Funcions vitals dels éssers vius i nivell d'organització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,11 KB
Les funcions vitals
Són nutrició, relació i reproducció.
Nutrició:
o Éssers vius = menjant
o Cèl·lules = líquid intestinal, intercel·lular o de la sang
Relació:
à Éssers vius:
o Externa = m’adono que fa fred i m’abrigo
o Interna = em passa algo i ho sé però no ho veig (mal de cap à prenc pastilla)
à Cèl·lules:
o Externa = s’adonen que passa una proteïna que necessita
o Interna = s’adona que dins hi ha alguna cosa que necessita
Reproducció:
o Ésser viu = reproducció per no extingir-se
o Cèl·lules = per renovació d’un teixit
Metabolisme: suma de reaccions químiques que passen dins del nostre cos, per obtenir o gastar energia.
o Ex: 2 persones iguals i amb els mateixos hàbits saludables, pot ser que una sigui grassa i l’altra prima.
Éssers vius: estan formats per biomolècules
Nivell d’organització dels éssers vius
Teixit: agrupacions de cèl·lules especialitzades en fer una funció. EX à teixit nerviós
Òrgan: diferents teixits agrupats, coordinats per fer una mateixa funció. EX à cor
Aparell: agrupació de diferents òrgans que fan la mateixa funció. EX à ap. Circulatori
Sistema: agrupació d’òrgans semblants que fan una mateixa funció. EX à s. Limfàtic
La cèl·lula:
à Unitat viva més petita d’un ésser viu.
Parts de la cèl·lula:
La membrana cel·lular: formada per una bicapa lipídica (2 capes de lípids) en les quals hi ha moltes proteïnes.
Les seves funcions són:
Protectora: aïlla la cèl·lula del medi extern.
Controla el pas de les substàncies: entre l’interior i l’exterior
El citoplasma: on es produeixen les reaccions químiques del metabolisme. Rep ordres del nucli. Conté orgànuls citoplasmàtics i els més importants són:
o Ribosomes s’encarreguen de la síntesi de la proteïna
o Centríols s’encarreguen de la formació del fus acromàtic durant la divisió cel·lular.
o Microtúbuls i filaments la seva funció és formar el citoesquelet de la cèl·lula
o Lisosomes acullen al seu interior substàncies difícils de pair i les transformen en unes de més senzilles i així faciliten la feina a les mitocòndries.
o Vacúols i vesícules magatzem de nutrients i productes de rebuig. EX à teixit adipós que trobem a la hipodermis
o Mitocòndries oxiden la matèria orgànica per obtenir energia.
o Nuclèol orgànul que trobem dins del nucli
1 El nucli:
à El citoplasma a part dels orgànuls citoplasmàtics, conté el nucli.
à Conté el material genètic (ADN), que està envoltat d’una membrana nuclear
ADN: es troba a tots els nuclis de les nostres cèl·lules. Quan la cèl·lula es reprodueix, s’empaqueta en forma de cromosoma.
o Cromosoma = format de cromatina
à El número de cromosomes es fixa:
Per l’home:
o Cèl·lules sexuals: 23 cromosomes (meitat informació genètica)
o Cèl·lules NO sexuals: 46 cromosomes (23 parelles)
Reproducció: les cèl·lules es poden dividir (mitosi – meiosi)
o Mitosi à d’una cèl·lula mare en surten dues de filles amb la mateixa informació genètica.
o Meiosi à a partir d’una cèl·lula mare en surten 4 de filles amb la meitat de la informació genètica (obtenir cèl·lules sexuals)
Tipus de teixits:
Teixit epitelial:
o Mínima substància intercel·lular, és a dir, les cèl·lules estan molt juntes
Ex à epidermis (capa de la pell més externa)
Teixit de revestiment: (t. Epitelial)
o El teixit epitelial és pluriestratificat:
§ Té varies capes de cèl·lules (estrats)
§ Capa més externa à còrnia
§ Capa més interna à basal, on hi ha:
o Les cèl·lules: à Queratinòcits i melanòcits
Teixit glandular: (t. Epitelial)
o Forma les glàndules (ex à sudorípares, sebàcies, mamàries)
o Teixit molt especialitzat en segregar:
§ Seu o greix à glàndules sebàcies
§ Suor à glàndules sudorípares
§ Llet à glàndules mamàries
o Aplicació:
§ Hiperdrosi à alteració de la pell que fa més suor del normal
§ Seborrea à alteració de la pell que fa més seu del normal
Teixit connectiu:
o Formats per:
§ Cèl·lules
§ Molta substància intercel·lular (molta distància entre cèl·lules) on hi trobem aigua i sals minerals
§ Fibres proteiques: ens donen rigidesa i consistència
· Ex à tendó de la dermis
· Teixit conjuntiu (t. Connectiu) à dermis
o Cèl·lules formadores de la dermis: fibroblast
o Fibroblast o fibròcits à sintetitzen fibres proteiques: col·lagen, elastina i reticulina.
o Aporten elasticitat i fermesa a la pell
o Quan es perden és quan apareixen arrugues, flacidesa...
· Teixit adipós (t. Connectiu) à hipodermis
o Cèl·lules formadores à adipòcits
o S’agrupen i formen lòbuls arrodonits
o Estan connectats per fibres de col·lagen, reticulars i elàstiques
o Funcions: protectora à cops / aïllant à envolta òrgans / reserva energètica à lípids=greixos
· Teixit esquelètic (t. Connectiu)
o T. Ossi
§ Cèl·lules formadors à osteòcits
§ La substància entre cèl·lules es dura/rígida ja que conté calci
· EX à fèmur
o T. Cartilagiós
§ Cèl·lules formadors à condròcits
§ La substància entre cèl·lules és sòlida però tova ja que conté sofre
· EX à cartílag de la orella
· Teixit muscular
o Cèl·lules formadors à fibres musculars (actina / miosina)
o Aquestes, necessiten molta energia (mitocondris els proporcionen)
o Funció: es realitzar moviments de diferents zones del cos i responsable de la locomoció.
o 3 tipus:
§ T. muscular estriat à moviments voluntaris (bíceps)
§ T. Muscular llis à moviments involuntaris (músculs que envolten els intestins)
§ T. Muscular cardíac à el moviment del cor (cor)
· Teixit nerviós à si posem la cera massa calenta, la clienta es queixarà
o Cèl·lules formadors à Neurones i cèl·lules Glia (nutreixen, netegen, defensen neurones)
o Funció à rep estímuls i elabora la resposta adequada per transmetre-la al lloc del cos on cal actuar