Geodinàmica Interna: Convecció, Deformació i Estructures Geològiques

Manifestacions de la Convecció Terrestre

La convecció interna de la Terra és la força motriu darrere de nombrosos fenòmens geològics. Aquests moviments violents de materials calents originen:

Magnetisme Terrestre

L'origen del camp magnètic es troba en els violents corrents de convecció del nucli extern. A temperatures superiors als 1000ºC, els electrons dels àtoms de ferro es desprenen de les escorces atòmiques. En ser arrossegats pels corrents de convecció, originen corrents elèctrics que causen el camp magnètic terrestre.

Moviment de Continents

Els moviments convectius en el mantell terrestre provoquen que la part superficial es desplaci horitzontalment. Aquest desplaçament empeny els continents, separant-los o fent-los col·lidir entre ells, la qual cosa origina la formació de serralades.

Vulcanisme

La calor transportada des del mantell fins a la superfície terrestre dóna lloc a les serralades volcàniques, com les dorsals oceàniques. En les zones de subducció, es produeix la fusió del material de l'escorça, la qual cosa també origina vulcanisme.

Sismicitat

El moviment de continents i el moviment dels fons oceànics generen grans fractures a la litosfera. Aquests moviments causen forts terratrèmols. Les zones de subducció presenten una activitat sísmica especialment intensa.

Segregació de Materials per Densitat

El mantell es troba en moviment constant, permetent que els materials menys densos ascendeixin cap a la superfície. Així s'ha originat l'escorça continental granítica. Aquest procés també ha contribuït a la formació de l'atmosfera i la hidrosfera terrestres, ja que el vulcanisme allibera grans quantitats de gasos a l'exterior, una gran part dels quals és vapor d'aigua.

Conceptes Geològics Addicionals

Plomalls Tèrmics

Columnes rocoses calentes que ascendeixen des de la base del mantell fins a la superfície, originant zones de vulcanisme intens conegudes com a punts calents.

Solifluxió

Comportament d'un material aparentment sòlid que es mou com un fluid molt viscós.

Rifting

Trencament d'una placa continental a causa de l'activitat d'un plomall tèrmic.

Deformació de les Roques

Deformació Elàstica

Deformació reversible causada per ones sísmiques.

Deformació Plàstica

Plegament de les roques, que és irreversible, causat per esforços intensos.

Deformació Fràgil

Ruptura de les roques causada per una compressió o distensió superior al seu límit de resistència.

Plecs: Deformacions Plàstiques

Els plecs són deformacions plàstiques de les roques. Les seves parts principals són:

Xarnera

La part amb major curvatura del plec.

Flancs

Les parts situades a banda i banda de la xarnera.

Nucli

La part central del plec.

Pla Axial

Pla imaginari que passa per la xarnera.

Tipus de Plecs

• Anticlinal: Les capes modernes envolten les antigues. El nucli conté les capes més antigues.
• Sinclinal: Contrari de l'anticlinal. Les capes antigues envolten les modernes.

Diàclasis: Ruptures sense Desplaçament

Les diàclasis són ruptures de les roques on els fragments no s'han desplaçat. Tipus:

• Clivelles de Retracció: Es formen en argiles i llots quan s'assequen.
• Clivelles de Gelifracció: Causades per l'efecte de l'aigua en glaçar-se dins les fissures.
• Disjunció Columnar: Es produeix a les colades de lava quan es refreden.
• Clivelles per Descompressió: Les roques de l'interior de l'escorça s'expandeixen i es fracturen quan ascendeixen a la superfície a causa de l'erosió.

Falles: Ruptures amb Dislocació

Les falles són ruptures de les roques on els fragments s'han dislocat (desplaçat). Tipus:

• Falles Normals: Formades per esforços distensius (separació).
• Falles Inverses: Formades per esforços compressius (acostament).
• Falles Transformants: Formades per esforços de cisallament (lliscament lateral).