Geografia Humana i Urbana: Població, Relleu i Ciutats

Evolució històrica de la població

La població mundial ha conegut dos períodes en els quals es parla de boom:

• La revolució neolítica
• La revolució industrial

Un model del creixement de la població es caracteritza pels següents elements:

• Alta natalitat per compensar l'alta mortalitat
• Alta mortalitat infantil
• Conjuntura econòmica
• Mortalitat catastròfica

El pas del règim antic a un règim modern s'anomena transició demogràfica.

Models demogràfics d'una població

• Tipus nòrdic
• Centre-occidental
• Meridional

Estructura de la població: Piràmides de població

S'anomena estructura de població a la quantitat de persones que hi ha a cada edat, la qual cosa es representa mitjançant les piràmides de població.

Les taxes més importants a l'hora de conèixer l'estructura d'una població són: índex de joventut i vellesa, sex ratio.

Piràmides de població

Depenent de la seva forma, les piràmides donen una idea de la joventut, maduresa o vellesa d'una població, i n'expliquen les conseqüències socials d'una o altra situació.

Els tipus de piràmide són:

• Expansiva: pròpia dels països del tercer món. Població envellida, baixes taxes de natalitat i mortalitat.
• Regressiva: pròpia dels països desenvolupats.
• Estacionària: les poblacions joves i adultes són notablement iguals, mentre que les velles són reduïdes. El creixement natural és baix.

Els sectors econòmics d'activitat

• Primari: agrupa la població activa dedicada a l'agricultura, ramaderia, mineria i pesca.
• Secundari: població activa dedicada a la indústria i construcció.
• Terciari: població activa dedicada a la distribució dels productes transformats o extrets.
• Quaternari: població en ràpid creixement agrupada entorn de la investigació i l'administració.

La litosfera

És la capa superficial del planeta formada per matèria sòlida, dividida en una escorça continental i una oceànica. Els elements més abundants són: l'oxigen, el silici, l'alumini i el ferro.

Les roques es divideixen en:

• Roques ígnies: material solidificat a partir de matèria mineral en estat de fusió a causa d'altes temperatures.
• Roques sedimentàries: formades per acumulacions o dipòsits estratificats de minerals derivats de les roques preexistents.
• Roques metamòrfiques: són roques ígnies que han canviat físicament i químicament quan han estat sotmeses a calor i altres pressions durant algun tipus de moviment orogènic. Exemple: pissarra.

Formes de relleu

Les deformacions de l'escorça terrestre són de tres tipus:

• Falles: fractures de materials rocallosos molt durs, a causa d'esforços per comprensió o distensió. Hi ha diversos tipus de falles: normals, inverses, rectes o de rotació.
• Plegaments: quan els estrats es comprimeixen apareixen els plegaments.
• Basculament: quan un bloc de la litosfera s'inclina en un sentit determinat.

Principals formes de relleu

L'erosió crea quatre tipus de modelat:

• Modelat glacial: causat per un agent erosiu que és la neu o el gel.
• Modelat fluvial: causat per l'acció de l'aigua.
• Modelat litoral: afecta les costes i es produeix principalment per les onades.
• Modelat eòlic: l'agent principal és el vent.
• Modelat càrstic: l'erosió produïda sobre roques calcàries (canyó).

Principals dominis morfoclimàtics

Zona freda, seca, temperada, tropical humida.

Mesures de restauració i protecció del medi ambient

Canvi climàtic, l'efecte hivernacle.

La morfologia urbana

Les ciutats poden distingir-se per la forma del seu traçat o plànol, és a dir, per la morfologia urbana.

Tipus:

• Plànol en quadrícula: d'origen antic, és aquell en què el traçat dels carrers i la forma de les illes de vivendes és regular. Un exemple són les ciutats romanes.
• Plànol lineal: respon a la influència d'alguna important via de comunicació (carrer, carretera) al costat de la qual es produeix l'assentament urbà.
• Plànol radioconcèntric: es basa en l'existència d'unes avingudes que envolten el centre de la ciutat i de carrers els eixos dels quals presenten una forma radial que uneix el centre amb la perifèria.
• Plànol irregular: indefinició de les seves formes.

Procés històric d'urbanització

Està directament relacionat amb el creixement de la població que s'accelera a partir del neolític i es torna a accelerar a partir de la revolució industrial. La població humana era essencialment rural.

En tot procés d'urbanització es diferencien dos fets distints:

• El creixement urbà: les ciutats atrauen i concentren població i tendeixen a créixer.
• La urbanització: la concentració de la població en les ciutats produeix canvis en el comportament i en les relacions socials, és a dir, els canvis d'estil de vida sorgits com a conseqüència de l'impacte de les ciutats en les societats.

L'estructura funcional de la ciutat

Per resoldre la qüestió de les diferències entre espais urbans i espais rurals s'acudeix a la noció de funció. S'hi distingeixen les següents funcions:

• Funció comercial: la ciutat és el centre de venda i consum dels béns produïts.
• Funció residencial: la ciutat és un centre d'atracció de població.
• Funció administrativa: és dins la ciutat on es prenen decisions que afecten la resta d'un territori.
• Funció cultural: les ciutats concentren espais d'oci.

Planificació urbana

Es refereix al procés d'ordenació d'un territori amb funcions urbanes.

• Planificació urbana als països capitalistes.
• Planificació urbana als espais litorals.

Les àrees urbanes es distribueixen sobre un territori de manera que existeixen entre elles connexions (s'anomena sistema urbà).

Àrea metropolitana

Un nucli més gran organitza una àrea més extensa que engloba diverses poblacions satèl·lit.

Centre històric

Casc antic construït originàriament abans de la industrialització.

Conurbació

Àrea urbanitzada contínua formada per la conjunció de dos o més assentaments urbans, separats i autònoms.

Directrius d'Ordenació Territorial (DOT)

Conjunt de normes i reglaments que determinen en un territori la qualificació del sòl i la seva utilització.

Districte Central de Negocis (CBD)

Designa el nucli central comercial, de serveis i, especialment, de negocis d'una ciutat.

Rururbanització

Procés de conversió de les àrees rurals en espais residencials.

Trama urbana

Morfologia d'una ciutat.