Gèneres cinematogràfics: Documental, Històric, Bèl·lic, Western, Musical, Terror, Ciència Ficció, Comèdia, Thriller, Animació i Melodrama

Documental

Finalitat informativa. Fa servir imatges objectives: enregistrades espontàniament, amb càmera oculta, entrevistes i testimonis.

És molt important la credibilitat del què s’expressa. Subgèneres: Es poden classificar segons el contingut (social, històric, viatges, naturalesa, etc.)

Nanook of the North (1922) va ser el primer llargmetratge documental.
L’home amb la càmera (Dziga Vertov, 1929)
Bowling for Columbine (Michael Moore, 2002)

Històric

Ambientació en una època històrica. Importància del rigor amb la decoració i documentació històrica. Exageració dels fets i adaptació del comportament dels personatges als valors contemporanis per fer la narració interessant.

La passió de Joana d’Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)
¡Viva Zapata! (Elia Kazan, 1952)
Spartacus (Stanley Kubrick, 1960)
Amadeus (Milos Forman, 1984)

Bèl·lic

La narració s’inscriu en el context sociopolític d’un conflicte armat. Pot exaltar o desaprovar accions realitzades durant el conflicte.

Personatges caracteritzats per l'expressió de sentiments d’humanitat, humilitat, heroïcitat, fraternitat, honor...

Produccions d'alt pressupost.

Paths of Glory (Stanley Kubrick, 1957)
Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979)
Salveu el soldat Ryan (Steven Spielberg, 1998)

Western

Ambientat a l’oest Americà amb el seu paisatge i característiques pròpies.

Històries sobre la conquesta colonial de l’oest: el conflicte acostuma a ser enfrontaments amb els pobles indígenes i amb la delinqüència organitzada.

La figura clau és un heroi: un home sovint nòmada o errant similar als cavallers antics. S’enfronta als dolents, rescata dones en perill i transgredeix les normes sense trair el seu honor. Marcada divisió de personatges “bons vs dolents”.

Assalt i robatori a un tren (1903), d'Edwin S. Porter. Va ser el primer western.
Centaures del desert (John Ford, 1956) Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)
La mort tenia un preu (Sergio Leone, 1965) El bo, el lleig i el dolent (Sergio Leone, 1966)
Sense perdó (Clint Eastwood, 1992)
Django Unchained (Quentin Tarantino, 2012)

Musical

Neix amb el cinema sonor. La cançó i la dansa són elements fonamentals. La narració s’intercala amb actuacions musicals relacionades amb la trama. Es combinen diàlegs parlats amb diàlegs cantats. Espectacle desbordant en decorats, vestits i coreografies.

Cantant sota la pluja (Stanley Donen y Gene Kelly, 1952)
Cabaret (Bob Fosse, 1972) The Blues Brothers (John Landis, 1980)
Sweeney Todd (Tim Burton, 2007)

Terror

Suspens i intriga com a elements fonamentals de la trama.
Temàtica relacionada amb personatges o esdeveniments de naturalesa maligna, sobrenatural o criminal. Es repeteixen històries i personatges estereotípics.

Escenaris i enquadraments foscos, misteriosos o angoixants. Contrast amb la il·luminació, jocs de llum i ombres i presència d’efectes especials.

Frankenstein (Whale, 1931) Alien (Ridley Scott, 1979) La Resplendor (Stanley Kubrick, 1980) The Ring (El cercle) (Hideo Nakata, 1998)

Ciència Ficció

Relats que ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat/individus, acompanyat d'aventures i de situacions sorprenents.

TEMES DIVERSOS:
• Presentació de l'impacte d'avenços científics i tecnològics sobre la societat o els individus.
• Futurs o alternatives temporals, centrats habitualment en el desenvolupament científic o social.
• Possibles invents o descobriments científics i tècnics i els seus efectes.
• Contacte amb extraterrestres i les seves conseqüències.
• Diferenciació de l'ésser humà a partir de la comparança amb robots, extraterrestres i altres animals o éssers intel·ligents.
• Exploració i colonització de l'espai.
• Robots i intel·ligències sintètiques.
• Clonació i manipulació genètica.

2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968) La guerra de les galaxies (George Lucas, 1977) Blade Runner (Ridley Scott, 1982)
Matrix (germans Wachowski, 1999)

Comèdia

Relata episodis de la vida quotidiana amb clau d’humor i optimisme, o fins i tot d’absurd.

Ridiculitza als personatges, proporcionant seguretat i superioritat a l’espectador.

Generalment no són produccions cares ni espectaculars, sinó senzilles i pròximes.

Una nit a l’òpera (Sam Wood, 1935) Monty Python's: La vida de Bryan (Terry Jones, 1979) Millor... imposible (James L. Brooks, 1997) Aterra com puguis (Jim Abrahams, Jerry Zucker, David Zucker, 1980)

Thriller

Contextualitzat en una societat violenta, cínica i corrupta, que amenaça l'heroi i altres personatges en un ambient de pessimisme. La incorporació d'elements de misteri i acció, donà lloc al denominat THRILLER. Causa tensió, en el cas del THRILLER té un ritme ràpid i acció freqüent. La seva ambientació fotogràfica i escenogràfica es vincula a l'expressionisme (Il·luminació tenebrosa en clarobscur amb contrallums i ombres).

Pulp fiction (Quentin Tarantino, 1994) Sin City (Robert Rodriguez, Quentin Tarantino, Frank Miller, 2005)

Animació

Seqüència lineal de dibuixos animats ja sigui analògicament o per ordinador. Normalment dirigit a un públic infantil. Transmet valors morals i ètics. L’acció transcorre en un món fictici o fantasiós on té importància el paper de la màgia. Desenllaços feliços per als personatges.

Fantasia (Disney, 1940) Toy Story (John Lasseter, 1995) La princesa Mononoke (Hayao Miyazaki, 1997) Frankenweenie (Tim Burton, 2012)

Melodrama

Muestra personajes caracterizados como buenos o malos en situaciones extremas, ya sean horribles o tiernas.

Busca conmover al público, los sentimientos se exageran para provocar con facilidad la identificación del espectador. La música interviene en los momentos más dramáticos para expresar emoción.

Casablanca (Michael Curtiz, 1942) Love Story (Arthur Hiller, 1970) Memories d’Africa (Sidney Pollack, 1985) The Piano (Jane Campion, 1993)