Globalització, UE i ONU: Estructures i Funcionament

Globalització

Causes de la Globalització

• El gran desenvolupament de les comunicacions:
  • Noves tecnologies en l'economia: reducció de costos de producció i distribució, descentralització empresarial, administració simultània de gestions econòmiques en àrees geogràfiques molt distants entre elles, la qual cosa facilita els fluxos de capital i les operacions borsàries, automatització d'algunes fases del procés productiu amb la consegüent reducció del treball rutinari i poc qualificat.
• Gran avenç dels mitjans de transport.
• La liberalització dels mercats financers.

Conseqüències de la Globalització

• S'han universalitzat les pautes de consum i de comportament.
• S'emfatitza la cultura del diner i de la propietat com a símbol de posició social.
• Ha permès millorar el nivell de vida de milions de persones dels països subdesenvolupats gràcies a les indústries o empreses.
• Si no ha estat més positiu per als països pobres és degut a la paradoxa que es fixen obstacles per a les exportacions dels països pobres.
• La millora dels transports incorpora els països subdesenvolupats com a destinació turística.
• Deslocalització industrial.
• Creixement econòmic.
• El consum augmenta i es diversifica, però no arriba a tota la població de la mateixa manera.

Institucions de la Unió Europea

Consell Europeu

És el màxim òrgan polític de la UE. Està format pels caps de govern o d'Estat i pel president de la Comissió Europea. Defineix les orientacions polítiques i les prioritats generals de la UE.

Parlament Europeu

Compta amb 785 membres. Representa tots els ciutadans europeus. Els eurodiputats són elegits per sufragi universal; és el poder legislatiu.

Consell de la Unió Europea

Abans anomenat Consell de Ministres, està format per un ministre de cada país, que va variant segons els temes a tractar. La presidència varia cada sis mesos i és rotatòria.

Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Exerceix la funció judicial i garanteix el compliment de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de cada país i es renoven cada cinc anys.

Tribunal de Comptes Europeu

La seva funció és comprovar que el pressupost de la UE s'executi correctament.

Fites Històriques Clau de la UE

• 1957 - Tractat de Roma: Fundació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú.
• 1992 - Tractat de Maastricht: La CEE passa a anomenar-se Unió Europea (UE), que busca crear una veritable unió, no només comercial sinó també econòmica i política.
• Adhesió d'Espanya: Espanya es va adherir a la CEE el 1986.

L'Eurozona

Països membres de l'Eurozona (segons text original)

L'Eurozona està formada per 17 membres (segons el text original): Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia (excepte l'enclavament de Campione d'Italia, on circula el franc suís), Luxemburg, Malta, els Països Baixos (tret de les Antilles Neerlandeses, que tenen el florí de les Antilles Neerlandeses, i d'Aruba, amb el florí d'Aruba), Portugal i Xipre.

Història i Adopció de l'Euro

D'aquests 17 membres esmentats, el 1998 n'hi havia 11 que complien els criteris de convergència, cosa que va permetre la creació de l'Eurozona amb el llançament oficial de l'euro l'1 de gener del 1999. Grècia va assolir els criteris de convergència l'any 2000 i fou admesa a l'Eurozona l'1 de gener del 2001. Les monedes i els bitllets d'euro van començar a circular l'1 de gener del 2002. Posteriorment, van adoptar l'euro: Eslovènia (1 de gener del 2007), Malta i Xipre (1 de gener del 2008), Eslovàquia (1 de gener del 2009) i Estònia (1 de gener del 2011).

Banc Central Europeu

El Banc Central Europeu (BCE) és l'entitat responsable de la política monetària dels estats membres de l'Eurozona.

Institucions de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)

• Assemblea General
• Consell de Seguretat
• Consell Econòmic i Social
• Consell d'Administració Fiduciària
• Tribunal Internacional de Justícia
• Secretariat: És el màxim responsable administratiu i té funcions polítiques importants.