La genealogia de la moral de Nietzsche: Senyors i Esclaus

La crítica de Nietzsche a la moral judeocristiana

En aquest text, Nietzsche critica la moral tradicional judeocristiana i explica l’origen de la moral dels esclaus. Inicialment existia una moral del senyor, pròpia dels nobles i poderosos, on “bo” significava fort, noble i vital. Però els dèbils, moguts pel ressentiment, van invertir aquests valors mitjançant una transvaloració: van considerar “bons” els pobres, humils i obedients, i “dolents” els forts i poderosos.

Conceptes clau

• «Aristocràtica»: Pròpia dels nobles i poderosos que afirmen la força, la vitalitat i la vida.
• «Transvaloració»: Inversió dels valors morals tradicionals feta per la moral dels esclaus.

El mètode genealògic

Aquest fragment s’ha d’entendre a partir del mètode de la genealogia de Nietzsche, que consisteix a investigar l’origen dels valors morals per demostrar que no són universals ni objectius, sinó el resultat d’un procés històric.

La moral del senyor vs. la moral de l'esclau

La moral del senyor era una moral de vida ascendent, que afirmava la força i els instints. En canvi, els dèbils, incapaços d’imposar-se, van desenvolupar el ressentiment, un odi envers els forts que va derivar en la creació d’una nova moral. Nietzsche afirma que aquesta revolta moral comença amb el judaisme i continua amb el cristianisme, que exalten la feblesa i condemnen el cos.

Vitalisme i la filosofia del martell

Aquesta crítica forma part del vitalisme de Nietzsche. Ell considera que la cultura occidental està malalta perquè menysprea la vida real en favor d’un més enllà. Per això, defineix la seva filosofia com la filosofia del martell, destinada a destruir els valors tradicionals.

Superació del nihilisme

La victòria de la moral dels esclaus provoca el nihilisme. Davant d’això, Nietzsche proposa:

• La creació de nous valors pel superhome (Übermensch).
• La voluntat de poder com a capacitat creadora.
• L'amor fati, o l'acceptació plena de la vida tal com és.