Pla general comptable catala

1. Pla General de Comptabilitat

Text legal que estableix el Març tècnic de la normalització comptable. Pretén aconseguir informació econòmica i financera fiable i comparable. 

És d’obligatòria aplicació per totes les empreses, sigui quina sigui la forma jurídica. Al 2007 es crea:
- NPGC: aplicable per totes les empreses en general. (9 grups de comptes)
- NPGC per pimes: opcional per pimes. És més simple. (7 grups de comptes) 

Estructura del PGC:

1. Març conceptual (obligatori): Principis i regles generals per confeccionar la informació comptable. Conté:

1. Comptes anuals: balanç, PiG, canvis de patrimoni net i memòria.
2. Principis comptables: 

i.Empresa en funcionament: l’empresa continuarà activa en un futur. 

ii.Data de fet o meritació: quan succeeix el fet el registrem, no quan
Paguem. 

iii.Uniformitat: mantenir un criteri adoptat. (p. Ex. Si valorem les
Existències mitjançant FIFO, no podem canviar a PMP) 

iv.Prudència: precaució en les estimacions fetes. Comptabilitzarem els beneficis al tancament de l’exercici, però les possibles pèrdues les
Comptabilitzarem quan es coneguin. 

v.No-compensació: prohibit compensar l’actiu amb el passiu i els
Ingressos amb les despeses. (p. Ex. Proveïdors amb clients...) 

vi.Importància relativa: podem agrupar partides per naturalesa quan la
Importància sigui escassa. 

c.    Elements dels comptes anuals:

i.   Balanç: Passiu,ActiuiPatrimoninet 

ii.  PiG: Ingressosidespeses 

2. Normes de registre i valoració (obligatori): dels diferents elements patrimonials i transaccions

3.
Comptes anuals (obligatori): són el balanç, compte de PiG, els canvis de patrimoni net, els estats dels fluxos d’efectiu i la memòria. 

4. Quadre de comptes (voluntari): classificació en grups i subgrups, més específic

5. Definicions i relacions comptables (voluntari): explicacions dels movimentsComptables

2

Verificació comptable

Són els mecanismes que garanteixen que les dades que es reflecteixen en la comptabilitat siguin reals. Per això utilitzem l’auditoria.

Auditoria

Analitzar les anotacions, per tal de comprovar que descriuen adequadament el que ha succeït. L’objectiu és elaborar un informe sobre la veracitat de la informació comptable. 

Són de consulta pública, és a dir, s’han de dipositar al Registre Mercantil. No és obligatori per totes les empreses, excepte quan: 

· un jutjat competent ho vegi convenient. 

I en el cas de les S.A. Quan: 

∑ Estiguin obligades a presentar el model normal de comptes anuals (no l’abreujat) 

∑ Ho sol·licitin els accionistes (un 5% del capital social) 

Classificació de les auditories:

- Segons procedència: 

a.

Auditoria Externa

Revisió dels comptes anuals feta per professionals independents a l’empresa. 

b.

Auditoria Interna

És la realitzada pel personal de l’empresa i verifica l’existència, el compliment i l’eficàcia dels controls interns de l’organització de l’empresa. 

- Segons finalitat: 

a.

Auditoria operativa

Revisa els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa (objectius, planificacions, etc.). 

b.

Auditoria financera

Examina i verifica els comptes anuals de l’empresa, a fi de confirmar les dades que s’hi reflecteixen. 

c.

Ecoauditoria

Examina l’impacte ambiental que genera l’empresa. 

3. Legislació mercantil

A. Codi de comerç

El dret mercantil regla l’activitat econòmica que duu a terme l’empresa.

El codi de comerç és el principal Març legislatiu de les operacions mercantils d’Espanya. 

Hi ha altres disposicions legals que afecten a la comptabilitat: 

· Llei S.A. 

∑ Llei S.R.L. 

∑ Reglament de registre mercantil 

Els articles del codi de comerç referents a les obligacions en matèria comptable són:


Art. 25.1

Comptabilitat ha de ser ordenada, adequada a l’empresa i que permeti fer el seguiment cronològic de les operacions, mitjançant: 

∑ Inventaris i balanços 

∑ Llibre d’inventaris i comptes anuals 

∑ Llibre diari


Art. 25.2

La comptabilitat l’ha de portar directament l’empresari o persones autoritzades per aquest.


Art. 26.1

Les societats mercantils han de portar un llibre d’actes, on constarà: 

∑ Els acords presos

∑ Informació de les juntes generals i extraordinàries 

∑ Els temes debatuts 

∑ Les intervencions que demandin constància 

∑ Els resultats de les votacions

B. Llibres de comptabilitat

Per registrar els fets comptables al llarg del període comptable. Aquests llibres són: 

a.

Llibre diari

Anotacions cronològiques dels fets comptables. 

• Model Americà (com ho fem nosaltres)
• Model Italià (com ho fan els programes de la compatbilitat)

b.

Llibre d’intercanvis

i.Balanç inicial 

ii.Balanços de sumes i saldos (trimestrals) 

iii.Comptes anuals: balanç de situació final, PiG, estat de canvis de patrimoni i memòria 

c.

Llibre d’actes

En el cas de les societat mercantils (SA, SRL). 

d.

Altres

I.

Llibre major

No és obligatori però és molt important tècnicament
Ii.

