La genesi de l'esser huma: naturalesa i cultura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,58 KB

 

Unitat 2 – Origen i evolució de l’ésser humà (2a part)




Qüestions Que caldria tenir clares:




1.Som egoistes o som altruistes? Com ho Explica la teoria del gen egoista de Richard Dawkins?

Som egoistament altruistes. Això es degut a que nosaltres quan Realitzem una acció altruista esperem que aquest cost sigui compensat, per tant Només pensem amb nosaltres mateixos. També es Déu a que els comportament Altruistes són accions fetes per persones que tenen un vincle familiar, com ara Els pares tenen comportaments altruistes amb els seus fills ja que comparteixen El 50% dels gens, no es tan aquest comportament dels tiets als seus nebots. En Una espècie es troba aquest comportament entre ells ja que així es garanteix la Supervivència d’aquesta espècie.

2.Segons la lògica del dilema del Presoner, quina és la conducta més beneficiosa des d’un punt de vista egoista? Explica-ho.

Des d’un punt de vista egoista, si només es fa una partida, el més Habitual es trair ja que així et garanteixes un punt, ja que si intentes Cooperar i ets traït et quedes sense cap punt. Si jugues més d’un cop, si ho Mires des del punt de vista egoista començaries cooperant però finalment un cop Tens guanyada la confiança del teu company pots trair així assegurant Aconseguir el màxim de punts.

3.Defineix el mot 'cultura'.  En quin sentit podem afirmar que la cultura Constitueix una segona naturalesa per als humans? Utilitza algun exemple.

La cultura segons Tylor és tota aquesta complexa totalitat que Inclou el coneixement, les creences, l’art, la moral, el dret, els costums, Hàbits i capacitats qualsevols adquirits per l’home com a membre de la Societat. La cultura és heretada socialment, no biològicament ja que la cultura No és troba als gens.

Podem afirmar que la cultura és una segona naturalesa, perquè Primer de tot, la primera naturalesa es la biològica. Les dues naturaleses es Donen automàticament. Com a exemple es que, per parlar no hem de pensar, tot el Que hem après ho ens surt sense pensar.

4.Explica què vol dir que la cultura Constitueix una forma de vida. Posa un exemple. Per respondre correctament Aquesta pregunta cal referir-se als elements que formen una cultura i Relacionar-los amb la idea de forma de vida.

La cultura és una forma de vida ja que inclou tot allò que ens Completa (coneixements, creences, valors, desigs...). Quan ho desenvolupem Tenim unes característiques culturals que s’aconsegueixen gràcies a qui ens Envolta. Com a exemple podríem posar la capacitat del llenguatge (comunicació).

omunicacioitat del llenguatge (e (comunicaciristiques tgs...) pr trair pero t comportament dels tiets als seus Nebots.Ts altrui

5.Quines característiques té qualsevol cultura?

Permet l’adaptació a situacions noves; es heretada socialment; dóna Resposta a desigs i necessitats; es compartida; acumulativa i transmesa; Simbòlica; dóna sentit a la vida; es universal i social.

6.Quin matís afegeix la definició de Cultura donada pels defensors de la Teoria dels mems en relació a la definició Clàssica de Tylor?

En la definició de Tylor ens parla tant sols de la complexa Totalitat que té la persona com a membre de la societat, la teoria dels mems li Dóna un matís que es el mem, l’introdueix per designar les unitats de Transmissió cultural, destacant la semblança amb la memòria i imitació. Un mem és la unitat mínima de transmissió social.

7.Segons Ernst Cassirer, l’ésser humà es Pot definir com un animal simbòlic. Explica-ho

L’ésser humà és un animal simbòlic gràcies a que es distingeix Clarament de la resta dels animals, mostrant una varietat d’universos simbòlics Com ara la llengua, l’art, la ciència, la religió, etc.

Un símbol es un signe que representa la realitat que fa que ens Representem la realitat mentalment. Els símbols són convencionals.

8.Quines són les idees principals del Darwinisme social en relació a l’evolució de la cultura? Quines conseqüències Ideològiques tenen aquestes idees (racisme, eugenèssia)?

El determinisme social consisteix en la supervivència dels més Aptes, si els més aptes sobreviuen la decència de la societat serà millor i per Tant la societat evolucionarà. Per els darwinistes socials la riquesa econòmica Significa una bona adaptació biològica i la ferotge competència econòmica Capitalista seria l’equivalent de la selecció natural. En definitiva els rics Són rics perquè són llestos i els pobres ho són perquè són menys eficients.

Algunes formes de darwinisme social van ser defensades pels teòrics Del racisme que proclamaven l’existència de races superiors i que de la raça Depèn de l’evolució cultural, així com per alguns ideòlegs ultraconservadors, Especialment en els Estats Units, on van tenir notable influència i van Aconseguir fer aprovar algunes mesures de tipus racista i eugenèsic durant els 40. 

