Geopolítica i organitzacions internacionals

Primer món:

Abans: països capitalistes industrialitzats, liderats per EEUU i països occidentals. Ara: països desenvolupats.

Segon món:

Abans: països socialistes, liderats per la Unió Soviètica. Ara: no té ús.

Tercer món:

Abans: països que no pertanyien a cap bàndol (sovint eren països subdesenvolupats o en desenvolupament). Ara: països en desenvolupament.

Països desenvolupats:

Països que han aconseguit un alt nivell de desenvolupament (PIB alt, alta esperança de vida). Té a veure amb el desenvolupament intern d’un país. Països del centre: països que es consideren el nucli central de l’economia mundial. Té a veure amb el paper que té un país en l'economia mundial i les relacions internacionals.

ÀREES GEOPOLÍTIQUES PRINCIPALS:

1. Unió Europea, Japó, Corea del Sud.
2. Rússia.
3. Països Islàmics.
4. Xina.
5. Índia

Àrees d'influència:

Centrals: EUA, Europa, Japó, Rússia, Corea del sud (OTAN) Perifèriques: Àfrica subsahariana. Semi-perifèriques: països islàmics, BRICS, Asian Tigers, MINT, països emergents, Amèrica central i del sud, Xina, Índia.

BRICS:

Brasil, Rússia, Xina i Índia. MINT: Mèxic, Indonèsia, Nigèria i Turquia. ASIAN TIGERS: Singapur, Hong Kong, Taiwan, Corea del Sud

OTAN:

1949. Format per: Estats Units, Canadà, Bèlgica, Dinamarca, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal i Regne Unit. Tipologia de caire polític i militar, obj. garantir la seguretat dels països membres davant de possibles amenaces externes. Però també té implicacions comercials i econòmiques, ja que els països que formen part treballen junts per garantir la seguretat en les rutes comercials. Supraregional

OCDE:

Organització per a la cooperació econòmica europea. 1961 (1948, Pla Marshall). Supraregional. Econòmica → Impulsar la democràcia liberal i el lliure mercat

ONU:

1945. Mundial (participen tots els països del planeta). Excepte: Palestina (disputa amb Israel), Vaticà (Estat religiós) i UE (envia a un delegat com a observador). Múltiples motivacions i objectius. Seguretat: mantenir la pau i garantir la igualtat. Promoure relacions i cooperació: econòmica, cultural, social i humanitària. Dins la ONU hi ha altres organitzacions: OMS: (1948). Polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut. FMI (1944): Fons monetari internacional, busca l'estabilitat financera i el comerç internacional. OIT: (1919), vetlla pels drets dels treballadors. UNESCO(1945): Promoure la cultura

World Trade Organization:

1995, Mundial, Col·labora amb la ONU, S’ocupa de les normes que regeixen el comerç, resol desacords i afavoreix relacions comercials → ex: disminució de taxes duaneres de manufactures

G7:

Fundat 1973 → Crisi petrolera. Supraregional. Agrupació Econòmica i Política. No té poder executiu, estableix objectius i polítiques globals. Alemanya, Canadà, EEUU, França, Itàlia, Japó, Regne Unit.

G20:

1999. Supraregional. Econòmica i Política → Fòrum de cooperació financera entre estats desenvolupats i emergents

UE:

1993, Inicia amb 12 països que dsp s’ampliaran, d’aquí la bandera, Regional, Comparteixen llengua, moneda i cultura, Objectius: Econòmic i Polític

Comença amb la CECA: Comunitat Europea Carbó i Acer (Formada per 6 països) De manera supraestatal tenien com a objectiu millorar el control dels recursos en parts iguals.

D’aquí surten 2 organismes diferents: Tractats de Roma (1957): 1. Creació CEE o Mercat Comú: Comunitat Econòmica Europea (1957 - 1993) 2. Creació CEEA o Euratom: Comunitat Europea de l’Energia Atómica.

Més tard, surtirà arrel d’això el Tractat de Maastricht (1992). És dirà UE, i passa a dirigir també la POLÍTICA apart de la economia. Es designen 3 àrees de treball: 1. Comunitaria: qüestions econòmiques, unió monetària, ciutadania. 2. PESC: Política Exterior i Seguretat Comuna. Ex: Tancar fronteres en temps de covid. O terrorisme. 3. Justícia i afers interns. Espanya entra a la UE el 1986, després del Tractat d’Adhesió, junt a Portugal.

Espacio Schengen:

Acord el qual els diferents països que estan a la òrbita d’Europa poden circular lliurement i no hi ha aduanes, espai lliure de circulació de persones (Erasmus, intercanvis,...)

EFTA/AELC

(Associació Europea de Lliure Comerç), 1960 Suïssa, Noruega, Islàndia, Liechtenstein. Prèviament de la UE, aquests països s’agrupen, tenen un acord de lliure comerç entre ells.

CEFTA / ACLC

(Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç), 1992

EEA / EEE (Espai Econòmic Europeu), 1994

Acord UE + AELC (excepte Suïssa, està a la EFTA no a la EEE) En aquest acord s'uneixen però no formen part de la UE.

No formen part perquè necessiten si o si acreditar una sèrie de requisits. Aquests criteris es coneixen com Criteris de Copenhaguen (Consell Europeu, 1993): Política estable i democràtica, estat de dret i Drets humans. Economia de mercat semblant a la de la UE. Cabal comunitari: acceptar lleis i objectius de la UE.