Gestió d'Aprovisionament i Inventaris a l'Empresa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

La Funció d'Aprovisionament

La funció d'aprovisionament consisteix en la compra i l'emmagatzematge dels materials necessaris per a l'activitat de l'empresa. El cicle d'aprovisionament és el període que transcorre des del moment de la compra fins a la venda del producte. Si es tracta d'una empresa productora, es composa de compra, emmagatzematge, producció, emmagatzematge i venda. Si és una empresa comercial, serà compra, emmagatzematge i venda.

Tipus d'Existències

Les existències són els materials que emmagatzema l'empresa i que poden ser de diferents tipus: matèries primeres, productes acabats, productes semielaborats, mercaderies, etc.

Costos de les Existències

Els costos de les existències són aquells que l'empresa té per mantenir existències en els magatzems i que, en general, s'han d'intentar minimitzar. Es poden classificar com:

  • Costos de comanda: el que costa efectuar i gestionar les comandes als proveïdors.
  • Costos de manteniment d'inventaris: el que costa tenir materials al magatzem (administratius, operatius, espai físic, econòmics, financers).
  • Costos de ruptura d'estocs: els que té l'empresa quan no disposa de materials per produir o per vendre.

Gestió dels Inventaris

La gestió dels inventaris ha de permetre organitzar els magatzems de l'empresa i determinar el nivell de les existències complint dos objectius:

  • Eficàcia: disposar dels estocs necessaris de manera que l'empresa pugui desenvolupar la seva activitat econòmica.
  • Eficiencia: aconseguir minimitzar el conjunt de costos de les existències, contribuint a l'objectiu general de l'empresa de maximitzar els beneficis.

Indicadors de Nivell d'Existències

La gestió dels inventaris controla i determina el nivell d'existències que hi ha al magatzem tenint en compte diversos indicadors:

  • Estoc mínim: la quantitat més petita que pot haver-hi per evitar que l'empresa aturi la seva activitat per una ruptura d'estocs.
  • Estoc màxim: la quantitat més gran que pot haver-hi d'un material en funció de la importància i el seu cost.
  • Punt de comanda: el nivell d'existències en el qual s'ha de realitzar una comanda al proveïdor.

Comanda Òptima

La comanda òptima és la quantitat de materials que l'empresa ha de comprar en cada comanda perquè els costos totals de gestió d'inventaris siguin mínims mitjançant la fórmula següent:

Q* = √(2·s·D/g) on s és el cost unitari de realitzar una comanda, D és la quantitat del material que anualment es necessita i g és el cost unitari d'emmagatzematge.

Altres Models de Gestió d'Inventaris

Altres models de gestió d'inventaris són:

  • El sistema just-in-time: s'intenta minimitzar els costos de mantenir inventaris mitjançant una eficient planificació de la producció i del procés d'aprovisionament en general.
  • El model ABC: classifica les existències en tres grups: importants, menys importants i poc importants, i d'aquesta manera es destinen recursos en funció d'aquesta importància.

Valoració dels Materials al Magatzem

Quan entren materials al magatzem, bé perquè s'han comprat o perquè s'han produït, l'empresa ho ha de valorar seguint uns criteris generals:

  • Preu d'adquisició: és l'import de la compra més totes les despeses generades per l'operació d'adquisició (transport, assegurança, envasos...).
  • Cost de producció: és la suma de tots els costos necessaris per a la fabricació d'un producte, com la mà d'obra, les matèries primeres o els consums d'energia.

D'aquesta manera, l'empresa sap en cada moment quin és el valor d'allò que ha entrat als magatzems. Aquest control es realitza mitjançant una eina que és la fitxa de control d'existències, que es tracta d'un document que registra per cada tipus d'existència la seva valoració i un registre cronològic detallat de les entrades i de les sortides del magatzem.

Criteris de Valoració de les Existències

Els criteris de valoració de les existències són les diferents formes com l'empresa pot valorar econòmicament els inventaris i controlar les entrades i les sortides de materials. En especial, cal utilitzar un criteri de manera homogènia quan d'un mateix material hi ha hagut entrades a preus diferents, ja que llavors s'ha de decidir quin serà el preu de sortida.

Entradas relacionadas: