Glossari Històric: Catalanisme, Restauració i Anarquisme

Conceptes Clau de la Història Política i Social

Cabila

Nom donat a cadascuna de les organitzacions tribals dels beduïns i dels berbers, principalment a les dels habitants del Magrib, a la regió de l'Atles.

Congressos Catalanistes

Assemblees polítiques convocades a Barcelona per *Valentí Almirall*. En la primera es va fer una declaració a favor del dret català i s'aprovà la creació del **Centre Català**.

Dinàstic

Adjectiu que, durant el període de la **Restauració**, s'utilitzava per qualificar els grups, les ideologies o els partits que actuaven dins del sistema polític i l'acceptaven.

Diputació Provincial

Institució creada arran de la divisió provincial espanyola de 1833, amb competències econòmiques i administratives dins de cada província.

FAI (Federació Anarquista Ibèrica)

Organització anarquista espanyola creada clandestinament a València el 1927. Va néixer amb la finalitat de potenciar l'anarquisme en el si de la **CNT**, vetllar pel manteniment de l'apoliticisme sindical i evitar pactes i aliances de la CNT amb els partits republicans.

El seu òrgan de propaganda era la publicació *Tierra y Libertad*. Altres grups anarquistes, com ara *Nosotros*, amb figures com Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso, partidaris de l'acció directa, no s'hi van integrar fins al 1933.

Grito de Yara

Nom amb què és conegut el manifest de la Junta Revolucionària de Cuba, redactat per un dels caps de la insurrecció cubana, **Carlos Manuel de Céspedes**, i fet públic a la localitat de Yara.

Institució Lliure d'Ensenyament (ILE)

Institució pedagògica fundada a Madrid per **Francisco Giner de los Ríos** i un grup de catedràtics d'universitat separats de l'ensenyament oficial l'any 1876 per raons polítiques. Es va orientar bàsicament cap a l'ensenyament secundari i aplicà, amb una mentalitat progressista, mètodes didàctics avançats.

Lliga Regionalista

Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la fusió del **Centre Nacional Català** i la **Unió Regionalista**. Els seus dirigents més destacats van ser *Enric Prat de la Riba* i *Francesc Cambó*. Va ser hegemònic en el catalanisme polític fins al 1931. El 1933 adoptà el nom de **Lliga Catalana**.

Memorial de Greuges (1885)

Document redactat pel **Centre Català**, titulat *Memòria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña*. L'escrit denunciava l'opressió de Catalunya per part de Castella i demanava una harmonització dels interessos i les aspiracions de les diferents regions de l'Estat espanyol. També presentava les reivindicacions catalanes, concretades bàsicament en la defensa de l'economia (línia proteccionista), el dret, la llengua i la cultura de Catalunya.

Fou presentat mitjançant l'exercici del dret constitucional de petició al rei Alfons XII el 10 de març de 1885.

Segona Internacional

Organització encarregada de coordinar els sindicats i els partits socialistes nacionals. Fundada a París el 1898 a partir de l'impuls dels dirigents obrers francesos, que van convertir el **marxisme** en la doctrina oficial. Promogué l'organització de partits polítics proletaris que participessin en els parlaments sense pactar.

Sindicat Únic

Forma d'organització sindical que suposava la substitució dels antics sindicats d'ofici (que agrupaven els treballadors d'un ofici) pels **sindicats d'indústria** (que aplegaven tots els treballadors d'un mateix ram de producció en l'àmbit local).

Aquesta forma organitzativa va ser adoptada per la CNT catalana al **Congrés de Sants** (1918).

Regeneracionisme

Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es desenvolupà a Espanya a partir del 1898, arran de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la **Restauració**.

Els seus principals teòrics foren *Joaquín Costa*, *Lucas Mallada* i *Macías Picavea*. Defensaven que la regeneració del país s'havia de basar en:

• La moralització de la gestió pública.
• La reforma de l'Estat.
• El foment de la riquesa (obres públiques, millora de l'agricultura, protecció de la indústria, etc.).
• L'impuls de l'ensenyament públic i l'oblit de les glòries del passat.