Gèneres Narratius Medievals i Humanisme: Anàlisi i Evolució
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB
Narrativa en vers
Roman
El roman neix escrit en vers, normalment versos de vuit síl·labes que rimen de dos en dos. El seu canal de transmissió era la lectura, cosa que permetia crear històries més llargues i riques, amb un argument més complex, un nombre més gran de personatges i la incorporació de relats paral·lels o episodis secundaris. La finalitat del roman era inspirar-se en la llegenda i nodrir-se de la fantasia. El rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, el mag Merlí, són personatges de ficció sorgits de la imaginació d'un autor i recreats per escriptors posteriors. La finalitat perseguida, sense renunciar del tot a l'exemplaritat, era l'entreteniment i el plaer. L'escala de valors de l'heroi del roman és un cavaller que cerca aventures per provar el seu valor i s'esforça per aconseguir els mèrits que li permeten obtenir l'amor de la dama estimada, temàtica que relaciona el roman amb la poesia de la fin'amors.
Cançó de gesta
La cançó de gesta es transmetia recitant-la en públic i, per tant, presentava una quantitat important de recursos expressius que facilitaven tant la memorització del text com la seva escenificació. La cançó de gesta se centrava en personatges històrics que, per les seves gestes, havien esdevingut herois del poble: Carlemany, Rotllà, el Cid, Jaume I. La finalitat perseguida era exaltar aquests herois i deixar constància de la seva exemplaritat. L'escala de valors de l'heroi èpic és el guerrer que lluita per la seva pàtria o per la seva religió per tal de defensar els territoris i els seus vassalls, jugant-s'hi l'honor i la vida.
Novel·la de la realitat
L'escriptor valencià Jaume Roig és l'autor d'una de les obres en vers més populars, Espill o Llibre de les dones. Roig cerca la seva matèria literària en la vida, però no ens ofereix una visió objectiva i equilibrada de la realitat, sinó una visió negra i pessimista. Explica la vida de Jaume Roig: la seva mare mor, el seu pare es casa amb una altra dona i, quan el pare mor, aquesta el fa fora de casa.
Els llibres de cavalleries
Les novel·les de cavallers en prosa ja es van iniciar al segle XII, escrites en francès, amb la trilogia Lancelot, Queste del Sant Graal i Mort del rei Artús. Es caracteritzen per l'abundància d'elements meravellosos i inversemblants. Els personatges són cavallers amb una fortalesa extraordinària que erren pel món. L'argument dels llibres de cavalleries és que el cavaller és hàbil amb les armes i s'hi enfronta per aconseguir l'honor i la virtut. L'ambient sempre transcorre en una època d'un passat indefinit i en llocs exòtics, molt apartats de la realitat. L'obra més representativa és Amadís de Gaula, obra del segle XIV, escrita en castellà, seguint l'estil de les novel·les anteriors.
Novel·les cavalleresques
Al segle XV, la novel·la protagonitzada per cavallers experimenta un canvi d'estil. Els personatges són cavallers humans, de carn i ossos. L'argument de les novel·les cavalleresques és realista i l'ambient, conegut; es parla de coses que han existit realment, hi ha batalles reals. L'ambient és conegut i pròxim. Les obres més conegudes són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.
L'Humanisme
Sorgeix al final del segle XIV. Es tracta d'un moviment cultural que defensa el retorn als clàssics grecs i llatins amb temes sobre la vida, exaltant la bellesa... Arriba a Catalunya als segles XIV-XV a través dels escriptors de la cancelleria reial. La societat canvia i, així, la religió passa a ser menys important. La sintaxi és més sofisticada, imitant la sintaxi del llatí, però en català. Les característiques més importants del moviment humanista, respecte a la tradició medieval predominant, són que els escriptors humanistes tenen una mentalitat més laica, més antropocèntrica, més escèptica, més irònica i més elegant. Pel que fa a l'estil literari, els humanistes es caracteritzen per imitar els llatins, és a dir, construir frases més llargues i més rítmiques, imitant la sintaxi llatina. Va ser introduït per Bernat Metge, imitant Plató i Ciceró.
Bernat Metge
És l'escriptor que millor va assimilar l'humanisme. El rei mor sense descendència d'una manera desconeguda: mentre caçava, una fletxa perduda espanta el cavall i el rei cau. Bernat Metge era el guardaespatlles i l'acusen de no haver defensat bé el rei; el condemnen a presó. Tancat, escriu la seva obra Lo somni. Un dia, a la presó, s'adorm i té un somni on se li apareix el rei i li diu que està perdonat perquè sap que ell no és culpable i que sap qui l'ha matat, però que no li vol dir qui ha estat.