Globalització econòmica: característiques, causes i organismes internacionals
Difusió a tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat.
Globalització econòmica
Consisteix en la creació d'una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la progressiva internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica de la producció.
Causes de la globalització
La millora dels transports i de les comunicacions, cada cop més ràpides i barates, la supressió de barreres duaneres i aranzelàries i la possibilitat de crear grans àrees de lliure comerç, com el NAFTA o el MERCOSUR.
Característiques de l'economia global
Creixement del comerç internacional. Es converteix en un mercat global on circulen lliurement mercaderies, serveis i productes financers, i els fluxos de capital s'han multiplicat per vint en vint anys. Els objectius del capital són cada cop més la rendibilitat, i els mercats i les empreses adquireixen una dimensió mundial: es pot comprar i vendre a qualsevol lloc del món.
Multinacional: gran empresa que opera en diversos països.
Interrelació: vol dir que si es prenen decisions en un punt del planeta, això també es reflecteix en altres punts.
La globalització fa augmentar la desigualtat.
Desigualtat entre el Nord i el Sud
Països del Nord: economies de mercat, democràcia, desenvolupament tecnològic, poder de decisió i bon nivell de vida.
Països del Sud: explosió demogràfica, problemes d'urbanització (misèria humana), poder adquisitiu baix i, per tant, poc consum, desigualtat social amb minories riques connectades amb les potències i una majoria pobra, manca d'agricultura, poc desenvolupament i presència gairebé exclusiva de multinacionals, no pagament just del treball, deute extern amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, grans riqueses naturals controlades per les multinacionals, neocolonialisme i control dels països del Nord, i problemes polítics.
Globalització financera
Es caracteritza pels fluxos financers: els inversors intenten guanyar diners mitjançant la compra i venda de monedes, béns, accions i fons d'inversió. Els principals centres financers mundials són Nova York, Londres, Tòquio i Hong Kong.
Organismes internacionals
FMI (Fons Monetari Internacional): els països amb més contribucions tenen dret de veto (EUA, Regne Unit, Alemanya, França i Japó). El seu objectiu és promoure l'estabilitat financera mundial.
Banc Mundial: creat el 1944, després de la Segona Guerra Mundial, concedeix préstecs a països pobres. La seva tasca és reduir la pobresa i potenciar el desenvolupament.
OMC (Organització Mundial del Comerç): formada per 164 Estats membres, supervisa els acords comercials i defineix les regles del comerç entre els estats membres.
OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics): organització internacional formada per països desenvolupats que accepten els principis de la democràcia pluralista i el lliure mercat.
G7: els set països més industrialitzats: Alemanya, Canadà, EUA, Itàlia, Japó, Regne Unit i França. Posteriorment es va constituir el G8, amb la incorporació de Rússia.
Organitzacions econòmiques regionals
NAFTA: mercat lliure format per EUA, Mèxic i Canadà.
MERCOSUR: Brasil, Uruguai, Paraguai i Argentina.
Pacte Andí: Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.
L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)
L'IDH es classifica en: alt (1 – 0,800), mitjà (0,799 – 0,500) i baix (0,499 – 0,300). S'elabora a partir de l'economia (PIB), l'educació (analfabetisme i nivell d'estudis) i la salut (esperança de vida).