Els germans bonaplata

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,27 KB

 

6. El moviment Obrer i industrial

Al Segle XIX, Espanya era un país agrícola; hi havia molt Poques indústries. Propietat de la noblesa i l’Esglèsia. Els camperols eren Molt pobres i treballaven explotacions petites. A més, havien de pagar delmes, Un impost que es pagava a l’Esglèsia d’un 10% de les collites.

Les desamortitzacions

Va haver-hi dues desamortitzacions aplicades pels governs Dels anys 1836 i 1855. La primera va ser eclesiàstica i es va fer durant la Regència de María Cristina. La segona va ser civil, duta a terme durant el Bienni Progressista per Pasqual Madoz. El canvi de propietat i la inestabilitat I inseguretat de molts agricultors, que van perdre els drets d’ús dels béns Comunals. En moltes zones es va produir una proletarització.

6-2 L’evolució del moviment obrer

Les condicions laborals de la classe obrera industrial al Principi van ser extremadament dures.

Les primeres associacions obreres es van impulsar a Barcelona, Màlaga i Alcoi. 10/7/1855. Els obrers reivindicaven la llibertat D’associació, un horari estable, la creació d’una junta mixta d’amos i obrers Per discutir els conflictes laborals i la limitació de l’acomiadament. Els Cors De Clavé (1850).

El 1864 s’havia creat a Londres  la Primera Internacional (AIT). L’any 1871 es Va produir en l’AIT un enfrontament entre Karl Marx i Mikhail Bakunin, Marx Defensava que la classe obrera s’havia d’organitzar en un partit propi per Arribar al poder, Bakunin rebutjava tota participació política i volia la Destrucció directa de l’Estat. Aquesta divergència va provocar l’escissió de L’AIT, que es va dividir en socialistes o marxistes i els anarquistes o Bakuninistes.

A Catalunya, la Revolució de 1868 va comportar la Restauració de les llibertats d’expressió i d’associació.

6-3 L’evolució de la indústria

En l’evolució industrial espanyola es van donar tres Canvis fonamentals: la substitució del vapor per l’electricitat com a font D’energia, la concentració de la indústria pesant al País Basc i la Diversificació de sectors. Amb tot, el ple desenvolupament de la indústria Espanyola abans de la Guerra Civil topà amb dos inconvenients: la dificultat de Competir a l’exterior i la debilitat del mercat interior espanyol.

6-4 La condició femenina

La dona estaven sotmeses a la concepció que eren Inferiors respecte als homes pel que fa a determinades capacitats i que tenien Unes finalitats prioritàries, que eren tenir fills, cuidar-los i fer les coses De casa. La dona era diferent perquè estava caracteritzada pel sentimentalisme I l’afectuositat i l’home per la racionalitat i la consciència. A més, els nois I les noies estaven separats a l’escola, ja que l’educació que rebien era Diferent, ja que les noies dedicaven més temps a la religió i a les labors.

El treball de la dona fora de la llar estava mal vist. No Obstant això, la seva presència als tallers i a les fàbriques era nombrosa. En Aquesta situació, la dona sofria una triple discriminació: explotació igual que La del treballador masculí, percebia pel mateix treball que un home un sou Inferior i havia de dedicar-se a les tasques domèstiques, als fills i a l’home Quan arribaven a casa.

La discriminació en una dona casada era encara més Evident. En el dret civil vigent al 192 es consagrava l’obligació d’obeir el Marit. Al codi civil es deia que l’home era qui administrava els béns de la Seva dona i que aquesta no podia vendre ni comprar res sense la lliçència del Seu marit. Fins a la Segona República la dona no va poder votar (eleccions del 1933).

Durant les primeres dècades del Segle XX van aparèixer Millores de la condició femenina. Va haver un descens de la natalitat i la dona Començà a accedir als àmbits públics i a la política. Una de les principals Reivindicacions femenines va ser aconseguir la dignificació del treball femení I l’accés ple a ala cultura i a l’educació. Un dels exemples d’aquest canvi va Ser l’èxit de Caterina Albert (Víctor Català) i la divulgació dels nous Corrents de l’ensenyament per part de Rosa Sensat.

6-5 Les transformacions industrials

A Espanya, la Revolució Industrial va afectar Principalment dues zones: Catalunya i el País Basc. A Catalunya el sector més Important va ser el tèxtil i al País Basc el siderúrgic.

El procés d’industrialització espanyol, però, va ser més Dèbil i lent que a la resta de països europeus. El retard industrial s’ha Atribuït a la falta de demanda de productes manufacturats per part de la Societat espanyola. La pobresa de la població camperola, majoritària al país i Amb un poder adquisitiu escàs, constituïa un estímul feble per al creixement de La indústria. Altres causes d’aquest retard són el proteccionisme, la manca D’inversions, les males comunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials.

6-6 Catalunya i la indústria tèxtil

Perquè la indústria tèxtil pugui prosperar, fa falta Capital, mà d’obra, innovació tecnològica, existència de matèries primeres o Fonts energètiques abundants i barates i, finalment, una bona demanda de Teixits. Això va passar, per exemple, a Anglaterra.

A Catalunya, en canvi, no es donava cap d’aquestes dues Condicions: el cotó i el carbó s’havien d’importar i el mercat espanyol tenia Poca capacitat de compra. Malgrat tot, es va aconseguir crear una important Indústria tèxtil, cotonera sobretot. També van sorgir fàbriques d’indianes, Fargues, molins paperers i adoberies.

L’agricultura també s’havia de modernitzar i va començar Amb l’exportació de vins, aiguardents, vinagres i olis.

6-7 El País Basc i la indústria siderúrgica

El País Basc era ric en mines de ferro. Petites fàbriques Van exportar el ferro a la resta                    d’Espanya i a les colònies Americanes, aprofitant la política proteccionista i la supressió parcial dels Furs, cosa que permetia el lliure comerç.

A partir del 1860, es va començar a exportar a Anglaterra I la indústria siderúrgica basca va fer un salt endavant. Es van crear moltes Empreses metal·lúrgiques de transformació de l’acer. Aquesta arrencada S’explica per, a part de l’exportació a Gran Bretanya, la política Proteccionista i l’expansió de l’acer.

6-8 Altres activitats industrials i mineres

Pel que fa a la indústria agroalimentària, cal destacar Les fàbriques de farina, les empreses d’elaboració de vins i alcohols i la Producció d’oli d’oliva.

Un altre sector que evolucionà força va ser el químic, Lligat a la indústria tèxtil i a la fabricació de dinamita per l’explotació Minera.

En el desenvolupament de la indústria mecànica, van Destacar iniciatives com la fàbrica de vapor dels germans Bonaplata, nombrada Anteriorment, i la Nueva Vulcano, a la Barceloneta (1836).

En quant a l’extracció minera, a part del carbó asturià i Del ferro basc i andalús, es potencià l’explotació de les mines de Mercuri, Coure i plom. La major part dels minerals que s’extreien s’exportaven a L’estranger

Entradas relacionadas: