Glossari de termes geogràfics: clima, demografia, economia i més

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,5 KB

ARIDESA:


Estat en què les pèrdues d’aigua, bé per evaporació, bé per transpiració dels

éssers vius, són superiors a les aportacions d’aigua atmosfèrica via precipitació,

produint-se un dèficit hídric.

CLIMA DE MUNTANYA:


Es caracteritza per la disminució de la temperatura a mesura que augmenta l’altitud (0’65º cada 100 m), Ex: Pirineus.

CLIMA MEDITERRANI:


Clima temperat caracteritzat per l’absència de precipitacions a l’estiu.

CLIMA OCEANIC:


Clima temperat caracteritzat per precipitacions abundants i regulars durant tot l’any, amb màximes a l’hivern i mínimes a l’estiu.

CLIMA SUBTROPICAL:


Clima propi de les zones temperades de tendència càlida, veïnes de les regions tropicals.

CLIMA URBA:


Es caracteritza per temperatures més elevades que les del seu entorn immediat. Estan provocades per la contaminació atmosfèrica

(trànsit, calefaccions, activitat industrial), i pels materials de construcció.

CONNTINENTALITAT CLIMATICA:


Es produeix a les zones que no reben la influència del mar.

Desertització:


Procés de transformació d’una regió semiàrida o humida en àrida, els elements climàtics es degraden cap els específics del desert.

SEQUERA:


Volum de pluges molt inferior al normal, d’acord amb la qual cosa les

aportacions d’aigua via precipitacions són inferiors a les exigències que té la societat

pels seus diferents usos.


ALBUFERA:


Llacuna litoral, en contacte més o menys regular amb el mar i separada

d’aquesta per un cordó arenós anomenat fletxa o “restinga”.

AQÜIFER:


Formació geològica que permet l’emmagatzement o la circulació d’aigua

subterrània en el seu interior, aprofitant la porositat de la roca que l’acull i el gradient

hidràulic existent..

CONCA HIDROGRAFICA:


És l’àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.

ENDORREISME:


Territoris les aigües dels quals no tenen sortida a la mar.

ESTIATGE:


Nivell baix de les aigües d’un riu, disminució del cabal.

EXORREISME:


Afluència de les aigües d’una regió cap al mar.

RECURSOS Hídrics:


Fa referència a la quantitat d’aigua disponible d’una zona tant

superficial com subterrània.

REVINGUDA:


Fa referència a l’augment del cabal d’un corrent d’aigua degut a fortes

precipitacions o degut a la fusió de la neu.

Salinització D´AQÜIFERS:


És un procés que consisteix en el fet que l’aigua salada, procedent interiorment del mar, penetra dins l’aqüífer, que conté aigua dolça, i com a conseqüència provoca que aquesta es salinitzi.

TORRENT:


Corrent intermitent i irregular d’aigua, especialment el que es forma

sobtadament per una forta ploguda. Propi del clima mediterrani.

ÀREA NATURAL D´ESPECIAL INTERES:


Protegeix superfícies no molt grans on es fan ecosistemes que per la seva raresa o fragilitat mereixen una valoració especial, o bé pels seus valors estètics i culturals singulars.

ECOSISTEMA:


Sistema format per un conjunt d’éssers vius que ocupen una àrea determinada, el propi medi i les relacions establertes entre ambdós.

DELICTE ECOLOGIC:


Acció encaminada a fer mal bé el medi ambient i susceptible de ser sancionada legal i fiscalment.

Depuració D´AIGÜES:


Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les

poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformarlos de manera que restin inofensius.

DESASTRE NATURAL:


Fet perjudicial per al medi natural. És produït per efecte dels riscs naturals.

ESPAI NATURAL PROTEGIT:


Són aquells espais que tenen un gran valor i que cal aïllar d’una influència perniciosa a fi de defensar-ne el paisatge o la biodiversitat.

PARC NATURAL:


Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat, que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.

PLUJA ACIDA:


Tipus de contaminació atmosfèrica produïda per la presència d’òxid de sofre i òxid de nitrogen que en contacte amb el vapor d’aigua es transformen en àcid

sulfúric i àcid nítric.

RECICLATGE:


Transformar un material per a ser reutilitzat, no necessàriament en la seva forma original. Les tres formes principals de reciclatge són:

Reutilització, Reciclatge directe i Reciclatge indirecte.

CENS:


Document estadístic oficial on es fa el recompte de la població i de les seves

circumstàncies laborals, lingüístiques, educatives, etc, en un moment donat. Es realitza cada 10 anys.

CICLE DEMOGRAFIC ANTIC:


Comportament demogràfic propi de les societats preindustrials caracteritzat per elevades taxes de natalitat i elevades taxes de mortalitat, que tenia com a resultat un creixement lent i irregular de la població, degut a les etapes de grans mortalitats catastròfiques.

CICLE DEMOGRAFIC MODERN:


És el propi de societats desenvolupades. Presenta un comportament demogràfic caracteritzat per baixes taxes de mortalitat i de natalitat, amb un envelliment de la població i una tendència cap el creixement zero.

