Gh
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,86 KB
3.1.SALVADOR ESPRIU Poeta, dramaturg i narrador, l’obra d’Espriu té un carácter fortament unitari. Hi contribueix la creació de mites que recorren la seua obra de procedencia personal, com Sinera, Lavínia i Kolinòsia i Sepharad. Espriu formava part de la primera generació d’escriptors que es van trovar una llengua codificada i normalitzada, i un marc de llibertats i autogovern per a Catalunya. Durant el período de la República, Espriu havia publicat cinc llibres en prosa, El doctor Rip, Laia i Ariadna al laberint grotesc. El primer llibre publicat després del 1939, Cementiri de Sinera(1946), elegia del món destruït per la guerra que el poeta identifica amb Sinera. En el llibre de poemes, Les cançons d’Ariadna(1949), va recuperar en vers satíric el món d’Arenys i va enllaçar la seua poesía amb la narrativa anterior a la guerra. 1948, va escriure l’obra teatral Primera historia d’Esther, que va concebre con un testament de la llengua catalana, on entrecreua el mite bíblic amb el món de Sinera des de l’estètica grotesca i esperpéntica. Va publicar les hores, Mrs. Death i El caminant i el mur. Aquests llibres tracen un camí d’interiorització que culmina amb l’experiència mística de Final del laberint en què Espriu segueix principis lligats a la càbala. La pell de brau(1960) va marcar el momento de máxima projecció pública de Salvador Espriu.
3.2.PERE QUART Pere Quart és el pseudònim amb què l’escriptor Joan Oliver ha signat la seua obra poética. Abans de la Guerra Civil va estar vinculat al Grup de Sabadell. El 1934 va publicar el primer llibre de versos, Decapitacions, i el 1937, Bestiari. 1948, va tornar a Catalunya i es va incorporar a la resistència antifranquista. En els dos primers llibres de poesía publicats apareixen les característiques que defineixen la poesía de Pere Quart: la sátira de la realitat, el compromís històric, l’esceptisme, el to moralitzador i la crítica de la burgesia, la ironia propera al sarcasme i el gust per l’expressió tallant i sovint prosaica. El camí encertat amb aquesta obra es va continuar en Circumstàncies(1968), Quatre mil mots(1977) i Poesia empírica(1981). Aquest estil i la seua voluntat de crítica social l’aproximen al realisme històric.
3.3.VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Estellés és el màxim exponent de la poesía contenmporànea al País Valencià i un autor representatiu de la postguerra. 1953, Ciutat a cau d’orella. 1956, La nit i 1958, Donzell amarg. 1971, Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. 1972, Recomane tenebres, primer volum de l’obra completa que arribaría a deu volums. S’ha publicat el Mural del País Valencià, composició extensa dedicada a cantar els pobles i ciutats valencians, personatges històrics i accidents geogràfics. En la poesía d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memoria d’un petit món, explicat en la seua quotidianitat. És un discurs poètic oposat al de la poesía pura, perquè esquiva la temptació del joc verbal, del lirisme hermètic i privat. Inventari de la realitat esdevé un autèntic fresc o mural de la València del seu temps. Testimoniatge de la qual un dels millors exponents és el llibre de meravelles, crónica impressionant d’un temps d crisi.
3.2.PERE QUART Pere Quart és el pseudònim amb què l’escriptor Joan Oliver ha signat la seua obra poética. Abans de la Guerra Civil va estar vinculat al Grup de Sabadell. El 1934 va publicar el primer llibre de versos, Decapitacions, i el 1937, Bestiari. 1948, va tornar a Catalunya i es va incorporar a la resistència antifranquista. En els dos primers llibres de poesía publicats apareixen les característiques que defineixen la poesía de Pere Quart: la sátira de la realitat, el compromís històric, l’esceptisme, el to moralitzador i la crítica de la burgesia, la ironia propera al sarcasme i el gust per l’expressió tallant i sovint prosaica. El camí encertat amb aquesta obra es va continuar en Circumstàncies(1968), Quatre mil mots(1977) i Poesia empírica(1981). Aquest estil i la seua voluntat de crítica social l’aproximen al realisme històric.
3.3.VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Estellés és el màxim exponent de la poesía contenmporànea al País Valencià i un autor representatiu de la postguerra. 1953, Ciutat a cau d’orella. 1956, La nit i 1958, Donzell amarg. 1971, Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. 1972, Recomane tenebres, primer volum de l’obra completa que arribaría a deu volums. S’ha publicat el Mural del País Valencià, composició extensa dedicada a cantar els pobles i ciutats valencians, personatges històrics i accidents geogràfics. En la poesía d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memoria d’un petit món, explicat en la seua quotidianitat. És un discurs poètic oposat al de la poesía pura, perquè esquiva la temptació del joc verbal, del lirisme hermètic i privat. Inventari de la realitat esdevé un autèntic fresc o mural de la València del seu temps. Testimoniatge de la qual un dels millors exponents és el llibre de meravelles, crónica impressionant d’un temps d crisi.