Glossari de conceptes clau en l'art i l'arquitectura

Glossari de conceptes d'art i arquitectura

• Cassetons: elements arquitectònics que es disposen de manera regular en el sostre, una volta o una cúpula.
• Còncau i convex: termes que descriuen superfícies corbades: còncau quan la forma es corba cap endins i convex quan es corba cap enfora.
• Exuberància: qualitat d’allò que és molt abundant, ric o excessivament ple d’elements, formes o decoració.
• Petxines: element decoratiu en forma de closca de mol·lusc, molt utilitzat en l’art i l’arquitectura per ornamentar superfícies.
• Rococó: estil artístic del segle XVIII caracteritzat per una decoració molt ornamentada, elegant i lleugera, amb formes corbes, motius naturals i colors suaus.

Estils i tècniques del Barroc

• Barroc naturalista: estil del Barroc que representa figures i escenes amb detall realista de la natura, incloent textures, plantes i animals, buscant una imatge viva i natural.
• Barroc realista: corrent del Barroc centrat a representar la realitat tal com és, amb persones i escenes quotidianes amb gran versemblança i expressivitat emocional.
• Tenebrisme: tècnica pictòrica del Barroc on les figures surten d’una foscor intensa, amb forts contrastos entre llum i ombra, accentuant el dramatisme i la profunditat.
• Clarobscur: efecte pictòric que utilitza contrastos de llum i ombra per donar volum i relleu a figures i objectes.
• Segle d’Or: període de gran esplendor cultural, artístic i literari d’Espanya al segle XVII, amb artistes com Velázquez i Zurbarán.

Perspectiva i composició

• Punt de fuga: punt dins d’una composició pictòrica on convergeixen les línies de perspectiva, creant sensació de profunditat.
• Perspectiva lineal: tècnica que utilitza línies que convergeixen en un punt de fuga per representar l’espai tridimensional sobre una superfície plana.
• Perspectiva aèria: tècnica que crea profunditat mitjançant canvis de color, tonalitat i difuminat; els objectes llunyans semblen més clars i menys definits.
• Obra tancada: composició pictòrica o escultòrica amb llindars clars i límits definits, on l’element principal queda completament dins del marc.
• Obra oberta: composició en la qual els elements semblen continuar més enllà del marc, donant sensació de moviment o d’espai ampli.