Glossari de conceptes econòmics i sectors productius

Glossari de conceptes econòmics fonamentals

Polítiques i indicadors macroeconòmics

• Lliurecanvisme: Política econòmica basada en el lliure intercanvi. No limita les importacions per estimular la producció interior, ni obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors locals. Ataca l'existència d'impostos duaners d’importació o exportació (aranzels) i qualsevol restricció que entrebanqui la circulació de productes entre països.
• Proteccionisme: Política econòmica dirigida a protegir l'economia de l'estat; defensa els seus productes de la competència estrangera. Des de la prohibició d’importacions fins a l'aplicació d'aranzels com a instrument de protecció.
• BRIC: Acrònim d’ús internacional en economia que designa el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina, un grup d’estats amb gran extensió territorial, població nombrosa, elevats recursos naturals i un important creixement econòmic.
• Producte Interior Brut (PIB): Valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un any. No inclou el valor dels béns produïts per persones del país residents a l’estranger, però sí que incorpora el que han produït les persones estrangeres residents al país.
• Borsa: Mercat on es negocia públicament la compra i la venda de matèries primeres, accions d’empreses, productes financers, etc.
• Valor afegit: Valor econòmic que adquireixen els béns i serveis en transformar-se durant el procés productiu. Existeix el valor afegit brut (VAB), sense comptar amortitzacions, i el valor afegit net (VAN), tenint en compte les amortitzacions. Afegint al VAB els impostos nets sobre productes, obtenim el total del PIB.
• Bo del Tresor: Títol de deute que emet un govern prometent tornar els diners obtinguts en préstec més els interessos al llarg d’un període fixat.
• Ingrés Nacional Brut (INB): Valor total de béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d’un país, tant si viuen al país com si resideixen a l’estranger. Abans es coneixia com a Producte Nacional Brut (PNB). A diferència del PIB, l’INB considera a qui pertanyen els factors de producció, no el lloc de producció.

Sectors econòmics i producció

• Sector primari: Conjunt d’activitats econòmiques dedicades a l’obtenció de producció procedent del medi natural, que esdevindran matèries primeres per a altres sectors d'activitat. Les activitats principals són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.
• Monoconreu: Conreu en un territori determinat i de manera exclusiva o majoritària d’una sola espècie vegetal.
• Revolució verda: Conjunt de canvis en els tipus de conreu i la tecnologia utilitzada introduïts en l’agricultura de diversos països en vies de desenvolupament (Índia, Filipines, Mèxic), especialment en el període 1960-1980.
• Mola de peix: Gran quantitat de peixos que es desplacen plegats.
• Fitoplàncton: Conjunt d’organismes vegetals que viuen al mar i formen part del plàncton.
• Calador: Lloc de pesca abundant on es llancen o es calen els arts de pescar.
• Sector secundari: Conjunt d’activitats per processar i transformar les matèries primeres. Els dos grans subsectors són la indústria i la construcció.
• Intangible: Que no es pot tocar.
• Sector terciari: Sector econòmic integrat per activitats relacionades amb la prestació de serveis (transports, banca, lleure, etc.).

Rendiment, mercat laboral i preus

• Rendibilitat: Relació entre els diners invertits en una activitat econòmica (un cop descomptats els impostos) i els guanys que genera l’activitat. S’expressa en termes relatius i pot ser positiva o negativa.
• Productivitat: Relació entre la producció obtinguda i tots els factors utilitzats per obtenir-la. Una productivitat alta es tradueix en una competitivitat més gran al mercat.
• Taxa d’atur: Nombre de persones desocupades que cerquen feina sobre el total de la població activa. S'expressa en tant per cent.
• Taxa d’inflació: Elevació percentual anual del nivell general de preus que produeix una pèrdua de poder adquisitiu. Es mesura amb l’Índex de Preus al Consum (IPC).

Comerç, logística i gestió empresarial

• Tinença: Acció de tenir una cosa.
• Arrendament: Cessió d’una propietat agrària a una persona perquè la conreï durant un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda.
• Parceria: Arrendament de la terra a parts.
• Logística: Conjunt d’activitats d’una empresa dedicades a la planificació i gestió de compres, emmagatzematge, manteniment, transport i distribució dels seus productes per a la venda. L'objectiu d’aquesta planificació és optimitzar els costos i el temps utilitzat.
• Comerç al detall: Venda de productes en petites quantitats als consumidors finals. Són les vendes fetes pels comerciants anomenats detallistes o minoristes.
• Comerç a l’engròs: Venda de mercaderies a una empresa distribuïdora o a un comerciant al detall; no es ven al consumidor final.
• Franquícia: Acord mitjançant un contracte pel qual una empresa franquiciadora concedeix a una empresa franquiciada el dret de vendre els seus productes o prestar els seus serveis sota el mateix nom o marca, a canvi d'una compensació econòmica.
• Establiment outlet: Establiment comercial especialitzat en la venda a preus favorables de productes de temporades anteriors, defectuosos o de marques molt conegudes.
• Economia d’escala: Disminució dels costos de fabricació i comercialització en augmentar els volums de producció i distribució, gràcies al repartiment de les despeses fixes entre un major nombre d’unitats de producte.
• Estacionalitat: Fluctuació de l’activitat econòmica al llarg de l’any en funció de les característiques de cada estació.
• Subcontractació: Relació per la qual el titular d’un contracte principal acorda amb una altra persona (subcontractista) la fabricació d’elements o la prestació de serveis que formen part d’aquest contracte.

Finances públiques i fiscalitat

• Deute públic: Conjunt de títols de valors (bons del Tresor, lletres de l’Estat, pagarés, etc.) que els estats o altres administracions públiques emeten per obtenir recursos econòmics.
• SAU: Superfície Agrària Utilitzada.
• Taxa de cobertura: Percentatge de les importacions que poden pagar-se amb les exportacions fetes durant un període de temps. Si el percentatge és inferior al 100%, s'importa més del que s'exporta i la conseqüència és un saldo negatiu.
• Règim comú: Sistema de finançament que s’aplica a la majoria de comunitats autònomes, les quals reben de l’Administració central de l’Estat dos tipus de recursos: 1. Tributaris (diners provinents d'impostos cedits a les administracions autonòmiques) i 2. No tributaris (diners rebuts de l’Estat que no depenen de cap impost).
• Règim foral: Sistema de finançament que s’aplica als territoris forals històrics (Navarra i el País Basc) d’acord amb la Disposició addicional primera de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia del País Basc i la Llei orgànica de reintegració i millorament del règim foral de Navarra. Aquestes lleis estableixen el sistema de concert econòmic, segons el qual l’Administració de cadascun dels territoris forals controla, recapta i gestiona la major part dels impostos estatals i contribueix a les despeses generals de l’Estat amb una quota de diners.