Gèneres Literaris i Cròniques Catalanes: Poesia, Narrativa i Història

Recuperació 1a: Poesia

La música va unida a tota la poesia clàssica.

Poesia Èpica

Aquest gènere poètic explica les gestes heroiques, que poden ser històriques o llegendàries, tot i que generalment són reals.

Poesia Lírica

S'anomena així perquè s'acompanyava amb una lira. La primera lírica en llengua romànica va ser la que varen crear els trobadors, que reflectia la societat feudal i com el trobador professava el seu amor a la dama.

Poesia Dramàtica

Es classifica en tragèdia, comèdia, drama satíric i mim.

Els Principals Gèneres Literaris

Poesia

Es considera poesia qualsevol composició escrita en vers.

La Narrativa

Té com a finalitat explicar coses reals o fictícies.

Narrativa de Ficció

Inclou dos subgèneres molt semblants: la novel·la i el conte.

La Novel·la

Narra una història de ficció o basada en fets reals. Se sol dividir en presentació del conflicte, nus i desenllaç.

El Conte

Narració més breu que la novel·la que explica una anècdota. El conte sol ser popular i literari, i normalment amb pocs personatges.

Narrativa Didàctica

Té com a finalitat exposar coneixements o defensar alguna tesi d'algun tema d'interès social.

El Teatre

És la representació que uns personatges fan d'una història de ficció o basada en fets reals. Tenim molts gèneres teatrals (comèdia, tragèdia, drama, tragicomèdia, sainets...).

Comentari Poema Trobadoresc

La dona imposa una nova concepció de l'amor, no vol ser només un objecte sexual, sinó que vol que els cavallers es guanyin el seu amor, no per la força, sinó per la cultura, la gentilesa...

També apareixen els amants, que tenen a la dama com un ésser inabastable, intocable... I davant aquesta situació prometen fidelitat eterna a la dama i, davant el seu menyspreu, diuen que moren d'amor.

Hi ha tres estils de poesia trobadoresca:

• Trobar leu (Expressió senzilla, directa i emotiva)
• El trobar clus (Difícil d'entendre)
• El trobar ric (Poesia carregada de figures retòriques)

Hi ha 6 gèneres de poesia trobadoresca:

• Escondic: Quan el trobador es defensa de les acusacions que han fet els gelosos al marit de la dama.
• Dansa: Si la poesia és escrita amb l'objectiu de ser ballada.
• Pastorel·la: Si la dama és una pastora de la qual s'enamora un cavaller.
• L'alba: Si descriu la separació dels amants, que amb l'arribada del sol s'han de separar.
• Plany: Poema d'amor per la mort d'un amic, d'un senyor, o del protector.
• Tençó: Dos trobadors que alternen les estrofes per demostrar quin és millor trobador.

4 Grans Cròniques

1. Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I

Va ser la primera a ser escrita, i Jaume I la va inspirar i la va dictar a homes de lletres que la varen copiar sota la seva vigilància. Són els fets més importants de la vida del monarca explicats per ell mateix. Hi ha moments on el rei es confessa, i explica situacions que l'humanitzen, com el fet de l'oreneta que fa el niu a la seva tenda i ell mana que no toquin la tenda fins que l'oreneta se'n vagi. En algunes situacions, malgrat que la història és verídica, el rei dissimula aspectes que li eren desfavorables. El rei utilitza diàlegs per donar més credibilitat a la història, que està narrada en un clima d'heroisme. El rei utilitza molts refranys i expressions populars.

2. Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot

El nucli principal de l'obra correspon al regnat de Pere el Gran. La història narra la intervenció dels reis de la Corona d'Aragó a Itàlia, la invasió de Catalunya per part dels francesos i com el rei l'allibera. La característica principal del llibre és l'objectivitat i la riquesa d'informació per presentar els fets. Utilitza una prosa vigorosa, flexible, precisa i clara. A diferència de la de Jaume I, aquesta crònica utilitza una llengua rica.

3. Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va voler explicar la història de Catalunya que va viure, els regnats de Jaume I, de Pere II, d'Alfons II... És a dir, deixar constància dels seus serveis i mèrits. Muntaner presenta el dilema dels súbdits d'estar amb el rei o amb el papa, i Muntaner intenta explicar-ho, perquè segons ells les victòries de la Corona d'Aragó són gràcies a Déu, i això fa anar en contra del papa i les sancions papals. És una de les cròniques de més qualitat, malgrat que Muntaner la va escriure per ser escoltada. Té un llenguatge directe. Cal destacar que és una crònica nacionalista, ja que sempre uns pocs catalans guanyen molts enemics.

4. Crònica de Pere el Cerimoniós

És un dels regnats en què la Corona d'Aragó va tenir més territoris perquè va reintegrar Mallorca i Sicília.

Pere III va introduir l'Humanisme a la Corona d'Aragó mitjançant copistes i traductors.

Però la passió més gran de Pere III va ser la història, contrària a la tendència de veure la realitat deformada per la fantasia. Va voler evocar la història a través de l'estricte testimoniatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats no presenciats personalment.

Amb la seva crònica, Pere III tenia 2 objectius: el primer, defensar la monarquia davant del poble, i segon, justificar la seva actuació com a rei.