Globalització Econòmica, Social i Cultural: Impacte i Transformacions

El Procés de Globalització Econòmica

El procés de globalització econòmica ha estat associat a la mundialització del sistema d'economia de mercat i al progrés de les noves tecnologies de la comunicació. L'economia global s'organitza al voltant dels EUA, la UE, Japó i la Xina. Aquests països controlen la informació i el coneixement, concentren gran part del capital i les finances mundials i nombroses empreses, i tenen un gran poder polític i de decisió.

Progrés de les Noves Tecnologies de la Comunicació

L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació (informàtica i telemàtica) ha fet possible la globalització econòmica, ja que els contactes i els intercanvis entre les diverses seus d'una mateixa empresa o entre empreses diferents es poden establir d'una manera instantània i simultània. A escala mundial, l'aplicació d'aquestes noves tecnologies ha comportat:

• La Deslocalització i la Desestructuració Industrials: Les indústries es poden ubicar a qualsevol indret del món, allà on trobin més avantatges. A més, es poden fraccionar per tal d'estar presents a d'altres llocs i proveir els mercats segons la demanda.
• L'Augment dels Serveis d'Informació i Cultura: Aquests serveis són imprescindibles per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb facilitat per la xarxa de comunicacions.
• La Mobilitat Geogràfica: Les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala planetària.
• La Lliure Circulació de Capitals: Fins fa aproximadament una dècada, els governs dels estats controlaven els moviments de capital entre països, de manera que un empresari no podia moure capital d'un país a un altre sense una autorització prèvia del govern. Segons la funció, es considera que hi ha dos tipus de capitals:
  • Capital Productiu: És el que s'inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o de serveis. Quan les empreses necessiten capital, una de les opcions que poden dur a terme és emetre accions i vendre-les en borsa.
  • Capital Financer: Opera en borsa tant a curt com a llarg termini, per ser invertit en les accions de les empreses o per especular amb els tipus d'interès. El capital financer pot provocar crisis econòmiques si es retira amb rapidesa, ja sigui perquè s'ofereixen oportunitats millors o perquè hi ha algun indici de perill per als guanys de l'inversor, etc. Els darrers anys, el capital financer ha aconseguit grans beneficis especulant amb els diners, fet pel qual les empreses han hagut d'esforçar-se a millorar els seus resultats per atraure capital productiu.

La Liberalització dels Mercats Financers

En els mercats financers és possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur. Aquests són mercats que es basen essencialment en l'especulació, la borsa n'és un exemple. Els mercats financers poden ser de tipus diversos: de capitals, d'assegurances, de divises, etc. El procés de liberalització dels mercats financers ha estat el resultat de les mesures que van adoptar a partir del 1979 els governs de Ronald Reagan (EUA) i Margaret Thatcher (Regne Unit). Des de llavors, el capital circula fàcilment per les borses de tot el món, tot i que es concentra d'una manera especial als EUA, als països de la UE i al Japó. Dins dels mercats financers, el mercat de capitals és el que ha crescut d'una manera més accelerada; actualment mou cada dia un valor que s'estima en 1,5 bilions de dòlars. Els diners s'inverteixen en les borses dels països que ofereixen oportunitats més avantatjoses i on s'espera que s'obtindran més beneficis. La inversió de capitals comprant accions de les empreses que cotitzen en borsa fa possible el desenvolupament d'activitats industrials i de serveis, i la creació de feina i de riquesa. Tanmateix, la compra d'accions també pot ser la causa d'una forta especulació si la pressió que poden exercir els inversors sobre les accions de les empreses té com a resultat valorar l'empresa i les seves possibilitats molt per sobre del seu valor real. Aquest fet pot crear situacions de crisi. A l'Estat espanyol s'inverteix capital al mercat mundial i a les dues borses de Barcelona i Madrid, les quals han atret, també, molt capital estranger. Però aquestes borses queden a força distància de les tres grans borses de referència mundial: Nova York, Londres i Tòquio.

La Globalització Social

La globalització també ha provocat grans canvis socials allà on s'ha implantat. Alguns exemples d'aquestes transformacions són:

• La incorporació de la dona al mercat de treball remunerat. Aquest fet, juntament amb altres factors com l'aparició de nous models familiars o nous comportaments demogràfics, han alterat la vida tradicional familiar.
• L'augment del nivell de consum. La gran oferta de productes a escala planetària altera els models de consum, que en ocasions poden crear un comportament compulsiu de compra. Davant la difusió massiva de productes similars que fan les empreses, el consum de productes tendeix a uniformar-se. Així, els hipermercats ofereixen els mateixos productes a mig món, i a totes les grans ciutats o centres turístics hi ha les mateixes ofertes hoteleres o les mateixes cadenes de restaurants de menjar ràpid.
• El mercat laboral també es globalitza a través dels moviments migratoris. Els treballadors, ja siguin qualificats o no, poden accedir al mercat de treball dels diferents països del món.

La Globalització Cultural

El procés de globalització també afecta el món de la cultura en àmbits com ara aquests:

• La ciència, on els grans centres mundials de la investigació estableixen vincles de cooperació per dur a terme estudis mèdics, científics, etc. La informació...