Gestió de l'estrès i prevenció del burnout laboral

1. Quina funció té l’estrès en la vida?

L'estrès és consubstancial amb la vida perquè posa en marxa mecanismes d'adaptació. No obstant això, hi ha dues formes d'estrès: una anomenada eustrès, que ens ajuda, i una altra anomenada distrès, que ens perjudica. L'eustrès activa recursos tant mentals com físics per fer front amb èxit als desafiaments a què ens enfrontem.

2. Quines conseqüències té la falta de descans?

El nostre organisme utilitza el descans per recuperar-se del desgast patit i, per això, és d'importància excepcional. La manca de descans inhibeix el funcionament del sistema nerviós parasimpàtic, que és fonamental en la renovació dels teixits, accelera l’envelliment i afavoreix la malaltia.

3. Enemics del sistema immune

Els principals enemics del sistema immune, per la seva capacitat de desequilibrar-lo, reduint-ne l'eficiència o provocant que ataqui el propi organisme, són:

• L'excés de radiació solar, els tòxics ambientals i el tabaquisme.
• La manca de descans nocturn.
• La soledat no escollida.
• Sentiments negatius: ira, por, sensació d'impotència o desesperança.
• El sedentarisme.
• Una nutrició inadequada.
• El victimisme i la queixa contínua.
• La manca de gratitud.
• No saber estar en el present.

4. Factors de risc psicosocial

La identificació precoç dels factors de risc psicosocial comporta una sèrie de mesures preventives basades en l’observació de les condicions als llocs de treball.

Detecció de condicions de treball negatives

Es tracta d'observar si en els llocs de treball hi ha persones sotmeses a:

1. Desequilibri entre exigències i compensacions: demandes elevades, suport social precari, control de la feina insuficient i compensacions baixes.
2. Càrregues de treball o pressió de temps excessives.
3. Permissivitat de l'abús de poder en els superiors com a tècnica de productivitat.

5. Causes de la insatisfacció laboral

• Manca de reconeixement: el fet de no rebre una valoració positiva a l’esforç per la feina feta.
• Treball rutinari sense reptes: la feina es converteix en una rutina sense cap mena de motivació.
• Salari injust: si la feina està mal pagada, les persones rendiran menys o acabaran marxant.

6. Fases del procés de burnout (SQT)

Integrant els diversos estudis que descriuen la transició per etapes del SQT, es poden destacar cinc fases:

Fase inicial: d'entusiasme

S'experimenta davant del nou lloc de treball: entusiasme, gran energia i expectatives positives. No importa allargar la jornada laboral.

Fase d'estancament

Es comencen a valorar les contraprestacions del treball, percebent que la relació entre l'esforç i la recompensa no és equilibrada. Hi ha un desequilibri entre demandes i recursos.

Fase de frustració

La frustració, desil·lusió o desmoralització fa presència. El treball no té sentit, qualsevol cosa irrita i provoca conflictes. La salut pot començar a fallar.

Fase d'apatia

Es produeixen canvis actitudinals i conductuals (afrontament defensiu), com la tendència a tractar els clients de forma distanciada i mecànica.

Fase de cremat (burnout)

Col·lapse emocional i cognitiu amb importants conseqüències per a la salut. Aquesta evolució té un caràcter cíclic.

7. Factors de risc del SQT

Factors a nivell d'organització:

• Estructura molt jerarquitzada i rígida.
• Manca de participació dels treballadors.
• Falta de reforç o de recompensa.

Factors relatius al disseny del lloc de treball:

• Falta d’ajuda social.
• Insatisfacció amb el treball.
• Càrrega emocional excessiva.

Factors relatius a les relacions interpersonals:

• Tracte amb usuaris difícils o problemàtics.
• Relacions conflictives amb els clients.
• Negativa dinàmica de treball.

8. Característiques personals davant el risc

• Alt grau d'idealisme: tendència a conduir les persones segons allò just i bo, oposant-se al realisme.
• Alt grau d’empatia: tendència a ajudar els altres, oblidant les pròpies necessitats.
• Autoestima baixa: percepció que impedeix veure's com una persona valuosa.
• Elevat grau de perfeccionisme: patiment per voler arribar a una perfecció inabastable.