Pla General de Comptabilitat: Estructura, Normes i Verificació

El Pla General de Comptabilitat (PGC)

El Pla General de Comptabilitat és el text legal que estableix el marc tècnic de la normalització comptable a Espanya. La seva finalitat és aconseguir que la informació econòmica i financera de les empreses sigui homogènia, facilitant així la interpretació, l'anàlisi i la comparació dels informes comptables externs. El PGC és obligatori per a totes les empreses. El 16 de novembre de 2007 es va aprovar el Nou Pla General de Comptabilitat (NPGC), que es va posar en pràctica el gener de 2008.

L'estructura del PGC és la següent:

Marc Conceptual

És el conjunt de principis i conceptes bàsics de tot el pla, i s'erigeix en l'instrument que dona unitat i concordança al conjunt normatiu. Destaca la prioritat quant a l'objectiu de la imatge fidel i la prioritat del fons sobre la forma de les operacions. Per tant, trobem els principis i les regles generals que ens permeten confeccionar i interpretar la informació comptable. Dins del marc conceptual trobem set parts:

• Comptes anuals: comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net i la memòria.
• Requisits de la informació que cal incloure en els comptes anuals.
• Principis comptables:
  1. Empresa en funcionament.
  2. Data del fet o meritació.
  3. Uniformitat.
  4. Prudència.
  5. No compensació.
  6. Importància relativa.
• Elements dels comptes anuals.
• Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals.
• Criteris de valoració: tenen un valor monetari; es poden vendre al preu d'adquisició o al preu de producció, depenent de si són comprades o produïdes per l'empresa.
• Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.

Normes de registre i valoració

Conté les normes de registre i valoració dels diferents elements patrimonials i transaccions.

Comptes anuals

Es recullen les normes d'elaboració dels comptes anuals, així com els models dels comptes anuals de les petites i mitjanes empreses (Pimes).

Quadre de comptes

Conté els grups, subgrups, comptes i subcomptes. Trobem set grups; els cinc primers contenen comptes de balanç, i els grups 6 i 7 indiquen comptes de gestió. Els grups se subdivideixen en deu subgrups de dos dígits cadascun. Aquests es poden dividir en deu comptes de tres xifres cadascun, i es poden desenvolupar subcomptes de tants dígits com necessitats tingui l'empresa.

Definicions i relacions comptables

Aquesta part està dedicada a les definicions i les relacions comptables.

• Grup 1. Finançament bàsic: Comprèn els recursos propis de l'empresa i el seu finançament aliè a llarg termini, destinats en general a finançar l'actiu no corrent i a cobrir un marge raonable de l'actiu corrent. Inclou tots els comptes que l'empresa utilitza quan es finança. Exemples: 100 Capital social i 170 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.
• Grup 2. Actiu no corrent: Agrupa les inversions que l'empresa fa en actius fixos; s'hi inclouen l'immobilitzat material, els immobilitzats intangibles, les inversions financeres, les inversions immobiliàries, les fiances i els dipòsits a llarg termini, i les amortitzacions.
• Grup 3. Existències: Són mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, productes en curs, productes semiacabats, productes acabats i subproductes, residus i materials recuperats.
• Grup 4: Són comptes personals i efectes comercials, actius i passius, relacionats amb l'activitat principal de l'empresa.
• Grup 5. Comptes financers: Comprèn els deutes i els crèdits per operacions alienes al tràfic.
• Grup 6: Són aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l'empresa per revendre'ls; és el compte de Resultat de l'exercici.
• Grup 7. Vendes i ingressos: Es carreguen en el moment del tancament de l'exercici amb abonament al compte 129.

Verificació comptable

Es fa mitjançant l'auditoria. L'auditoria consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït; ha de ser analitzada per un auditor de comptes. No totes les empreses estan obligades a realitzar auditories. El Codi de Comerç diu que tot empresari està obligat a fer auditar els comptes anuals de la seva empresa quan un jutjat ho cregui convenient. La Llei de Societats Anònimes diu que han de ser auditats els comptes anuals i l'informe de gestió de les societats quan aquestes societats no puguin presentar els comptes anuals de les Pimes. Es classifiquen en:

• Auditoria externa: Més fiable, la fan persones externes a l'empresa.
• Auditoria interna: Són les revisions que fan els propis treballadors.
• Auditoria operativa: No té a veure amb els comptes; comprova els procediments.
• Auditoria financera: És l'auditoria de comptes per veure com va l'empresa.