La Globalització i l'Economia a Catalunya i Espanya

1. La globalització de l'economia

Què és la globalització?

La globalització és el procés d'interconnexió econòmica, social i tecnològica entre els diferents països del món.

Gràcies als avenços en els següents àmbits, els països estan cada vegada més connectats:

• Transports
• Internet
• Telecomunicacions
• Informàtica

Aquesta interconnexió permet:

• Comprar productes d'altres països.
• Moure capitals ràpidament.
• Transmetre informació instantàniament.
• Produir a escala mundial.

Societat postindustrial

Als països desenvolupats, el sector més important ja no és la indústria, sinó els serveis. Per això es parla de societat postindustrial.

Les seves característiques principals són:

• Gran importància del sector terciari.
• Ús intensiu de la tecnologia.
• Pes rellevant de les finances i la informació.
• Processos de deslocalització industrial.

2. Deslocalització i relocalització

Deslocalització

És el procés pel qual una empresa trasllada la seva producció a un altre país.

Causes de la deslocalització:

• Mà d'obra més barata.
• Menys impostos.
• Menys regulacions ambientals.
• Menys costos de producció.

Conseqüències positives:

Productes més barats i creixement dels països emergents.

Conseqüències negatives:

Tancament de fàbriques europees, atur industrial, dependència de l'exterior i explotació laboral.

Relocalització

Es tracta del retorn de les indústries cap als països desenvolupats. Aquesta tendència va agafar força després de la COVID-19, la crisi dels microxips i diversos problemes de subministrament.

3. Llei Europea de Xips

La Unió Europea va impulsar aquesta llei per reduir la dependència asiàtica, fabricar microxips a Europa i assegurar la sobirania digital.

Els microxips són essencials per a la fabricació de:

• Mòbils
• Cotxes
• Ordinadors
• Electrodomèstics

4. Fluxos de la globalització

Fluxos visibles

Són els moviments físics de mercaderies com el petroli, la roba, els cotxes i els aliments. Es transporten principalment per vaixell, avió, carretera i tren.

Fluxos no visibles

• Capital: Moviment de diners i inversions entre països. Els mercats financers funcionen globalment i de forma contínua.
• Informació: Internet permet transmetre dades instantàniament arreu del món.

5. Indicadors socioeconòmics

Què són?

Són un conjunt de dades que serveixen per mesurar el nivell de desenvolupament d'un país.

Indicadors tradicionals

• PIB per habitant
• Esperança de vida
• Taxa de mortalitat
• Alfabetització
• Accés a internet
• Llits hospitalaris

Problema: Són indicadors parcials que no reflecteixen tota la realitat.

El Producte Interior Brut (PIB)

És el valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un any.

Limitacions del PIB:

• No mostra les desigualtats.
• No reflecteix la qualitat de vida.
• No mesura la sostenibilitat.

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

Creat per l'ONU (PNUD) l'any 1990, aquest índex mesura:

• Salut: Esperança de vida.
• Educació: Anys d'escolarització.
• Nivell de vida: Ingrés Nacional Brut (INB) per càpita.

L'escala de l'IDH va de 0 (desenvolupament molt baix) a 1 (desenvolupament molt alt).

6. La Unió Europea: gran potència econòmica

La UE és una de les tres grans economies mundials juntament amb els EUA i la Xina.

Característiques de la UE

• Economia molt desenvolupada.
• Gran pes en el comerç mundial.
• Alt nivell tecnològic.
• Economia fortament terciaritzada.

Problemes de la UE

• Envelliment de la població: Menys població activa.
• Dependència energètica: Necessitat d'importar petroli i gas.
• Competència mundial: Especialment de la Xina i els EUA.

7. El sector primari

Importància estratègica

Tot i tenir poc pes econòmic, és essencial perquè garanteix els aliments, manté el món rural, protegeix els paisatges i alimenta la indústria agroalimentària.

PAC (Política Agrària Comuna)

És la política de la UE per regular l'agricultura i la ramaderia.

Objectius de la PAC:

• Augmentar la productivitat.
• Estabilitzar els mercats.
• Assegurar el subministrament d'aliments.
• Garantir ingressos als agricultors i preus assequibles.

Problemes de la PAC:

Sobreproducció, cost elevat, impacte ambiental i afavoriment de les grans explotacions.

