La fundació de Roma i els seus origens segons la llegenda

La fundació de Roma

Roma es va fundar el 21 d’abril de l’any 753 aC. Hi ha una llegenda que diu que un príncep troià, Enees, i els seus homes es van unir amb la tribu dels llatins i van fundar les ciutats de Lavinium i Alba.

Ròmul i Rem

A Alba Longa van governar diversos reis. Un dels reis, Numítor, va ser destronat pel seu germà i va fer que la filla de Numítor, Rea Silvia, es convertís en sacerdotessa que l’obligava a quedar-se verge. Rea Silvia no va voler i al cap d’un temps va tenir dos bessons que va anomenar Ròmul i Rem. La van castigar empresonada i van abandonar els bessons al riu Tíber malgrat que ella va declarar que eren fills del déu Mart. Una lloba (lopera) va recollir els bessons i els va alletar com si fossin els seus cadells.

Amulius ignorava que els seus bessons havien sobreviscut, però van créixer i es van convertir en joves robusts. Els dos van conèixer el seu origen i van unir les seves forces per acabar amb el seu odiat oncle i restituir el seu avi Numitor en el tron.

La fundació de la ciutat

Confiant en la seva sort i en el seu origen sobrenatural, Ròmul i Rem van decidir fundar una nova ciutat. Ròmul va pujar al turó del Palatí, i Rem al de l’Aventí, per esperar una senyal dels déus. Sis voltors van sobrevolar el turó de Rem mentre que 12 sobre el de Ròmul. El escollit va ser Ròmul, que va delimitar el terreny creant l’origen de la Roma quadrada.

Mort de Rem

Rem, enfadat per la derrota, es va atrevir a saltar per sobre del perímetre marcat ritualment pel seu germà mentre es burlava d’ell perquè era fàcil saltar els murs d’aquella ciutat. Remol el va castigar ferint-lo fins a la seva mort.

El rapte de les sabines

Ròmul va declarar que Roma acolliria a tothom. No va poder establir aliances amb pobles veins, va celebrar uns jocs esportius per apoderar-se de les dones d’una tribu veïna mentre aquests veien els jocs. Va haver una guerra per això, al final es van unir sota les lleis comuns i una monarquia doble.

Ròmul i la Roma primitiva

• Des de punt de vista social

• Va dividir els ciutadans en dos grups: els patricis, amb funcions religioses i als quals es reservava l’acompliment de càrrecs públics, i d'altra banda els plebeus, dedicats a cultivar la terra i a criar bestiar. Els plebeus havien d'escollir un patró que els oferís protecció.

• Políticament, el rei va dividir els primers habitants de Roma en tribus ramneses, titienses i luceres, i en trenta curies o divisions administratives. A més, va crear un senat de cent membres, tres senadors per curia i tres per cada tribu, més d'un president, les funcions dels quals es limitaven a votar les propostes del monarca, ja que Remol jutjava els casos greus.

Evidències històriques:

• Restes arqueològiques del segle VIII aC a la corona de Roma

• Mont Palatí: restes més antigues de poblaments

• Segle VII aC: set turons propers al riu Tíber per protegir-se de les freqüents invasions