Globalització Econòmica i la Unió Europea

Activitats Econòmiques en un Món Global: La Indústria

Els Espais Industrials al Món

Les característiques de l’activitat industrial són diferents segons si es tracta d'un país desenvolupat o no.

La Indústria dels Països Desenvolupats

És una indústria moderna, amb un alt nivell de productivitat.

La Indústria dels Països en Vies de Desenvolupament

Baixos nivells de productivitat perquè disposa de pocs mitjans i, per tant, té gran dependència dels països desenvolupats.

Els Transports i les Comunicacions

L’evolució dels mitjans de transport i les comunicacions ha augmentat la mobilitat i ha fet que les distàncies i els desplaçaments ja no siguin un aspecte determinant en la localització industrial.

Els Intercanvis i les Desigualtats Territorials al Món

Territoris Centrals i Territoris Perifèrics

El diferent grau de desenvolupament i d’ingressos dels països fa que s'agrupin en tres grans espais:

• Territoris centrals. Els països de la Triada controlen el comerç i la tecnologia, tenen alts nivells de productivitat, economies diversificades i gaudeixen d'ingressos elevats. Mantenen una situació de domini i explotació sobre altres regions.
• Territoris perifèrics. Economies poc complexes, amb baixos nivells de productivitat, una base agrària i un desenvolupament industrial escàs. Les seves relacions comercials amb l’exterior són desavantatjoses.
• Territoris semiperifèrics emergents. Combinen característiques dels països centrals i perifèrics, fet que dóna lloc a un desequilibri. Segueixen les directrius dels països centrals i es desenvolupen poc a poc.

El Sistema Mundial d’Intercanvis: el Comerç Desigual

El volum comercial dels països menys desenvolupats és molt escàs a causa de les característiques de la seva producció i dels fluxos comercials. Els preus són fixats per les multinacionals, que obtenen beneficis amb el seu paper d’intermediaris. Per això ha sorgit el comerç alternatiu: el comerç just. Els països menys desenvolupats queden al marge del tràfic de mercaderies i els resulta molt difícil accedir-hi perquè les seves xarxes de comunicació són molt deficients. Així doncs, les balances comercials d’aquests països són deficitàries, i això agreuja el seu deute extern, que amenaça la seva economia. El FMI o el Banc Mundial atorguen préstecs que no poden tornar, i finalment els condonen.

Globalització Social

• Incorporació de la dona al mercat de treball remunerat.
• L’augment del nivell de consum. La gran oferta de productes altera els models de consum. La difusió massiva de productes similars que fan les empreses tendeix a uniformar els productes.
• El mercat laboral també es globalitza a través de les migracions. Els treballadors poden accedir al mercat de treball dels diferents països del món.

Globalització Cultural

• La ciència, on els grans centres mundials de la investigació estableixen vincles de cooperació per dur a terme estudis mèdics, científics, etc. Els països i les empreses inverteixen cada vegada més recursos en R+D.
• Els gustos artístics i esportius s’uniformitzen. Poder accedir a la informació a través dels mitjans de comunicació permet seguir els esdeveniments.

Les Organitzacions Internacionals

Són les que inclouen membres de dos països o més i cerquen una cooperació política, econòmica i d’un altre tipus. La globalització ha fet evolucionar aquestes característiques, i es classifiquen en dos grups:

• Les organitzacions internacionals públiques integrades per estats sobirans. (ONU) tenen l'objectiu de vetllar per l’equilibri mundial i solucionar conflictes.
• Les organitzacions internacionals privades s’enfoquen en qüestions mundials en àmbits particulars. (Creu Roja) Són associacions independents de persones que actuen de manera voluntària.

Trets Socials i Culturals de la Unió Europea

Trets Socials

La UE intenta beneficiar els ciutadans amb:

• Educació: finança programes d’educació.
• Sanitat: assistència mèdica a qualsevol país de la UE. Combat contra les drogues i el tabac.
• Treball i política social: dret a treballar a qualsevol país de la UE.

Trets Culturals

• Diversitat cultural.
• Patrimoni cultural de la UE: l’objectiu és mantenir la diversitat cultural.
• Indústries culturals de la UE: font d'ingressos important.
• Un dels fonaments culturals més importants és la diversitat de llengües.

La Unió Europea: Població i Ciutats

La Distribució de la Població

• 501 milions d’habitants. Més que els EUA.
• L'augment demogràfic es mantindrà fins al 2040.
• Més poblats: Alemanya, França i Regne Unit.
• Menys poblats: Xipre, Luxemburg i Malta.
• Densitat alta.
• Distribució per sexes: dones 51,19% i homes 48,81%.
• Estructura de la població: piràmide contractiva (envelliment de la població europea).

El Creixement Natural

És baix, però amb diferències. Alt creixement natural: Irlanda, Xipre, Espanya, Luxemburg i Regne Unit. Creixement negatiu: Bulgària, Letònia, Hongria, Alemanya, Romania, Lituània, Portugal, Itàlia i Estònia. Taxes de natalitat, de fertilitat i de mortalitat baixes. Esperança de vida a la UE superior a la mundial.

Els Fluxos Migratoris

• Estats amb més immigrants: Alemanya, Espanya, Regne Unit, França i Itàlia.
• Països amb més emigrants: Irlanda, Romania i Polònia.
• Corrents migratoris exteriors de: Europa de l’est, Turquia, Amèrica Llatina i Àfrica.
• Percentatge de població urbana superior al mundial.
• S.XIX: gran creixement per la industrialització i l’èxode rural.
• Nuclis urbans més importants de la UE: Londres i París.
• Banana blava: gran xarxa urbana que domina la UE.
• Xarxa mediterrània en creixement.

Funcionament de la UE: Institucions i Polítiques

Una Institució Supranacional: la UE

• Consell Europeu: defineix les orientacions polítiques i les prioritats de la UE.
• Parlament Europeu (eurodiputats): funció legislativa.
• Consell de la UE: aprova les lleis (que legisla en comú amb el Parlament Europeu) i el pressupost.
• Comissió Europea: funció executiva.
• Tribunal de Justícia: funció judicial.
• Tribunal de Comptes: comprova el pressupost de la UE.

A més, té diversos òrgans:

• Òrgans consultius: Comitè Econòmic i Social Europeu i Comitè de les Regions.
• Òrgans financers: Banc Europeu d’Inversions, Fons Europeu d’Inversions i Banc Central Europeu.
• Òrgans especialitzats: Defensor del Poble Europeu.

La Unificació Monetària: l’Euro

• 1999: Banc Central Europeu com a organisme central regulador.
• 3 fases de convergència, per aproximar les polítiques econòmiques i financeres dels diferents estats.
• 1 de gener del 2002: entra en circulació l'euro.
• Dinamarca, Regne Unit i Suècia: fora de l’eurozona.
• Euro = alça dels preus i inflació + eliminació de costos i comissions dels canvis de moneda, simplificació de tràmits i transaccions internacionals.