CREIXEMENT REAL DE LA Població:


Augment o disminució de la població que resulta de la diferència entre natalitat i mortalitat (creixement vegetatiu) més el saldo migratori.

CREIXEMENT SOSTENIBLE:


Utilització racional dels recursos naturals que permeti satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre el desenvolupament de les generacions futures.

ECONOMIA SUMERGIDA:


Conjunt d’activitats de producció i de serveis realitzades fora del sistema de regulació administrativa per defugir el compliment de les obligacions fiscals o laborals i estalviar en els costos indirectes.

Emigració INTERCONTINENTAL:


Emigració a altres continents, anomenada també emigració a ultramar. Els motius del desplaçament són de caràcter econòmic o polític.

Migració PENDULAR:


Moviments de població diaris que es produeix entre la perifèria de les ciutats, on es troben les àrees residencials i els nuclis o ciutats dormitori, i les zones de treball. També es produeix a nivell provincial i regional, ja que la capital o ciutats més importants de la província atreuen habitants dels nuclis menors per causes laborals..

MOVIMENT MIGRATORI DE RETORN:


Nom que rep el flux migratori de retorn cap al país d’origen.

Padró:


Recompte de població que fan els municipis cada 5 anys.

Població ACTIVA:


És el conjunt de persones en edat de treballar legalment, de 16 a 65 anys, que subministren mà d’obra per a la producció de béns i serveis.

Població CONCENTRADA:


Es parla de població concentrada quan els habitants d’un municipi viuen majoritàriament en un nucli urbà, encara que sigui de petites

dimensions.

Població DISSEMINADA:


Es parla de població dispersa quan els habitants d’un municipio viuen majoritàriament, en general, de pagès, fora d’un nucli urbà, en cases aïllades enmig de les terres dedicades en general al cultius.

Població OCUPADA:


Població activa que treballa i que realment desenvolupa una funció laboral retribuïda (sou o benefici empresarial) en doblers o espècies, és a dir, que no està en atur.

Privatització:


Procés de venda al sector privat de la propietat o participació que té el sector públic en activitats econòmiques.

SECTOR PRIMARI: Activitats (agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal)

orientades a l’obtenció de primeres matèries, és a dir activitats no transformadores.

SECTOR SECUNDARI:


Comprèn les activitats “mineres i extractives”, la producció

d’energia, la indústria i la construcció, és a dir que comprèn activitats destinades a la

transformació i la fabricació.

SECTOR TERCIARI:


Activitat econòmica no directament productiva en el sentit de crear béns de consum o de producció, sinó de possibilitar o facilitar la satisfacció de les

necessitats humanes. També s’anomena sector de serveis i inclou, entre altres, el

comerç, el transport, el turisme, la sanitat, l’educació o les finances.

AGRICULTURA ALTERNATIVA (ecològica o biològica):


És aquella que no empra adobs químics, pesticides ni pràctiques agrícoles intensives .Utilitza

mètodes biològics, en molt casos basats en mètodes tradicionals.

AGRICULURA DE REGADIU:


És aquella agricultura en què el terreny es rega per donar-li la humitat necessària per a les plantes.

AGRICULTURA DE SECA:


Terres que no es reguen artificialment i només es beneficia de l’aigua de pluja.

AGROTURISME:


Explotacions agràries en què es combina l’activitat agrícola i/o ramadera amb allotjament turístic.

AIGÜES JURISDICCIONALS:


Són les que envolten les costes d’un Estat fins a 12 milles des de la línia de costa, i es troben subjectes a la seva jurisdicció.

AQÜICULTURA:


Cria, multiplicació i conreu d’espècies aquàtiques, animals i vegetals amb finalitat comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d’esbarjo a la mar, rius, embassaments, etc.

CALADORS:


Determinades zones per a calar l’art de les xarxes de pescar, on les captures són abundants.

CONREUS TRANSGENICS:


Es tracta de conreus manipulats genèticament.

MONOCULTIU:


Pràctica agrícola consistent en dedicar una explotació agrària al conreu d’una sola espècie vegetal.

PARCERIA:


Sistema d’explotació de la terra en què la persona que la treballa paga al

propietari amb una part de la collita obtinguda.

POLICULTIU:


Pràctica agrícola consistent en combinar en una mateixa explotació agrària el conreu de diverses espècies vegetals destinades generalment a l’autoconsum.

Política AGRARIA COMUNITARIA:


Conjunt de mesures legals que s’apliquen a tots els països de la UE en relació a l’agricultura i ramaderia.

RAMADERIA INTENSIVA:


És també anomenada ramaderia industrial. Es practica a través l’explotació ramadera organitzada en naus per acollir gran nombre d’animals, en

granges, cercant la màxima productivitat.

RAMADERIA EXTENSIVA:


Pràctica ramadera en que els animals pastures en camps oberts, de baixa rendibilitat.