Llibres auxiliars

P.Ex. Llibre de caixa, llibre de cobraments i pagaments...

4. Legislació fiscal

Llei general tributària

Març general per desenvolupar els diferents tributs i normes tributàries.


Classificació dels tributs

- Segons tipus: 

a.

Taxes

Com a contraprestació d’un servei públic (p.Ex. Matrícula universitària) 

b.

Contribucions

El benefici que s’obté és col·lectiu (p.Ex. Enllumenat) 

c.

Impostos

Són pagaments exigits per l’Administració Pública sense contrapartida directa, és a dir, no sabem la destinació dels diners. (p.Ex. IRPF, IS...)

- Segons naturalesa:
A.

Impostos directes

Directament graven sobre les persones i/o empreses. Tenim: 

i.
IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques): grava les rendes procedents del treball, capital, guanys i pèrdues patrimonials. 

ii.
IS (Impost de Societats): el paguen les societat mercantils pels beneficis de la seva activitat. (30% habitualment, pimes amb facturació inferior a 8 milions € 25%) 

iii.
IAE (Impost Activitats Econòmiques): en concepte d’exercici d’activitats empresarials, professionals o artístiques. Recaptat pels ajuntaments, a aquelles empreses que facturen més d’1 milió €. 

b.

Impostos indirectes

Quan s’adquireix un producte o servei. Tenim:

i.

Impost sobre transaccions patrimonials

Quan comprem un bé a altres particulars. 

ii.
IVA (Impost sobre el Valor Afegit): % sobre el valor dels béns i serveis. Graven les transaccions econòmiques. 

iii.

Impostos especials

Graven la fabricació i importació de determinats béns (p.Ex. Sobre begudes alcohòliqües, tabac, hidrocarburs...) 

- Segons càlcul: 

a.

Progressius

El tipus impositiu augmenta si augmenta la base imposable. (p.Ex. IRPF) 

b.

Regressius

El tipus impositiu disminueix si augmenta la base imposable. Acostumen a ser quantitats fixes (p.Ex. Matriculació automòbil, peatges, multes de trànsit...) 

c.

Proporcionals

La quota és proporcional a la base imposable. (p.Ex. IVA)

Elements que composen un impost

a.

Fet imposable

Les circumstàncies previstes per llei en les que s’aplicarà el tribut
(p.Ex. Compra de béns, obtenir una renda...) 

b.

Base imposable

La quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu (p.Ex. Total de la factura). 

c.

Base liquidable

Diferència entre la base imposable i les deduccions que permet la llei a cada tribut. (= base imposable – deduccions (p.Ex. Els diners del pla de pensions, quotes a sindicats o partits polítics...)).
Si no hi ha deduccions o reduccions la base liquidable coincideix amb la base imposable. 

d.

Tipus impositiu

% que s’aplica a la base liquidable. 

e.

Quota tributària

El resultat d’aplicar el %, és a dir, el que s’hauria de pagar si no hi ha recàrrecs o deduccions. 

f.

Deute tributari

Quantitat final ha ingressar. Restant bonificacions i recàrrecs. 

g.

Contribuent

Persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost.

h.

Subjecte passiu

Persona natural o jurídica qui obligatòriament ha de complir el pagament, ja sigui com a contribuent o com a substitut del contribuent (p.Ex. L’empresari amb la venda dels seus productes recapta IVA que pagarà posteriorment a Hisenda). 

Impost sobre el valor afegit (IVA)

Valor afegit

És la diferència entre el valor dels béns produïts i el cost de les mm.Pp. + altres béns intermedis utilitzats en la producció. 

L’àmbit d’aplicació de l’impost és el territori peninsular espanyol i les illes Balears. 

No totes les operacions comporten el pagament de l’IVA, queden exemptes la sanitat, educació, pagament de salaris... 

En quan a l’IVA, les empreses: 

-  el suporten quan paguen els béns o serveis 

-  el transfereixen quan cobren pel producte o servei
Per tant, ingressen al Tresor Públic la diferència entre el que han transferit i han suportat. 

IVA transferit (quan es ven)
- IVA suportat (quan es compra)
= IVA que s’ha d’ingresar o tornar (de hisenda o per part de hisenda)

Tota empresa està obligada a presentar a Hisenda una declaració trimestral amb l’IVA suportat i IVA transferit, així com conservar tota la documentació (factures, documents de proveïdors, creditors...) 

Els tipus impositius en l’IVA varia en funció del producte, si és de primera necessitat o de luxe. Tenim: 

∑ †Tipus super-reduït 4%:
Articles de primera necessitat (pa, llet, ous...) 

∑ †Tipus reduït 10%:
Aliments en general, transport, habitatges... 

∑ †Tipus general 21%:
La resta de béns i serveis.

TOTAL a pagar pel bé o servei = Base Imposable + Import IVA(Base Imposable · tipus impositiu)

Comptabilització de l’IVA

Intervé:

• HP, IVA suportat

  
  Compte d’actiu. Suportat (pagat) per l’empresa en les compres. 
• 
  

  HP, IVA transferit

  Compte de passiu. Cobrat per les vendes.
• 
  

  HP, deutora per IVA

  Compte d’actiu. Excés IVA suportat sobre IVA transferit.
• 
  

  HP, creditora per IVA

  Compte de passiu. Excés IVA transferit sobre IVA suportat.