Geografia d'Espanya: Clima, Hidrografia i Biogeografia

Conceptes Clau de Climatologia i Hidrografia

Aridesa: Manca gairebé total d’humitat al sòl i a l’aire, que limita molt la vegetació i els cultius. És típica de climes càlids i secs. Exemple: A Almeria, l’aridesa és tan alta que molts rius són secs tot l’any i els cultius depenen d’aigua subterrània o dessalada.

Clima urbà: Clima modificat per les ciutats, amb més calor, contaminació i menys ventilació que l’entorn rural proper. Forma illes de calor. Exemple: A Barcelona, a l’estiu la temperatura pot ser 3–5 °C més alta al centre que al Parc del Montseny.

Continentalitat climàtica: Clima amb grans diferències entre estiu i hivern per manca d’influència marina i amb menys precipitació. Exemple: A La Manxa, els hiverns són molt freds i els estius molt calorosos perquè el mar no modera les temperatures.

Canvi climàtic: Alteració accelerada del clima global, amb canvis en temperatures, pluges i fenòmens extrems, causada sobretot per activitats humanes. Exemple: A Espanya, les onades de calor com la del 2022 estan sent més freqüents i més llargues que fa dècades.

Gota freda: Embossament d’aire fred en altura que, en xocar amb aire càlid i humit, provoca tempestes i pluges torrencials. És freqüent a la tardor. Exemple: A la Comunitat Valenciana, una DANA pot descarregar més de 200 mm en poques hores i causar inundacions importants.

Anticicló: Àrea d’alta pressió que genera temps estable, sense nuvolositat i poca variació meteorològica. Exemple: A l’estiu, l’anticicló de les Açores bloqueja les pertorbacions i fa que a gran part d’Espanya dominin dies calorosos i secs.

Borrasca: Zona de baixa pressió on l’aire puja i forma núvols i precipitacions, generant temps inestable. Exemple: A l’hivern, la borrasca d’Islàndia envia fronts humits que porten pluges contínues al nord peninsular.

Desertització: Procés de degradació del sòl que avança cap a condicions desèrtiques, sovint lligat a mala gestió humana i sequera. Exemple: Al Sud-est d’Espanya, l’agricultura intensiva i l’erosió han provocat zones quasi estèrils, com al voltant de Níjar.

Sequera: Període prolongat amb falta de pluja i recursos d’aigua, que afecta agricultura, ecosistemes i consum humà. Exemple: A Catalunya (2022–23), els embassaments es van quedar per sota del 20% i es van aplicar restriccions d’aigua.

Albufera: Llacuna litoral separada del mar per un cordó d’arena, amb aigua salobre i elevada biodiversitat. Exemple: A l’Albufera de València, l’aigua dolça dels arrossars es barreja amb l’aigua marina, creant un ecosistema molt ric.

Aqüífer: Dipòsit natural d’aigua subterrània en roques permeables, que pot alimentar fonts, rius i pous. Exemple: L’aqüífer de Crestatx (Mallorca) abasteix nombroses poblacions i és essencial en anys de poca pluja.

Estiatge: Època de l’any en què un riu presenta el cabal mínim, sovint a l’estiu mediterrani. Exemple: El riu Almanzora pot quedar pràcticament sec a l’estiu per la falta de pluges i les altes temperatures.

Torrent: Curs d’aigua irregular que només porta aigua quan plou intensament i roman sec la resta del temps. Exemple: El Torrent de Pareis (Mallorca) només baixa després de pluges fortes, però pot formar grans avingudes sobtades.

Revinguda: Crescuda brusca i molt forta del cabal d’un riu per pluges torrencials, amb risc de desbordament. Exemple: El 2019 al sud-est peninsular, diverses rambles i rius es van desbordar per una DANA, inundant Los Alcázares.

Salinització d’aqüífers: Entrada d’aigua de mar als aqüífers per sobreextracció, que fa l’aigua dolça inutilitzable. Exemple: L’aqüífer de Campos es va salinitzar quan es van substituir molins per motobombes i es va bombar massa aigua.