9.Quines crítiques han rebut els Darwinistes socials dels biòlegs i d’altres filòsofs (Marx, Kropotkin)?

Des del camp de la ciència, cap biòleg sensat va defensar mai el Darwinisme social, i fins i tot alguns biòlegs ho van combatre amb totes les Forces. Un biòleg va denunciar el mal ús dels conceptes biològics utilitzats Pels ideòlegs del darwinisme social sinó que, a més, es mostrava el seu Caràcter marcadament pervers

10.Què defensa el darwinisme social? Quina Influència va exercir sobre el nazisme i la visió individualista dels EUA?

El darwinisme social el que feia era justificar les desigualtats Social a partir de fonaments biològics.

La influència del darwinisme social al nazisme, es que, Hitler es Va apropiar de les idees de Nietzsche d’arrel darwinista, lloarà les Extraordinàries excel·lències de raça ària, la més idònia en la lluita per la Vida.

En els Estats Units l’ètica del cowboy encaixava amb la idea de Lluita per la supervivència. Un individualisme que valorava la llibertat, la Desigualtat i el triomf del fort.

A Partir de la següent definició de cultura de Jesús Mosterín (


Filosofia de la cultura, Alianza, Madrid 1993, p.32



), “la cultura és informació transmesa (entre membres D’una mateixa espècie) per aprenentatge social, és a dir, per imitació (en el Cas dels animals i del ser humà), per educació, ensenyament o per assimilació (en el cas del ser humà). Els trets culturals o mems són les unitats de Transmissió cultural”, digues Les semblances i les diferències entre l’evolució biològica i l’evolució Cultural.

Evolució biològica

Evolució cultural

La nostra natura biològica es constitueix a Partir de la nostra informació genètica articulada en gens

La nostra cultura es constitueix per la Informació acumulada en la nostra memòria i captada generalment per imitació (mimesi), per ensenyament o per assimilació, que s’articula en mems.

La informació genètica del nostre genoma es Pot dividir en unitats mínimes d’informació que són els factors hereditaris o Gens, que es transmeten sexualment d’una generació a una altra mitjançant la Seva replicació.

La informació cultural es transmet de cervell a cervell (per ensenyament, imitació o assimilació) i pot dividir-se En unitatssimples (tals com una idea, un concepte, una tècnica, una Habilitat, un costum, una manera de fabricar un estri, etc.), que, no sense Certa ambigüitat, Dawkins anomena mems.

Els gens necessiten un vehicle per Replicar-se.

Els mems també precisen un vehicle i un Suport. El vehicle és el cervell
. El seu suport pot ser variat i no necessàriament biològic. Des d’aquesta Perspectiva, els mems actuen com a paràsits dels nostres cervells

La vida evoluciona per la supervivència Diferencial dels gens, –entitats reproductores dels organismes vius, sotmesos A selecció natural–

La cultura evoluciona mitjançant la Supervivència diferencial de replicadors culturals, els «mems» o unitats Mínimes d’informació i replicació cultural, que se sotmeten també a un procés De selecció

11.Distingeix l'explicació darwinista (neodarwinista) de l'explicació Lamarckiana sobre l'evolució. Per què es diu que l'evolució cultural humana "és de caràcter lamackià"?


- Segons Darwin L’evolució es per selecció natural, és a dir, adaptació al medi gracies a L’ADN, mentre que Lamark es per adaptació al medi a través de solucions a problemes Que apareixen.

- Darwin defensava Que s’evolucionava biològicament, es refereix a canvis en l’organisme per a L’adaptació al medi, mentre que Lamark deia que s’evolucionava en l’àmbit Cultural i social.

- Darwin, els Canvis es produeixen en l’individu i acaba afectant l’espècie, Lamark, Adaptació no individual, sinó cultural.

- Darwin: els gens Són els mecanismes de transmissió de la informació genètica, Lamark:
aprenentatge es el mecanisme de transmissió cultural gracies al llenguatge, Observació, etc.

- Darwin: L’evolució es per atzar, casualitat, Lamark: té una finalitat tendència cap a La millora: la funció crea l’òrgan.


12.Què defensa el darwinisme social?


la societat canvia Per adaptar-se eficaçment a les noves circumstàncies. Un dels mecanismes que Afavoreix aquest procés és la lluita per la supervivència que viuen individus i Col·lectivitats. D’aquesta lluita pels recursos, el més fort, el més preparat, és el que en surt victoriós. Per això, segons aquesta concepció, el conflicte és un mecanisme imprescindible per a fer que l’espècie humana progressi.


13.Es pot considerar que l’ésser humà és un animal social. Quins són els Fonaments biològics d’aquesta afirmació?


