La Generalitat de Catalunya: Autonomia i Reformes (1931-1936)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,1 KB
Les posteriors negociacions amb el govern de la República Espanyola van prendre el nom de Generalitat. El nou govern català es va proposar com a tasca primordial l'elaboració d'un Estatut d'Autonomia. Una comissió d'experts es va reunir a Núria per redactar l'Estatut, que va ser sotmès a referèndum l'agost del 1931 i va obtenir un suport majoritari.
L'Estatut d'Autonomia del 1932
L'Estatut d'Autonomia de 1932, tot i que presentava moltes diferències amb l'Estatut de Núria, reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol. Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu i el President.
Les Forces Polítiques
L'hegemonia estava en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Francesc Macià i Lluís Companys. També hi havia alguns partits de caire marxista com el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
L'Obra de la Generalitat
En primer lloc, va crear i organitzar les institucions pròpies de l'administració catalana. En agricultura, va fomentar les cooperatives i els centres d'experimentació agrària. També es van crear organismes de reforma social, com l'Institut contra l'Atur Forçós, i es van organitzar serveis d'assistència social. La Generalitat va crear escoles, centres d'ensenyament secundari i professional, com també la Universitat Autònoma. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es van introduir la coeducació i es van engegar moviments de renovació pedagògica.
El Bienni Reformista (1931-1933): Oposicions i Reptes
Des del Conservadorisme
El reformisme republicà va haver d'enfrontar-se a l'oposició dels grans propietaris agraris, la jerarquia de l'Església Catòlica, una part de l'exèrcit i amplis sectors de les classes altes i mitjanes. Un cop d'Estat dirigit pel general Sanjurjo va ser frenat pel govern. Així mateix, va sorgir un nou grup de caràcter feixista, la Falange Española (FE). Els monàrquics i els carlins també es van unir a l'oposició.
Des de l'Obrerisme
La UGT es va radicalitzar i alguns nuclis anarquistes, sobretot els que estaven vinculats a la FAI, van protagonitzar alguns aixecaments que van ser reprimits durament per les forces d'ordre públic.
El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)
Governs Conservadors
La repressió de l'aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi de govern, i el president de la República va convocar noves eleccions pel novembre del 1933, que van guanyar els partits de dreta i de centre. En conseqüència, Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president del govern amb el suport parlamentari de la CEDA.