PPC (Política Pesquera Comuna)

L'objectiu és protegir els recursos marins mitjançant quotes de pesca, vedes, limitació de captures i reducció de la flota.

8. Sistemes agraris del món

Agricultura tradicional

Es caracteritza per tenir poca tecnologia, estar orientada a l'autoconsum i tenir una baixa productivitat. Predomina als països pobres.

Agricultura comercial

Està mecanitzada, orientada al mercat i té una alta productivitat. Predomina als països desenvolupats.

9. El sector secundari

Característiques

La indústria ha perdut pes, però continua sent estratègica. La UE aposta per la R+D, la tecnologia, la sostenibilitat i la transició ecològica.

Principals sectors

Automòbil, química, farmacèutic, biotecnologia i agroalimentari.

10. El sector terciari

És el sector més important als països desenvolupats, ja que genera més ocupació i riquesa.

Activitats principals

Comerç, transports, finances, turisme, sanitat i educació.

11. Economia de Catalunya

Característiques

Catalunya té una economia desenvolupada, molt industrialitzada i oberta al comerç exterior.

Problemes

• Atur: Especialment l'atur juvenil.
• Inflació: Pèrdua de poder adquisitiu.

12. El sector primari a Catalunya

Característiques

Té molt poc pes en el PIB i l'ocupació a causa de la mecanització, l'agricultura intensiva i l'alta productivitat.

Tendències actuals

• Augment del regadiu.
• Menys explotacions, però més grans.
• Augment de l'agricultura ecològica.

Produccions i ramaderia

Destaquen els cereals, la fruita dolça, la vinya i els farratges. En ramaderia, hi ha un predomini de la porcina intensiva, molt tecnificada.

Problemes

Contaminació per purins, despoblament rural i dependència dels mercats globals.

13. El sector secundari a Catalunya

Catalunya és la principal regió industrial d'Espanya.

Característiques i sectors

Producció diversificada, moltes PIME, gran pes de les exportacions i concentració a l'àrea de Barcelona. Els sectors principals són el químic, farmacèutic, automòbil, alimentari i metal·lúrgic.

Eixos industrials

• Barcelona metropolitana: Major concentració.
• Corredor AP-7: Eix logístic europeu.
• Tarragona: Indústria química.
• Lleida: Agroalimentària i maquinària agrícola.

14. El sector terciari a Catalunya

Comerç i transports

Catalunya és una potència comercial amb predomini de PIME. El Port de Barcelona és un dels més importants de la Mediterrània, especialitzat en contenidors, creuers i comerç internacional, tot i que afronta problemes de contaminació.

15. El turisme

Espanya és una potència turística mundial gràcies al clima, les platges, el patrimoni i les infraestructures. Les zones més visitades són les Balears, Catalunya, les Canàries i el litoral mediterrani.

Problemes i sostenibilitat

La massificació, l'impacte ambiental i la temporalitat laboral són els principals reptes. El turisme sostenible busca compatibilitzar l'economia amb el medi ambient i la qualitat de vida.

16. El sector primari a Espanya

Característiques generals

Pes baix al PIB, modernització i importància estratègica. S'observa una disminució del nombre d'explotacions i un augment de la seva mida i del regadiu.

Tipus de conreus i ramaderia

• Herbacis: Cereals i llegums.
• Llenyosos: Vinya, olivera i fruiters.
• Pastures i guaret: Per a la ramaderia i el descans de la terra.

La ramaderia és majoritàriament intensiva (granges).

17. El sector secundari a Espanya

Localització i eixos

Espanya és la 4a potència industrial de la UE. Els eixos principals són el Mediterrani, l'Ebre i Madrid.

Problemes industrials

Dependència energètica exterior, deslocalització, competència internacional i desigualtat territorial.

18. El sector terciari a Espanya

És el sector dominant (terciarització) des dels anys 70. Les zones més terciaritzades són Catalunya, Madrid, Balears, Canàries i la Comunitat Valenciana.

El comerç i la balança comercial

Espanya té una economia oberta però amb una balança comercial negativa (importa més del que exporta), principalment a causa de la factura energètica.

Transports

El transport per carretera és el més utilitzat, amb una xarxa radial centrada a Madrid que genera problemes de congestió i desequilibris territorials.