Globalisme, globalitat i globalització: una visió completa

GLOBALISME, GLOBALITAT I GLOBALITZACIÓ

El globalisme és una ideologia reduccionista segons la qual el mercat mundial substitueix un altre tipus d’activitats polítiques, socials o culturals. Consisteix a reduir la globalització en l’àmbit econòmic. La globalitat fa referència a la idea que tots els països conformen un mateix món global, cap país no pot viure al marge dels altres. La globalització consisteix en la integració d’idees, cultures i productes en l’àmbit internacional gràcies a les telecomunicacions i a la reducció de les barreres en el comerç i la comunicació.

Quatre aspectes rellevants de la globalització:

• Comerç i les transaccions
• Moviments de capital i les inversions
• Migracions i moviments de persones
• Difusió del coneixement

Trets de la globalització:

• Interconnexió de totes les societats
• Globalització econòmica, política i cultural
• Corporacions transnacionals que operen en l’economia global
• Lliure moviment de capitals, persones i coses
• Internet és el suport de les empreses i les organitzacions
• Els sistemes mediàtics transnacionals: el veïnatge global
• Avenç científic continu i renovació del coneixement
• Necessitat de formació contínua i de saber aprendre
• Canvis socials: família, multiculturalitat

Etnocentrisme i relativisme cultural:

L'etnocentrisme consisteix a jutjar altres cultures amb els paràmetres de la pròpia, mentre que el relativisme cultural és la idea que cada cultura s’ha de comprendre d’acord amb els seus valors i creences propis, assumint que cap cultura és superior a una altra. La cultura és necessària per a la nostra supervivència i es transmet per aprenentatge social.

CARACTERÍSTIQUES DE LA CULTURA

La cultura és apresa, simbòlica, modela la conducta, és compartida i no és estàtica. El procés de socialització inclou l'individuació, el desenvolupament cognitiu, la maduració, l'adquisició de pautes de comportament, creences i normes del grup social, i l'aprenentatge de les característiques de la cultura en la qual neix cada individu. Els agents de socialització són la família, l'escola, el grup de companys, els mitjans de comunicació i la ideologia.

La ideologia:

La ideologia proposa un sistema de conceptes o creences per explicar la societat i legitimar-ne el funcionament. És compartida per un grup social determinat i inclou un pla d’acció política per mantenir o modificar les situacions socials, exigint a la persona un compromís. La ideologia té tres funcions: funció d’integració, funció de legitimació i funció de dissimulació.

L’estructura social:

L'estructura social és la manera en què les parts d'un sistema social (grups, institucions) es relacionen entre elles i formen un tot. L'ordre social implica que totes les institucions i els grups compleixen les seves funcions. L'acció social es duu a terme mitjançant les relacions socials, i totes les accions socials tenen una funció social, un conjunt de finalitats per assolir.

GRUPS SOCIALS

Hi ha dos tipus de grups socials: la comunitat (grup primari) i l'associació (grup secundari). La comunitat està formada per persones que interaccionen i es coneixen entre elles personalment, com la família. L'associació està formada per persones que s'identifiquen amb els altres sobre una base comuna, com un partit polític. Els membres dels grups tenen característiques com la consciència grupal, la comunitat ideològica i d'interessos, la integració mútua i la cohesió en l'acció.

Requisits dels grups humans:

Un grup és una unitat social perceptible pels seus components i pels individus externs al grup. És una organització estructurada amb relacions de domini i subordinació. Els membres del grup comparteixen interessos i valors, desenvolupen activitats per assolir uns objectius i tenen rols i papers socials diferents.

Institucions socials:

Les institucions socials articulen les relacions socials i estan centrades a satisfer les necessitats bàsiques, com el canvi generacional i la perseveració de l'ordre social. Les institucions es poden classificar en econòmiques (empreses), polítiques (parlament), administratives (ajuntaments), educatives (universitat) i religioses.

Rol social:

El rol social és el conjunt de les pautes de conducta que adopta cada individu en el grup. Aquesta posició s’anomena estatus. El rol social seria com el paper que l’actor exerceix al teatre. Hi ha dos tipus de rols: adscrits, que ens són adscrits i no fem res per adquirir-los, com el rol de filla o neboda, i adquirits, que els assolim amb el nostre esforç, com els rols de músic o metge. Els rols socials tenen un caràcter dinàmic i normatiu, i si algú no compleix el seu rol, es veurà marginat i sancionat.

ESTATUS SOCIAL I NORMES SOCIALS

L'estatus social és el prestigi i el rang que tenim dins de la jerarquia social. L'estatus és més estàtic i menys normatiu, no determina com ens hem de comportar, sinó com s’han de comportar els altres amb nosaltres. Les normes socials són regles que ordenen el nostre comportament i les relacions amb els altres. Les normes recomanen algunes accions o prohibeixen algunes conductes, i són dictades a partir d’una sèrie de costums i tradicions que prevalen en la societat. Les normes són imprescindibles perquè hi hagi una organització social, afavoreixen la convivència i l'estabilitat social i resolen els conflictes que puguin sorgir.

Control social:

Totes les societats tenen mecanismes que reforcen els comportaments correctes i castiguen les conductes inadequades. Poden emprar mecanismes de control positiu, com els premis, les recompenses o la persuasió, i també poden utilitzar mesures coercitives, com la repressió violenta, el càstig o el rebuig social.

Desviació social:

Cada societat disposa d'un codi de normes per regular la vida social i un conjunt de sancions per controlar els transgressors. La desviació consisteix en la falta de conformitat amb les normes socials. Quan una persona no compleix les normes, rep sancions informals (desaprovació del grup pel fet d’explicar acudits masclistes) o formals (les dicten els tribunals, condenes, i es compleixen a la presó).

Estratificació social:

L'estratificació social fa referència a les desigualtats que hi ha en la societat, situant les persones segons la seva posició econòmica, els rols que exerceixen o el seu prestigi social.