Glossari de conceptes econòmics i sectors de producció

Conceptes fonamentals d'economia

• Producte interior brut (PIB): Valor total de tots els béns i serveis produïts dins un país o territori durant un període de temps (normalment un any). S’utilitza per mesurar el nivell econòmic i la riquesa d’una economia. Exemple: el PIB inclou la producció d’aliments, la indústria i serveis com el turisme; a Espanya el sector terciari és el que més hi aporta.
• Economia submergida: Conjunt d’activitats econòmiques que no es declaren oficialment, ja sigui perquè són il·legals o per evitar pagar impostos. Exemple: fer feines sense contracte o cobrar sense factura.
• Població activa: Persones en edat de treballar que tenen feina o en cerquen. Representa la força laboral d’un país. Exemple: una persona que treballa i una altra que està a l’atur però cerca feina.
• Població ocupada: Part de la població activa que té feina en aquell moment. Exemple: un metge, un dependent o un agricultor en actiu.
• Taxa d’atur: Percentatge de persones que no tenen feina però la cerquen, respecte al total de la població activa. Exemple: si 2 de cada 10 persones actives no treballen, la taxa d’atur és del 20%.
• Taxa d’ocupació: Relació entre la població activa i el total de la població, que indica quanta gent participa en el mercat laboral. Exemple: en un poble de 100 habitants, si 60 treballen o cerquen feina, la taxa és del 60%.
• Treball a temps parcial: Feina amb una jornada inferior a la completa, amb menys hores de treball. Exemple: treballar només matins o 4 hores al dia.
• Privatització: Procés pel qual una empresa que era pública passa a ser gestionada per empreses o persones privades. Exemple: Telefónica va passar de ser pública a privada.
• Sector privat: Conjunt d’empreses que són propietat de particulars i funcionen amb objectiu de benefici. Exemple: empreses com Zara o restaurants privats.
• Sector públic: Conjunt d’empreses o serveis controlats per l’Estat o administracions públiques. Exemple: hospitals públics o serveis com Correus.
• Desenvolupament sostenible: Model de desenvolupament que busca satisfer les necessitats actuals sense perjudicar els recursos ni les generacions futures. Exemple: utilitzar energies renovables per reduir la contaminació.

El sector primari i l'explotació de recursos

Agricultura i ramaderia

• Sector primari: Activitats econòmiques que obtenen recursos directament de la natura sense transformar-los. Exemple: agricultura, pesca o ramaderia.
• Agricultura ecològica: Tipus d’agricultura que evita productes químics i respecta el medi ambient. Exemple: cultiu de verdures sense pesticides ni fertilitzants artificials.
• Agricultura de regadiu: Sistema de cultiu que aporta aigua artificialment per augmentar la producció. Exemple: camps d’arròs o hortalisses regades amb degoteig.
• Agricultura de secà: Sistema de cultiu que només depèn de la pluja, amb rendiments més baixos. Exemple: cultiu d’oliveres o cereals.
• Monocultiu: Sistema agrícola basat en el cultiu d’un sol producte en tota l’explotació. Exemple: grans camps només de blat.
• Policultiu: Cultiu de diferents productes en una mateixa explotació agrícola. Exemple: horta amb tomàtigues, enciams i pebrots.
• Conreus transgènics: Cultius modificats genèticament per millorar la resistència o la producció. Exemple: blat de moro resistent a plagues.
• Política Agrària Comunitària (PAC): Conjunt de normes de la Unió Europea que regulen l’agricultura i donen ajudes als agricultors. Exemple: subvencions per mantenir cultius o modernitzar explotacions.
• Ramaderia intensiva: Sistema de cria d’animals en espais reduïts amb molta tecnologia per augmentar la producció. Exemple: grans granges industrials de pollastres o porcs.
• Ramaderia extensiva: Sistema de cria d’animals en grans espais naturals aprofitant pastures. Exemple: ovelles pasturant al camp.
• Transhumància: Desplaçament del bestiar segons les estacions per aprofitar millor les pastures. Exemple: portar el ramat a la muntanya a l’estiu i a zones baixes a l’hivern.
• Parceria: Sistema en què el propietari d’una terra cedeix la seva explotació a una altra persona, i es reparteixen els beneficis segons un acord. Exemple: un pagès treballa una finca i comparteix la producció amb el propietari.

Pesca, aqüicultura i activitat forestal

• Caladors: Zones del mar amb gran abundància de peix, on es concentra l’activitat pesquera. Exemple: zones riques en tonyina o sardines.
• Pesca litoral: Pesca realitzada prop de la costa amb embarcacions petites i retorn diari. Exemple: una barca que pesca peix fresc cada dia.
• Pesca d’alçada: Pesca realitzada lluny de la costa amb grans vaixells durant períodes llargs. Exemple: vaixells que pesquen durant setmanes a alta mar.
• Aqüicultura: Cria d’espècies aquàtiques en instal·lacions controlades. Exemple: cultiu de peixos o musclos en granges marines.
• Piscifactoria: Instal·lació dedicada a la cria i engreix de peixos. Exemple: llocs on es cria salmó o truita.
• Activitat forestal: Activitat econòmica basada en l’aprofitament dels recursos del bosc. Exemple: explotació de fusta, suro o recollida de bolets.
• Repoblació forestal: Plantació d’arbres en zones on el bosc ha desaparegut. Exemple: replantar una zona cremada per un incendi.