Transvasament entre conques: Transport d’aigua d’una conca amb excedent cap a una amb dèficit mitjançant canals o tubs. Exemple: El Tajo–Segura aporta aigua del centre peninsular a zones seques de Múrcia per reg i consum urbà.

Vessant hidrogràfic: Conjunt de conques que aboquen les aigües al mateix mar, condicionades pel relleu. Exemple: El vessant mediterrani inclou rius com l’Ebre, que desemboquen tots al Mediterrani.

Hidrografia: Els Rius i les Conques a Espanya

Rius peninsulars: Rius com a cursos continus que desemboquen en el mar o en altres rius (afluents).

Els factors de diversitat fluvial

• Relleu / topografia: separa conques, condiciona pendent i erosió.
• Rocam: permeabilitat (escorrentia vs. infiltració).
• Clima: determina cabal i estacionalitat.
• Vegetació: redueix evaporació i erosió.
• Acció humana: embassaments, derivacions, usos agraris i urbans.

Conques fluvials i vessants geogràfics

• Conca fluvial: territori que drena cap a un riu principal.
• Divisòries: línies de cim que separen conques.
• Endorreisme vs. exorreisme: l'endorreisme es refereix a conques sense sortida al mar; l'exorreisme a conques que desemboquen al mar.
• Vessants a la Península: Cantàbric, Atlàntic i Mediterrani (característiques generals).

Cabal i règim fluvial

• Cabal (m³/s): quantitat d’aigua per unitat de temps; varia al llarg del riu i de l’any.
• Règim: variació estacional del cabal — pluvial (oceànic/mediterrani), nival o mixt.
• Estiatge: cabal mínim (típic de l'estiu mediterrani).
• Regularitat: rius més regulars (Cantàbric) i més irregulars (Mediterrani).

Cursos d'aigua a les Illes Balears i Canàries

• Balears: no hi ha rius permanents; predominança de torrents i rierols; infiltració en roques calcàries.
• Canàries: barrancs i cursos molt estacionals; forta irregularitat pluviomètrica.

Embassaments i gestió hídrica

• Definició i finalitats: regulació del cabal, regadiu, subministrament i energia hidroelèctrica.
• Impactes: nombre elevat per a la regulació d’avingudes, però amb pèrdua d’espais i alteració de l’ecosistema.

Zones humides

Poden ser interiors (llacunes, basses, torberes) i costaneres (delta, estuari, albufera, aiguamoll, salina).

• Funcions: biodiversitat, refugi d’aus migratòries, regulació hídrica i filtratge.
• Problemes: dessecació, urbanització, contaminació; protecció mitjançant el conveni de Ramsar.

Llacs d'Espanya

Llacs naturals i estacionals. Classificació:

• Endògens: tectònics, volcànics.
• Exògens: glacials, càrstics, endorreics, eòlics, litorals.

A Espanya no hi ha llacs molt grans; molts són estacionals o salins.

Els aqüífers

Dipòsits d’aigua subterrània en materials permeables; nivell freàtic. Són de gran importància per a les Balears, les Canàries i les zones mediterrànies.

• Problemes: sobreexplotació, salinització (intrusió marina) i contaminació per nitrats.

Confederacions hidrogràfiques

Entitats de gestió i control de l’aigua per conques; gestionen transvasaments, preses i depuradores. Treballen en coordinació amb el Pla Hidrològic Nacional per complir la normativa europea.

La Diversitat Biogeogràfica i Vegetal

Biogeografia: ciència que estudia la distribució de les espècies; especial atenció a la flora i formacions vegetals (pisos de vegetació i clisèria).

Els factors de la diversitat vegetal

• Factors físics: situació entre dos continents, varietat de climes, relleu i sòls.
• Factors humans: degradació, reforestacions no natives i introducció d’espècies exòtiques.

La vegetació, els règims florals i els paisatges

Espanya es troba dins del regne holàrtic, amb regions florístiques diverses.

