Futurisme i Minimalisme: Moviments Artístics Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,41 KB
El Futurisme
El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artística. Va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica; això s'anomena simultaneisme. El seu principi bàsic era la negació total dels valors del passat.
Història
- Va sorgir a Itàlia amb el pintor Giacomo Balla, que reivindicava la modernització de la cultura italiana. El 1909, Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest Futurista.
- S'acaba el 1916 a causa de la Primera Guerra Mundial. En acabar la guerra va continuar amb una segona etapa, però els seus ideals van ser relacionats amb el feixisme i el futurisme va caure en la decadència.
Característiques
- Exaltació de l'originalitat.
- Estructures del moviment: temps, velocitat, energia, força, etc.
- Contingut relacionat amb el món modern, les ciutats, els automòbils, les màquines, els esports i la guerra.
- Utilització de formes i colors per generar ritmes.
- Colors resplendents i transparència.
- Multiplicació de línies i detalls, semblants a la successió d'imatges d'un calidoscopi o una pel·lícula, per crear un efecte de dinamisme.
Principals artistes
- Filippo Tommaso Marinetti
- Giacomo Balla
- Umberto Boccioni
- Luigi Russolo (principal autor de música futurista)
Minimalisme
Característiques
El terme minimalisme es refereix a qualsevol cosa que hagi estat reduïda a l'essencial, despullada d'elements sobrers (aquesta és la seva característica principal).
Es defineix com un moviment que utilitza:
- Línies pures.
- Simplicitat en els espais.
- Volumetries senzilles.
- Colors neutres.
Aquest estil es decanta per ambients harmònics, de superfícies netes i espaioses. Els espais minimalistes tendeixen a mostrar una estètica funcional que persegueix tant l'aprofitament de l'espai com la configuració de zones.
Malgrat la rigorositat de la seva essència, la popularitat ha significat per al minimalisme una matisació en favor d'ambients més habitables i menys estrictes; en definitiva, més humans. És la tendència a reduir tot a allò essencial.