Gestió de la marca blanca i protocol empresarial

1.2.3 La marca blanca

Una marca blanca és aquella que, en lloc de pertànyer a un fabricant exclusiu, pertany a un distribuïdor. Per exemple, una cadena de supermercats o uns grans magatzems encarreguen a un o més proveïdors, que restaran en l’anonimat, els productes que seran venuts en els seus establiments sota marca pròpia.

Exemples de marca blanca:

• Hacendado és la marca blanca de la cadena de distribució Mercadona.
• Quechua és la marca blanca de la roba esportiva que distribueix Decathlon.

Amb aquesta estratègia s’assoleixen alguns beneficis:

• Per al consumidor: el preu de venda és generalment més econòmic que el de la marca de fabricant, atès que es produeix un estalvi en costos promocionals.
• Per al distribuïdor: la gestió interna del producte (ubicació, ofertes, volum exposat) és controlada íntegrament pel distribuïdor.
• Per al proveïdor: el procés de comercialització i distribució és més simple i continuat, ja que té garantida l’exposició dels seus articles.

Consolidar relacions estables

Segons la memòria anual de Mercadona, la seva política “persegueix establir relacions estables amb els proveïdors per poder aconseguir un objectiu comú: la satisfacció dels nostres clients”. No obstant això, la marca blanca presenta alguns inconvenients:

• El producte pot canviar de qualitat o sabor si el distribuïdor canvia de proveïdor.
• La marca blanca competeix en preu però sovint sense innovar, limitant-se a copiar.
• El control de qualitat pot ser limitat en gestionar milers de referències.
• En serveis postvenda, la marca blanca pot perdre competitivitat per manca d'una garantia clara.

1.4 Normes generals de comportament

Per impulsar un clima laboral agradable, l’equip de treball ha de seguir certes pautes. L’incompliment reiterat d’aquestes normes no escrites pot esdevenir una barrera al creixement professional. Les normes més bàsiques fan referència a:

• L’actitud
• La metodologia de treball
• La presentació de persones
• La discreció i la higiene
• L’ús adequat de les noves tecnologies
• El consum d’aliments i begudes
• El respecte a la privacitat

1.5 Tècniques d’imatge personal en el protocol

La imatge personal, acompanyada de l’estil de llenguatge verbal i no verbal, és la nostra principal targeta de presentació. Les variables que conformen la imatge personal són:

• La presència física
• La proxèmia
• La comunicació

1.5.1 La presència física

En l'alta direcció, la vostra imatge és la de l’empresa. Es recomana vestir amb colors neutres (gris, beix, blau fosc) i mantenir la sobrietat com a referent. La vestimenta ha de ser coherent amb la tipologia de la feina i el context.

1.5.2 La proxèmia

Segons l’antropòleg Edward T. Hall, la proxèmia és l’ús i la percepció que l’ésser humà fa del seu espai físic. Es distingeixen diverses distàncies:

• Distància íntima: de 0 a 15 cm (caràcter privat).
• Distància amical: de 15 a 45 cm (confiança, parella, amics).
• Distància personal: de 45 a 120 cm (conversa amistosa o de treball).
• Distància social: d'1,2 a 4 metres (persones estranyes o professionals).
• Distància pública: a partir de 4 metres (audiència col·lectiva).

La coherència entre tots els elements de la nostra imatge personal és la clau per transmetre una comunicació efectiva i reforçar la seguretat en un mateix.