Repoblació FORESTAL:


Recomposició dels boscos mitjançant la plantació d’arbres.

TRANSHUMANCIA:


Varietat de pastoreig en què el ramat es trasllada des de les pastures d’hivern a les d’estiu i viceversa.

Descolonització INDUSTRIAL:


Trasllat de la seu social d’una empresa o d’un centre de producció des de una localitat a una altra (normalment, a un altre país), en funció del màxim rendiment.

ENERGIES ALTERNATIVES:


Energies de recanvi al petroli.

INDUSTRIA MADURA:


Siderúrgia, transformats metàl·lics, construcció naval, tèxtil,

confecció i calçat. Totes elles són afectades per la reconversió industrial, i considerades

un component essencial del sistema industrial per la importància econòmica i els llocs

de treball que genera.

INDUSTRIA PUNTERA:


Nou sector industrial dins de la tercera revolució industrial, que incorpora les anomenades noves altes tecnologies: telemàtica, microelectrònica,

aeronàutica, robòtica, biotecnologia, làser, energies renovables.

PARC TECNOLOGIC:


Són espais industrials de tercera generació creats amb la finalitat d’atreure empreses dotades d’alta tecnologia (microelectrònica, informàtica,

telecomunicacions...) per adaptar la indústria a les noves exigències internacionals i

realitzar la reestructuració tècnico-científica.

Reindustrialització:


Recomposició del teixit industrial de les zones afectades per la reconversió industrial.

ÀREA D´INFLUENCIA (hinterland


):

Terme que s’empra per definir la superfície o extensió territorial limítrofe d’una ciutat, un centre comercial o un port, dels que en depèn per les seves comunicacions i per l’economia.

BALANÇA COMERCIAL:


La diferència entre el valor del conjunt de les exportacions i de les importacions (compres o ventes de béns i serveis).

ESTACIONALITAT Turística:


Concentració de la majoria de turistes en un període curt .

Ocupació EXTRAHOTELERA:


Conjunt de places turístiques que pertanyen a apartaments i no a hotels.

RENDA PER CAPITA:


Indicador econòmic que expressa la relació per quocient entre la renda nacional i la població.

TRANSPORTS DISCRECIONALS:


Transports que no realitzen viatges regulars.

TRANSPORTS REGULARS:


Transports col·lectius que realitzen determinats trajectes, de caire fix, amb una periodicitat concreta de manera regular.

TURISME ALTERNATIU:


Comprèn diferents pràctiques turístiques aparegudes en els darrers anys, motivades per les noves demandes: turisme d’aventura, agroturisme, turisme esportiu, etc.

ÀREA METROPOLITANA:


És una entitat urbana en la qual un nucli més gran (normalment el més antic i dinàmic) organitza un àrea més extensa que engloba a vàries poblacions satèl·lit.

BARRAQUISME:


Fenomen que es produeix en els barris perifèrics i suburbials de les

grans ciutats. La població sense recursos ocupa espontàniament el sòl i realitza

barraques d’autoconstrucció amb materials pobres i sense tenir cap tipus de servei.

CENTRE HISTORIC:


És l’anomenat Casc Antic, construït origínàriament abans de la

industrialització.

Conurbació:


Àrea urbanitzada contínua, formada per la conjunció de dos o més

assentaments urbans, separats i autònoms a la seva fase inicial.

DESEQUILIBRIS TERRITORIALS:


Són desigualtats que es produeixen entre distintes unitats espacials, com poden ser els municipis, les províncies, les CCAA o els països.

EIXAMPLE:


Projecte urbanístic que neix a mitjan del Segle XIX. L’objectiu era ampliar l’espai urbà amb la construcció de nous habitatges ben comunicats amb el centre, i amb espais verds, clavegueram i aigua potable.

PERIFERIA URBANA:


Zona més exterior d’un nucli urbà on l’espai construït és discontinu, i a on es produeix una zonificació del sòl (espais segregats amb usos diferenciats).

Polígon INDUSTRIAL:


Àrea destinada fonamentalment a la instal·lació de naus i

magatzems industrials

Polígon DE SERVEIS:


Àrea on hi ha instal·lades empreses relacionades bàsicament amb el sector terciari.

Polígon RESIDENCIAL:


Barri situat a la perifèria d’una ciutat amb una funció residencial, en el qual els seus habitants es desplacen per anar a treballar. Durant els anys 60 es multiplicaren els polígons tant de protecció oficial com de promoció privada de baix cost, destinats a les classes treballadores. Solen ser blocs aïllats, amb pocs serveis i mal comunicats.

Rururbanització:


Procés de conversió de les àrees rurals en espais residencials

(dedicats, per exemple, a primeres i segones residències) o espais turístics.

XARXA RADIAL:


La grandària de l’Estat espanyol és mitjana, i la seva forma territorial és pentagonal, a la que es pot circumscriure una circumferència en la que hi ha una distribució de ciutats radiocèntrica.

Entradas relacionadas: