Glossari Històric: Revolució Industrial i Imperialisme
La Revolució Industrial i el Moviment Obrer
Sistema Fabril
És el nou sistema de treball que va aparèixer amb la Revolució Industrial i que s’aplicarà a les fàbriques, substituint el sistema artesanal (tallers).
Burgesia
Classe social que es va desenvolupar com la classe predominant de la Revolució Industrial, i serà la que posarà el
capital (diners) per crear les indústries, convertint-se en els “amos” de les fàbriques.
Proletariat
Classe social que va aparèixer amb la Revolució Industrial i que es va convertir en la mà d’obra de les fàbriques. Són els obrers que treballen a canvi d’un sou.
Siderúrgia
Un dels dos sectors industrials més importants, juntament amb el tèxtil, bàsic en la Revolució Industrial, que es dedica a l’extracció i transformació dels metalls (ex: ferro, acer, alumini o coure).
Sistema Norfolk
Nou sistema de conreu introduït durant la Revolució Industrial, consistent en la rotació quadriennal (
blat, nap, civada i trèvol) que evitava el descans de la terra (
guaret).
Llançadora Volant
És un giny inventat el 1733 per John Kay que permetia passar el fil de la trama a través de l'ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de cordes, de manera que ja no calia fer-ho manualment ni requeria la intervenció d'un operari. Va ser la primera gran innovació de la Primera Revolució Industrial en millorar l'efectivitat dels telers, permetent teixir peces més amples i més ràpidament.
Capitalisme
Nou sistema econòmic que va aparèixer amb la Revolució Industrial i que va afavorir el creixement econòmic de la societat. Tenia com a objectiu l’obtenció d’un benefici econòmic i no es preocupava per les condicions laborals dels treballadors.
Accions
Cadascuna de les parts iguals del capital d’una empresa.
Luddisme
Primera fase del moviment obrer basada en la destrucció i crema de la maquinària de les fàbriques per part dels obrers.
Trade Unions
Primeres associacions de treballadors (actuals
sindicats) que van aparèixer a la Gran Bretanya amb l’objectiu d’ajudar els treballadors.
Cartisme
Primera organització política del moviment obrer, autora de la
Carta del Poble, d'on prové el seu nom.
Carta del Poble
Document que demanava el sufragi universal i altres mesures de millora de les condicions de vida dels obrers, com la reducció de l’horari laboral i la supressió del treball infantil, entre d’altres.
Fordisme
Sistema de divisió i especialització del treball. Prové del nord-americà John Ford, que l’aplicà inicialment a la indústria automobilística americana.
Falansteris
Comunitats lliures de persones que viuen en un entorn rural, i que funcionen amb un sistema comunal (no existeix la propietat privada). Fou inventat pel francès Charles Fourier com a sistema representatiu del
Socialisme Utòpic.
Socialisme Utòpic
Corrent de pensament del segle XIX que proposava models alternatius als del sistema capitalista, on les societats serien lliures i igualitàries. Els màxims pensadors d’aquest corrent foren: Saint-Simon, Owen, Fourier i Cabet.
Materialisme Històric
Corrent de pensament en la qual es basa el Marxisme, que parteix de la dialèctica del món, és a dir, de la confrontació o lluita de classes, que és el motor de la història.
Anarquisme
Corrent de pensament i polític contrari a qualsevol tipus de poder que, de vegades, utilitza el terrorisme per aconseguir els seus fins. Els seus màxims representants foren: Proudhon i Bakunin.
Marxisme
Corrent de pensament i polític provinent de Karl Marx, autor d'
El Capital, on s’exposa l’ideari d’aquest corrent socialista que es basa en una societat igualitària, que va en contra de la propietat privada, i on l’Estat dirigeix l’economia, a través de la “dictadura del proletariat”.
AIT (Associació Internacional de Treballadors)
Unió de treballadors (anarquistes i socialistes) per lluitar contra l’opressió i el capitalisme. Entre 1864 i 1960 n’hi va haver quatre.
Vapors
Nom que rebien les fàbriques catalanes que funcionaven amb màquines de vapor.
Colònies Industrials
Conjunt de fàbrica i poble amb els serveis mínims pels treballadors (cases i escola). Es situaven en àrees rurals i a prop dels rius per aprofitar l’energia hidràulica.
Indians
Persones que, havent fet fortuna a les colònies, en tornar al país d’origen, van establir nous negocis.
Cabalers
Fills de les famílies menestrals catalanes que no eren els hereus, i que segons la tradició, rebien uns diners com a herència.
L'Imperialisme i la Colonització
Metròpoli
Nom que rebia l’Estat que tenia colònies. Ex: Gran Bretanya, França o Espanya.
Conferència de Berlín (1885)
Reunió de les principals potències colonials celebrada a la ciutat alemanya de Berlín l’any 1885, que va servir per establir els criteris que havien de seguir els diferents països a l'hora de repartir-se les regions colonitzades a l’Àfrica i Àsia.
Llibert
Nom que rep l'esclau alliberat de l’esclavitud.
Segregació Racial
Separació de les persones per motiu de raça (europeus i indígenes).
Etnocentrisme
És un concepte antropològic que defensa que el grup ètnic propi és el més important de tots, i que és superior als altres.
Ciencias sociales5,49 KB