Glossari de Termes Econòmics i Turístics

Economia

Balança Comercial

Diferència entre el valor dels béns que un estat exporta i els que importa. Està inclosa en la balança de pagaments.

Balança de Pagaments

Document que recull totes les activitats econòmiques amb altres països.

PIB (Producte Interior Brut)

Valor monetari total de la producció corrent de béns i serveis d'un país durant un període, deduint la part deguda a béns i serveis estrangers i sumant la part obtinguda en altres països. És una magnitud d'estoc, comptabilitza només els béns i serveis produïts durant l'etapa d'estudi.

Turisme

Àrea d'Influència

Territori limitrof a una ciutat del qual depèn per les seves comunicacions i economia.

Balearització

Fenomen que es dóna quan l'especulació i la construcció massiva a primera línia de mar es fan presents. Té un efecte negatiu tant en la contaminació de la costa com en el paisatge litoral.

Cadena Hotelera

Conjunt d'establiments que integren una empresa dedicada a l'hostaleria.

Estacionalitat Turística

Fluctuació en l'arribada de turistes que es produeix al llarg de l'any. El model turístic espanyol, basat en el sol i platja, presenta una acusada estacionalitat, concentrant els turistes a l'estiu.

Ocupació Extrahotelera

Forma d'allotjament turístic que no inclou els hotels. Els turistes s'estableixen a càmpings i campaments, entre altres.

Overbooking

Excés de reserves de paquets turístics respecte del nombre realment disponible per evitar possibles baixes de darrera hora i així aconseguir la màxima rendibilitat possible.

Tour Operador

Companyies majoristes especialitzades en l'organització del turisme, especialment internacional, que venen al client un viatge de forma directa o per mitjà d'intermediaris.

Turisme de Masses

Tipus de turisme que mou una gran quantitat de persones al mateix temps cap al litoral per a la recerca d'un bon clima, sol i platja per part dels turistes. Es tracta d'un turisme de massificació de baixa qualitat i baix poder adquisitiu.

Turisme Alternatiu

Diferents pràctiques turístiques que permeten conèixer millor l'entorn que es visita i que han tingut el seu màxim desenvolupament durant els darrers 10 anys.

Transport

Aeròdrom

Zona de terreny o d'aigua, proveïda o no d'edificis i altres instal·lacions, utilitzada per a l'enlairament i aterratge d'aeronaus.

Línia Aèria

Companyia autoritzada per a fer operacions regulars de transport de persones i mercaderies per mitjà d'aeronaus.

Navegació Aèria

Conjunt de tècniques que permeten determinar en cada moment les coordenades de situació d'una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d'altres aeronaus, i establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollit.

Pont Aeri

Mètode de transport entre dos llocs que consisteix en un trànsit intens i regular d'avions, emprat quan és impossible o poc adequat un altre sistema de transport, a causa del bloqueig d'un d'ells o per manca de temps.

Transport Discrecional

Servei de transport de caràcter privat amb uns preus i unes rutes que no tenen per què repetir-se, que permet el desplaçament, principalment, de persones i normalment contractat per una agència.

Xarxa de Carreteres

• Autopista: Via de gran capacitat dotada de calçades separades per a ambdós sentits de circulació i exempta d'encreuaments a nivell. Quasi totes comporten dues calçades unidireccionals i estan traçades amb característiques geomètriques amples.
• Autovia: Via de gran capacitat com l'autopista, absent d'encreuaments a nivell. Té una forma radial.

Les competències sobre les xarxes de carreteres es reparteixen entre l'estat, les comunitats autònomes i els consells. Presenta un centre a Madrid i eixos cap als principals ports i ciutats de la perifèria. El trànsit interior de viatgers i mercaderies es concentra a la carretera. Les característiques són variades. La relació amb el desenvolupament econòmic de les zones: les més properes a les xarxes de carreteres estan més desenvolupades. Les relacions internacionals: l'accessibilitat per carretera és major i més homogènia que altres infraestructures de transport, es concreta als corredors radials de gran capacitat i a les principals zones industrials i turístiques que van atreure més infraestructures i de més qualitat. Les actuacions mediambientals són la reducció de la contaminació, impulsant carreteres verdes amb un trànsit moderat. El pla estratègic és dotar tot el territori d'una gran accessibilitat per carretera, tancar eixos pendents.

Medi Ambient

Residus Urbans

Són aquells generats per les àrees urbanes, que poden ser líquids, sòlids o gasosos. El major problema que presenten és el seu volum, perquè el percentatge de reciclatge és encara insuficient malgrat que alguns materials es reutilitzen.

Agricultura

Àrees de Predomini Mediterrani

• Cereals: Segòvia, Valladolid, Palència, Burgos, Sòria, Conca, Saragossa, Navarra: conreus herbacis destinats a l'alimentació humana i, de manera creixent, a l'alimentació de bestiar i elaboració de pinsos compostos.
• Vinya: Ciutat Real, La Rioja, Albacete, zona inferior de València: cultiu arbustiu de secà que produeix raïm destinat al consum en fresc i a l'elaboració de vi.
• Olivera: Còrdova, Jaén, interior de Granada, Sevilla, Màlaga: cultiu arbori de secà, molt resistent a la sequera estival, que destina part de la collita a l'oliva de taula i a l'obtenció de l'oli.
• Cítrics: costa valenciana, Mallorca.
• Hortícoles i Hivernacles: Almeria, Murcia: destinats al consum en fresc o a la indústria conservera. La producció hortofructícola, tradicionalment per a consum, va créixer amb l'augment del nivell de vida.
• Subtropicals: Canàries: plàtan i pinya, Huelva i costa de Màlaga i Granada.

Mineria

Producció Minera

Les matèries primeres minerals s'extrauen de jaciments o àrees amb elevades concentracions de mineral, com les mines. Els minerals metàl·lics es destinen a la indústria bàsica i mecànica. La península Ibèrica era una zona rica en metalls. El coure el trobem a Rio Tinto, al nord de Huelva. El ferro a Biscaia, el mercuri a Ciutat Real. El plom a Linares. Els minerals no metàl·lics: sals i pedres per a la construcció, la sal gemma a Santander, la marina a Torrevieja, Eivissa i Formentera, el caolí a València i argila per a ceràmica a València. Les pedres ornamentals per a la construcció: el granit a Pontevedra i el marbre a Almeria. Espanya fou una gran productora de granit i encara ho continua sent. El petroli es troba a tota la costa tarragonina. El carbó és el més important, a la conca d'Astúries.

Turisme (general)

És el conjunt d'activitats exercides per les persones en els viatges. El turisme vora d'aigua té com a modalitat majoritària el turisme costaner de sol i platja, encara que n'hi ha altres lligades a rius. Hi ha el turisme de muntanya, el turisme ecològic, el turisme rural i el turisme urbà. Guanya el turisme urbà de negocis. Les àrees turístiques poden ser de temporada i especialment turístiques. Les àrees turístiques d'alta densitat: àrees de sol i platja com les Balears. Les àrees mitjanes i baixa densitat: els trams litorals mediterrani i sud-atlàntic, que comencen amb el turisme de sol i platja però amb poca densitat. Punts turístics com estacions d'esquí, centres de turisme rural i ciutats històriques. Hi ha repercussions demogràfiques, econòmiques, polítiques, culturals, sociològiques, d'ordenació del territori i mediambientals.