Vegetació de la regió boreoalpina

Localitzada a altituds molt elevades (Pirineus, Cantàbric). Formacions: pins i avets, matoll, prats i plantes rupícoles; cliseries d’altitud.

Vegetació de la regió eurosiberiana

Nord i nord-oest; clima oceànic. Boscos caducifolis (faig, roure), landes i prats; paisatge de ribera (salze, freixe).

Vegetació de la regió mediterrània

Ocupa la major part de la península i les Balears. Formacions: bosc perennifoli (alzina, surera), pinedes, matolls (màquia, garriga) i vegetació xeròfila en zones degradades o seques. Efectes humans: incendis, conreus i repoblacions amb pins i eucaliptus.

Vegetació de la regió macaronèsica

Arxipèlag canari: gran originalitat i endemismes. Pisos de vegetació:

• Basal: matolls costaners.
• Intermedi: palmeres, drago.
• Termocanari: laurisilva, faiar-bruguerar.
• Canari: pi canari.
• Supracanari: zones quasi desertes a més de 2.200 m.

La Diversitat Climàtica a l'Estat Espanyol

Espanya està situada a la zona temperada, però presenta una gran varietat de climes.

Temps atmosfèric i clima

• Temps atmosfèric: estat de l’atmosfera en un moment concret (meteorologia).
• Clima: successió habitual de temps (climatologia).
• Climograma: gràfic que mostra les mitjanes mensuals de temperatura i precipitació.

Factors i elements del clima

Factors del clima: Són causes permanents que expliquen les diferències climàtiques.

A. Factors geogràfics

1. Latitud: Determina la temperatura (Espanya = zona temperada).
2. Situació: Entre l’Atlàntic i la Mediterrània, i entre Europa i Àfrica.
3. Influència del mar: Suavitza temperatures a la costa; a l’interior el clima és més extrem.
4. Relleu: A més altitud, menys temperatura i més pluja. Les muntanyes dificulten l'entrada de vents i l'efecte Föhn crea diferències entre el vessant de sobrevent i el de sotavent.

B. Factors termodinàmics

1. Circulació en altura: Corrent en jet (vent fort que separa aire polar i tropical). Pot provocar una DANA o gota freda.
2. Circulació en superfície: Centres d’acció com els Anticiclons (alta pressió) i les Borrasques (baixa pressió). Masses d’aire (àrtiques, polars o tropicals) i fronts (fred, càlid, estacionari o oclús).

Elements del clima

Aspectes mesurables del clima:

• Insolació i ennuvolat: Més sol al sud i a Canàries; més núvols al nord.
• Temperatura: Depèn de latitud, mar i altitud. Amplitud tèrmica alta a l’interior i baixa a la costa.
• Humitat, boira i calitja: Més humitat a la costa; boires a l'interior; calitja a l’estiu.
• Pressió i vent: Vents de l’oest i vents locals (tramuntana, llevant, etc.).
• Precipitacions: Variades; més abundants al nord i a les muntanyes.
• Evaporació i aridesa: Més aridesa al sud-est peninsular.

Tipus de temps atmosfèric a Espanya

• Hivern: Anticiclons freds i fronts polars.
• Estiu: Anticicló de les Açores, temps sec i calorós.
• Primavera i tardor: Temps variable i gotes fredes.
• Canàries: Temps estable per l’anticicló i els vents alisis.

Tipus de clima a Espanya

1. Clima oceànic (nord): Temperatures suaus i pluges abundants i regulars (>800 mm).
2. Clima mediterrani:
   • Litoral o marítim: Estius calorosos, hiverns suaus, pluges escasses.
   • Interior o continentalitzat: Estius calorosos, hiverns freds, amplitud tèrmica alta.
   • Semidesèrtic (sud-est i Ebre): Molt poca pluja (<300 mm).
3. Clima de muntanya: Temperatures baixes i pluges abundants (>1000 mm).
4. Clima subtropical (Canàries): Temperatures càlides tot l’any, pluges escasses i vents alisis.