El sector secundari: indústria i energia

• Sector secundari: Sector econòmic que transforma matèries primeres en productes elaborats o semielaborats. Inclou la indústria, la construcció i l’obtenció d’energia. Exemple: la fabricació de cotxes o la construcció d’edificis.
• Matèria primera: Recursos naturals que es transformen per fabricar productes. Poden ser d’origen animal, vegetal o mineral. Exemple: fusta, petroli o llana.
• Indústria pesant: Indústria que produeix materials bàsics o maquinària per a altres indústries. Necessita molta energia i grans instal·lacions. Exemple: siderúrgia (acer), petroquímica o ciment.
• Indústria lleugera: Indústria que fabrica productes destinats directament al consum i que utilitza menys energia i matèries primeres que la pesant. Exemple: indústria alimentària, tèxtil o electrònica.
• Indústria puntera: Indústria molt avançada tecnològicament, amb productes innovadors i mà d’obra qualificada. Exemple: biotecnologia, informàtica o telecomunicacions.
• Energies alternatives: Energies que provenen de fonts renovables i no contaminants. Són una alternativa a les energies tradicionals. Exemple: energia solar (plaques solars), eòlica (aerogeneradors) o biomassa.
• Parc tecnològic: Espai industrial on s’instal·len empreses d’alta tecnologia i innovació, sovint a prop d’universitats. Exemple: el Parc Bit a Palma o el de Tres Cantos a Madrid.
• Deslocalització industrial: Trasllat de la producció d’una empresa a un altre país per reduir costos. Exemple: empreses tèxtils que fabriquen roba a Àsia en lloc d’Europa.
• Reindustrialització: Política que busca recuperar o modernitzar la indústria en zones que l’havien perduda. Exemple: creació de noves indústries en zones antigament industrials com Bilbao.

El sector terciari: serveis, comerç i turisme

Comerç i finances

• Sector terciari: Sector econòmic que inclou totes les activitats que ofereixen serveis en lloc de produir béns materials. Exemple: el turisme, el transport, l’educació o la sanitat.
• Balança comercial: Diferència entre el valor de les exportacions i les importacions d’un país. Exemple: si Espanya importa més petroli del que exporta productes, té dèficit comercial.
• Comerç a l’engròs: Activitat que consisteix a comprar productes en grans quantitats als fabricants i vendre’ls a altres comerciants. Exemple: empreses com Makro que venen a botigues.
• Comerç al detall: Venda directa de productes al consumidor final en petites quantitats. Exemple: supermercats, botigues de roba o forns.
• Comerç en línia: Sistema de compra i venda que es realitza a través d’internet. Exemple: comprar productes a Amazon.
• Franquícia comercial: Sistema en què un petit negoci utilitza la marca i model d’una gran empresa a canvi d’una quota. Exemple: restaurants com McDonald’s o Burger King.

Turisme i transports

• Turisme de masses: Turisme amb gran quantitat de persones concentrades en llocs concrets i temporades determinades. Exemple: zones com Benidorm o S’Arenal a l’estiu.
• Turisme alternatiu: Modalitat turística més sostenible i variada que el turisme de masses. Exemple: turisme rural, cultural o d’aventura.
• Agroturisme: Activitats turístiques en el medi rural que complementen els ingressos agraris. Exemple: allotjar-se en una casa rural en una finca agrícola.
• Estacionalitat turística: Concentració de l’activitat turística en determinades èpoques de l’any. Exemple: a les Balears la majoria de turistes venen a l’estiu.
• Balearització: Procés d’urbanització ràpida i desordenada del litoral a causa del turisme de masses. Exemple: zones com Magaluf o S’Arenal.
• Cadena hotelera: Empresa que posseeix o gestiona diversos hotels sota una mateixa marca. Exemple: Melià, Iberostar o Riu.
• Operador turístic: Empresa que organitza i ven paquets turístics complets a gran escala. Exemple: TUI o Soltour.
• Overbooking: Pràctica de vendre més places de les disponibles preveient cancel·lacions. Exemple: un hotel amb més reserves que habitacions.
• Transports regulars: Serveis de transport amb rutes i horaris establerts de manera periòdica. Exemple: tren Palma–Inca o autobusos del TIB.
• Transports discrecionals: Serveis de transport que no tenen horaris ni rutes fixes. Exemple: un autobús per una excursió o un vol xàrter.
• Àrea d’influència: Zona sobre la qual una ciutat o servei exerceix atracció econòmica o social. Exemple: Palma és el centre d’influència de Mallorca.
• Residus urbans: Deixalles generades per les activitats diàries de la població. Exemple: fems domèstics o residus de comerços.