Glossari d'Història Econòmica i Social del Segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,92 KB
- Terratinents agraris: Grans propietaris de terres, nobles i burgesos, que vivien dels beneficis obtinguts mitjançant les seues rendes agràries i no invertien en millorar la productivitat.
- Proletariat: Classe social que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seua força de treball a canvi d'un salari per a la seua subsistència.
- Utopisme: Proposta que pretenia l'organització de societats igualitàries, amb propietat col·lectiva i el repartiment equitatiu de la riquesa.
- Societats mutualistes: Organització d'ajuda mútua constituïda voluntàriament per obrers amb l'objectiu de protegir els seus membres dels deutes que podrien tindre a causa de malaltia o vellesa.
- Ludisme: Moviment obrer que consistia en la destrucció de màquines noves, ja que eren considerades responsables de la pèrdua de llocs de treball i de la baixada dels salaris.
- Vagues de selfactines: Primera vaga general a Espanya l'any 1855 com a reacció a la introducció d'unes noves màquines filadores que estalviaven mà d'obra i deixaren molts obrers en atur.
- Oligarquia econòmica: Es produeix quan el poder econòmic està en mans d'unes poques persones. Com a característica de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XIX, el poder estava en mans de la burgesia, l'aristocràcia agrària i l'alta burgesia comercial, industrial i financera. El seu predomini polític i social també era indiscutible; eixe domini polític i les restriccions del sistema polític expliquen la conflictivitat que va esclatar el 1923 i 1931.
- Societat de masses: Aquest terme es refereix al conjunt de la societat, amb motiu de les tendències igualitaristes del període de la Revolució Industrial. Més àmpliament, el terme pot aplicar-se a qualsevol societat dominada per la cultura de masses, els mitjans de comunicació de masses, la societat de consum de masses i les institucions impersonals de gran escala.
- Lliga Agrària: Associació de propietaris cerealistes que van actuar com a grup de pressió per aconseguir un aranzel protector.
- Fil·loxera: Insecte que, arribat d'Amèrica, atacava els ceps de la vinya i que va destruir un terç dels ceps espanyols, que van ser reemplaçats per altres varietats. A més, aquest insecte provocà un descens de la producció a França. Això va tindre lloc durant la crisi de l'agricultura cerealista, en el segle XIX.
- Llei de Silla: Aprovada per José Canalejas el 1912. Consistia en el fet que els empresaris de les fàbriques, empreses, tendes i comerços estaven obligats a tindre una cadira a disposició de cada dona treballadora. Això es va fer perquè les dones patien moltes malalties per estar tantes hores de peu treballant.
- Burgesia Financera: Classe social els membres de la qual són propietaris dels mitjans de producció i viuen de les rendes del treball dels seus assalariats. També és una classe social que acostuma a estar caracteritzada per posseir mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
- Crisi Agrària: L'arribada massiva a Europa de productes agrícoles i ramaders procedents d'Austràlia, els EUA i Rússia va provocar, a finals del segle XIX, una profunda crisi de l'agricultura europea. Atès que els preus eren molt inferiors, i davant la baixada dels beneficis, els productors agrícoles van pressionar els governs perquè aplicaren mesures proteccionistes, aranzels i impostos sobre els productes importats. A Espanya, la gran dependència respecte de l'agricultura cerealista i la ramaderia ovina va agreujar la crisi. També es va afegir la crisi de la vinya produïda per la fil·loxera.