Geografia d'Espanya: Territori, Paisatge, Població i Economia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB

Geografia d'Espanya

8.1 Territori Espanyol

Espanya està situada al sud-oest d'Europa, a la zona temperada de l'hemisferi nord. El seu territori comprèn la Península Ibèrica, les Illes Balears, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla.

Antigament, la Meseta Ibèrica va patir pressions degudes al moviment de la placa africana cap al nord. Aquestes pressions van donar lloc als principals elements del relleu peninsular. La Meseta està inclinada cap a l'oest i presenta un relleu irregular, variat i complex.

A la Meseta trobem serralades interiors com els Montes de Toledo. A més, altres serralades l'envolten: el Massís Gallec, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric, els Montes de Lleó i Sierra Morena. També hi ha depressions importants com la de l'Ebre i la del Guadalquivir. Finalment, cal destacar altres serralades com els Pirineus, les Serralades Catalanes (litoral) i les Serralades Bètiques (amb continuació a les Illes Balears).

Climes

  • Oceànic (al nord, influenciat per la Serralada Cantàbrica)
  • Mediterrani (a la major part de la península, excepte al nord)
  • Continental (al centre de la península)
  • D'alta muntanya (als Pirineus)

Legislació sobre espais naturals

La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre de 1989 és la principal llei espanyola per a la conservació. L'Estat espanyol gestiona els espais naturals, mentre que altres aspectes són gestionats per les comunitats autònomes.

8.2 Paisatges d'Espanya

El clima és el principal factor que determina el paisatge.

Paisatges Rurals

  • Atlàntics: prats i boscos, amb poblament dispers en forma d'aldees i cases aïllades.
  • Mediterranis: tres zones diferenciades:
    • Ortofrutícola, amb poblament concentrat.
    • Conreus extensius de secà, amb poblament concentrat però escàs.
    • Muntanya, amb prats i boscos i pràcticament sense poblament humà.
  • Urbans: habitatges, indústries i infraestructures.

8.3 Població

Estructura demogràfica

  • Natalitat baixa
  • Mortalitat baixa
  • Creixement vegetatiu molt baix
  • Immigració molt forta
  • Predomini de la població urbana
  • Tendència a la desurbanització (per exemple, la població de Barcelona ha disminuït de 2.000.000 a 1.600.000 habitants) i a la desconcentració per difusió a àrees properes.

8.3.1 Moviments migratoris

Els moviments migratoris han estat un factor important a Espanya al llarg de la història, amb l'arribada de berbers, visigots i àrabs, entre altres. A l'Edat Moderna, la població espanyola es va convertir en població emigrant, principalment cap a Amèrica. Aquesta tendència va continuar durant els segles XVIII, XIX i el primer terç del segle XX. Entre 1940 i 1950, els fluxos migratoris es van aturar. De 1950 a 1970, la població espanyola va tornar a emigrar. A partir de 1990, Espanya es va convertir en receptor d'immigrants, principalment del Marroc, Llatinoamèrica (Equador, Bolívia, Perú, Argentina), Xina i Europa Oriental (Romania, Ucraïna, Rússia). El model migratori habitual és l'arribada d'homes sols, seguit del reagrupament familiar amb els fills.

Sectors laborals

La població immigrant es concentra en sectors com l'agricultura (ortofrutícola), la construcció i serveis poc qualificats com el servei domèstic, l'hostaleria, la restauració i el comerç.

Àrees d'acollida

Les principals àrees d'acollida són Madrid, Catalunya, Múrcia, Andalusia i les Canàries.

8.3.2 Distribució de la població

La població es concentra a la Comunitat de Madrid, la costa mediterrània i les illes. L'interior d'Espanya presenta una baixa densitat de població.

Raons
  • Feina
  • Possibilitat econòmica
  • Activitat econòmica
  • Transport

8.4 Economia

Espanya és un dels estats amb un PIB més alt del món, però està baixant posicions. El PIB per habitant també està disminuint. Un problema important és que Espanya no té una política monetària pròpia i no pot devaluar la moneda.

8.4.1 Història econòmica recent

El 1975, l'estructura industrial espanyola estava poc desenvolupada i moltes indústries van haver de tancar. El proteccionisme i la manca d'infraestructures van dificultar les relacions amb altres països. L'entrada a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i posteriorment a la UE va impulsar la creació d'una bona xarxa de transports i l'arribada de fons estructurals i de cohesió.

8.4.2 Comerç internacional

El 70% de les importacions i exportacions es realitzen amb la UE. La balança comercial és deficitària, amb un 30% més d'importacions que d'exportacions. El turisme és una font important d'ingressos.

8.4.3 Sector primari

Agricultura
  • Secà: 80% de les terres i 30% del valor (ordi, vinya)
  • Regadiu: tendència a créixer, principalment a Múrcia (horta, fruiters)
Pesca

La pesca ha patit un fort retrocés, però ha evolucionat d'artesanal a industrial. El marisc espanyol és de bona qualitat.

Ramaderia
  • Extensiva: ovina i bovina
  • Intensiva: bovina, porcina i aviram

8.4.4 Sector secundari

El sector secundari ha patit un fort retrocés i representa menys del 30% del PIB. S'ha modernitzat, però hi ha una tendència a la deslocalització. Les principals àrees industrials són l'eix Saragossa-Madrid, l'eix de l'Ebre i l'eix mediterrani.

8.4.5 Sector terciari

El turisme té una forta incidència en aquest sector, juntament amb l'hostaleria, la restauració i el comerç. També destaquen els serveis relacionats amb l'estat del benestar (educació, sanitat, infraestructures), que actualment és insostenible.

8.5 Organització territorial espanyola

  • Municipis
  • Províncies
  • Comunitats autònomes (17 a Espanya)
  • Estat

8.6 Desequilibris a Espanya

Hi ha importants desequilibris a nivell de rendes entre les diferents comunitats autònomes. Les comunitats amb major PIB són les Illes Balears, Madrid, Catalunya i Euskadi. Les polítiques de solidaritat no han aconseguit eliminar aquests desequilibris.

Exercicis

La part de la Península Ibèrica amb més risc sísmic és la costa sud. Les cinc formes de definició d'espais naturals protegits són: parcs naturals, espais maritimoterrestres, reserves naturals, monuments naturals i paisatges protegits. L'Estat espanyol gestiona els parcs nacionals i els espais maritimoterrestres. Les zones amb més densitat de població són Madrid, Barcelona, València, Alacant, Saragossa, Canàries, Lugo, Balears, Biscaia, Guipúscoa i Múrcia. Els ajuts de la UE s'han destinat a la xarxa de transports i a la modernització del teixit industrial. Sis productes agraris de major valor econòmic són les hortalisses, els cereals, la vinya, la fruita (cítrics), l'oli d'oliva. L'actual divisió provincial espanyola data de 1833, amb 49 províncies. L'actual divisió en comunitats autònomes s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Entradas relacionadas: