Geografia física: Relleu, hidrografia i clima

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,61 KB

1. Principals unitats de relleu

  • Pirineu i Prepirineu
  • Depressió Central
  • Serralada de l'Interior
  • Depressió Prelitoral
  • Serralada Litoral

2. Xarxes hidrogràfiques

Una xarxa hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un riu.

  • Aqüífer: Totes les aigües subterrànies.
  • Curs d'un riu: Recorregut d'un riu, des del naixement fins a la desembocadura (curs alt, curs mig i curs baix).
  • Cabal: Volum o quantitat d'aigua que passa per una secció determinada d'un riu en una unitat de temps concreta.
  • Règim fluvial / Règim hidrogràfic: Comportament, evolució i variació estacional del cabal d'un riu al llarg de l'any. Depèn directament de com es nodreix el riu.
  • Vessant: Superfície inclinada d'una muntanya per la qual baixen les aigües.
  • Estiatge: Període de l'any en què un riu arriba al seu nivell de cabal mínim, presentant de vegades un cabal gairebé nul.

Tipus de xarxes

  • Xarxa pirinenca: El riu Segre i els seus afluents (Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana). Desemboquen a l'Ebre. Són els més cabalosos, de règim nivopluvial.
  • Xarxa pirinenca-mediterrània: Rius com el Ter, Llobregat, Muga i Fluvià. Neixen al Pirineu i van directes al Mediterrani. Tenen un recorregut mitjà-llarg, règim pluvial.
  • Xarxa mediterrània: Rius com el Francolí, Besòs, Gaià, Foix i Tordera. Neixen a les serralades Litoral i Prelitoral. Són de recorregut curt, poc cabal, pateixen fort estiatge i tenen un règim torrencial.

Dinàmica fluvial

  • Curs alt: Molta pendent, l'aigua baixa amb força i té poc cabal; predomina la funció d'erosió.
  • Curs mitjà: Menys pendent, l'aigua perd força; predomina el transport de materials i una erosió menor.
  • Curs baix: El riu arriba al cabal màxim i discorre molt lentament; predomina la sedimentació dels materials arrossegats.

3. Elements del clima

Són les variables meteorològiques que es mesuren per determinar les condicions habituals de l'atmosfera:

  • Temperatura: Quantitat de calor de l'aire.
  • Precipitació: Aigua caiguda en forma de pluja, neu o pedra.
  • Pressió atmosfèrica: Força que exerceix l'aire sobre la superfície terrestre (es considera alta si és superior a 1015 hPa i baixa si és inferior).
  • Humitat: Quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
  • Vent: Aire en moviment.

4. Factors del clima

Són els agents geogràfics i còsmics que modifiquen els elements del clima i fan que variï d'un lloc a un altre:

  • Pressió atmosfèrica: Força que exerceix l'aire de l'atmosfera sobre la superfície terrestre.
  • Latitud: Distància d'un punt respecte a la línia de l'Equador.
  • Longitud: Distància d'un punt respecte al meridià 0 (Greenwich).
  • Altitud: Alçada d'un lloc respecte al nivell del mar; a més altitud, menor temperatura.
  • Continentalitat: Grau de distància d'un lloc respecte al mar i influència reguladora que aquest exerceix sobre la temperatura.
  • Translació: Moviment de la Terra al voltant del Sol que causa el canvi d'estacions.
  • Temps atmosfèric: Estat de l'atmosfera en un lloc i moment concret.
  • Troposfera: Capa més baixa de l'atmosfera on es produeixen els fenòmens meteorològics.

5. Factors de la diversitat a Catalunya i la Península

Hi ha tres factors fonamentals que expliquen la varietat de climes i paisatges:

  • Situació geogràfica i latitudinal: Zona temperada, àrea de contacte entre masses d'aire fred polar i càlid tropical.
  • La influència del mar: El Mediterrani actua com a termoregulador (hiverns suaus, estius calorosos). L'Atlàntic suavitza el nord i l'oest peninsular.
  • L'orografia (el relleu): La forma massissa i la disposició perifèrica de les muntanyes actuen com a barrera, fent el clima interior més extrem (continentalitzat) i creant estatges de vegetació.

Entradas relacionadas: