Geografia d'Itàlia: Península i Regions

Geografia d'Itàlia

La península itàlica és la central entre les tres grans penínsules europees: la balcànica, l'apenínica i la ibèrica. S'interna a la mar Mediterrània i la divideix en tres parts.

La península és estreta i allargada, i s'estén prop de 1.000 km cap al sud. A la seva part central arriba a una amplada de 150 km. La gran illa de Sicília és una continuació de la península i s'aproxima notablement a les costes africanes (150 km). Al nord, els Alps la tanquen amb un ampli semicercle, que va mantenir, en cert sentit, Itàlia aïllada del nord.

La península està banyada a l'est pel mar Adriàtic, al sud pel Jònic, a l'oest pel Tirrè i pel mar Lígur. Tots aquests mars són pobres en illes: al llarg de la costa oriental falten totalment; al sud, es troba Sicília; a l'occident es troben les grans illes de Sardenya i Còrsega, que són molt distants de la costa italiana, mentre que al llarg de la costa hi ha altres petites illes disseminades: Elba, Capri, etc. Aquesta manca d'illes va significar que els pobles itàlics no desenvolupessin la navegació i el comerç, cosa que no va passar a l'ampli arxipèlag grec.

A la manca de navegació va contribuir el fet que les costes italianes són poc retallades i no aptes per a la navegació: la costa adriàtica no presenta gairebé cap badia petita i ofereix només platges poc hospitalàries; la meridional és amb prou feines una mica millor i només a la part central de la costa occidental (Campània) es troben bones badies petites.

Relleu: Els Apenins

Itàlia presenta una sola cadena muntanyosa: els Apenins, que s'estenen de nord a sud i divideixen la península en dues parts. Aquesta serralada cap al sud va disminuint en alçada i a la part meridional són petits turons.

Regions Històriques d'Itàlia

• Gàl·lia Cisalpina: Part septentrional d'Itàlia, dividida en Gàl·lia Transpadana (al nord del riu Po) i Gàl·lia Cispadana (al sud del Po).
• Etrúria (actual Toscana)
• Úmbria i el Picè: A l'orient d'Etrúria.
• Laci: Planúria amb turons al sud d'Úmbria.
• Campània: Regió floreixent al sud del Laci, al llarg del mar.
• Samni: Zona boscosa a l'orient del Laci i de la Campània.
• Apúlia, Lucània i Brutium: Regions de la part meridional de la península.

Sistema Fluvial

El sistema fluvial italià era molt ric:

• La Gàl·lia Cisalpina estava recorreguda pel gran riu Po i pels seus nombrosos afluents.
• L'Etrúria estava solcada per l'Arno.
• El Tíber servia de límit entre Etrúria, Úmbria i el Laci.
• Al Laci corria el Liris.
• A Apúlia, l'Ofant.

Antigament, aquests rius eren més cabalosos del que ho són ara.

Recursos Naturals i Agricultura

El sòl de la península estava adaptat al desenvolupament de l'agricultura i a la cria del ramat. La fèrtil planúria del Po va ser una de les més antigues regions de la civilització agrícola. El sòl del Laci, de la Campània i de Sicília, d'origen volcànic, recompensava el treball. La Itàlia meridional era famosa pels seus magnífics pasturatges. El subsòl era ric en metalls: coure, plom, estany i zinc d'Etrúria, el ferro de l'illa d'Elba, van ser alguns dels elements més importants del desenvolupament de la civilització etrusca. També hi ha planúries pantanoses que possibiliten l'agricultura.