Si



Indeterminació instintiva:

Els instints són comportaments sense experiència prèvia i produeixen Respostes immediates i involuntàries. En canvi, en els humans aquesta mena de Comportaments s’han d’aprendre.

Aquest aprenentatge és Possible gràcies a tres factors: la permeabilitat, La intel·ligència i un cos social que conserva les Respostes que s’han mostrat adaptatives (cultura)
.

Aquest darrer factor, la cultura, els membres d’un grup transmet als Nous membres pautes que han de garantir adequadament la supervivència Individual i de la comunitat. Per tant, els humans pertany a l’herència de la Social.

Un llarg període d’immaduresa

El nadó humà està, totalment indefens i es manté durant molt de temps. Aquesta immaduresa prolongada fa que els adults n’hagin de tenir cura. Per això Podem dir que la naturalesa biològica Dels humans converteix la companyia dels altres en quelcom necessari.

La inexistència de qualitats físiques remarcables:

L’ésser humà no Posseeix trets que el facin destacar físicament respecte d’altres animals. Per Això, si desitja sobreviure i prosperar, s’ha d’agrupar i ha de treballar en Equip. I això és el que ha fet des que viu en societat.


14.Què distingeixen les següents teories en relació al paper de les Relacions competitives i violentes en l’organització de la societat: la visió De l’agressivitat de Hobbes i Lorenz; el Darwinisme social; la teoria de Rousseau o Marx de l’agressivitat.



Agressivitat i violència: elements inherents a la naturalesa humana

L’ésser humà és Essencialment egoista que només Busca el seu propi benefici i profit. En aquesta recerca, l’home topa amb els Altres, ja que els veu com a seriosos obstacles per a l’assoliment de les seves Pretensions. Per això, el que seria natural en l’ésser humà és la competència i la rivalitat, mentre que la cooperació i la solidaritat sorgeixen, més Tard, de la consciència que cal una certa organització i col·laboració per Evitar un permanent estat de guerra de tots contra tots. Així, la societat Esdevé com un mecanisme per a limitar i controlar la natural inclinació a la Lluita i al conflicte.


Darwinisme social

La societat canvia per adaptar-se eficaçment a les noves Circumstàncies. Un dels mecanismes que afavoreix aquest procés és la lluita per la supervivència que viuen Individus i col·lectivitats. D’aquesta lluita pels recursos, el més fort, el Més preparat, és el que en surt victoriós. Per això, segons aquesta concepció, El conflicte és un mecanisme Imprescindible per a fer que l’espècie Humana progressi.

Factors externs

(Rousseau, Marx) Consideren que l’ésser humà no és agressiu i competitiu per naturalesa, sinó Que n’és per necessitat. Per tant, són factors externs de diversa mena els que Expliquen l’enfrontament dels uns contra els altres. Si fos possible Eliminar-los, l’ésser humà viuria en Pau i harmonia. I és que alguns dels Factors que s’ha observat que potencien les accions violentes són la manca de Recursos i la densitat demogràfica.


15.Quin és l’origen de l’altruisme segons Kropotkin? I segons la Sociobiologia des de la lògica del Dilema del presoner estudiada per R. Axelrod?


                 Kropotkin acceptava la validesa dels mecanismes evolutius proposats per                                Darwin, però Considerava que, en el procés selectiu de la natura, hi intervenia                             una Altra força igual d'important, almenys, que la competència pels recursos

:                            la Cooperació

                 La importància de la Col·laboració és molt evident, en alguns casos. Els                                       mamífers gregaris que s'agrupen per Protegir-se mútuament del fred o per                              vèncer La força de la corrent, a l'hora de travessar un riu, són exemples molt                                clars que el Propi Kropotkin va poder. En tots dos casos, els beneficis pels                                   diferents Individus són immediats i simultanis.

                 Axelrod determínà diverses condicions perquè una estratègia Obtingués bons                           resultats:


  • Amabilitat


    No trair abans Que ho faci l'oponent. Això vol dir que, curiosament, una estratègia òptima purament egoísta, amb objectius totalment egoistes, mai trairà el Seu oponent abans que aquest ho faci.

  • Presa de represàlies

    La millor Estratègia no ha de ser cegament optimista, però, i ha de prendre Represàlies quan calgui. Una estratègia del tipus «cooperar sempre» dóna Resultats molt dolents, ja que les estratègies «malvades» les guanyen Indefectiblement.

  • Perdó

    L'estratègia òptima ha de poder tornar a cooperar si l'oponent deixa de trair. D'aquesta manera es trenquen els cicles infinits de revenja i Contra-revenja i es maximitzen els punts aconseguits.

Manca d'enveja

L'estratègia òptima no ha d'intentar obtenir més punts que els seus Oponents.



Entradas relacionadas: