Funcions urbanes en el desenvolupament de les ciutats

Funció industrial: Molta importància en el desenvolupament i la morfologia de la ciutat contemporània. Tendeix a produir-se a les zones urbanes perquè atreu població i serveis, afecta el paisatge urbà al necessitar grans espais i bons accessos. Les industries més clàssiques es localitzen en polígons industrials, allunyades del centre i en indrets ben comunicats, on el preu del sòl és més accessible. La distància dels polígons en relació a les zones residencials obliga als treballadors a fer moviments pendulars (anades i vingudes de la feina en vehicles particulars).

Funció política i administrativa: Les funcions polítiques i administratives solen ser assignades a ciutats que tenen moltes funcions econòmiques, ja que estan localitzades en nodes centrals ben comunicats. Normalment, la capital és la ciutat que adquireix aquesta funció i hi abunden els funcionaris públics, la burocràcia i empreses del sector terciari superior. La proximitat als poders polítics és un argument utilitzat per les empreses, institucions públiques… per establir-se també a la capital.

Funció cultural: Hi ha ciutats amb grans museus i edificis monumentals que es dediquen als espectacles artístics. Tradicionalment, això era una mostra de riquesa i creativitat local, però avui dia es una gran font d’atracció turística. També hi ha ciutats que es dediquen a la funció religiosa o que s’especialitzen en educació i investigació.

Funció lúdica i turística: Hi ha ciutats que tenen com a funció principal el turisme i l’oci, sigui gràcies al seu patrimoni històric o cultural (Granada o Tarragona) o pels seus elements naturals com platges o paisatges (Tenerife o Sant Sebastià). Els visitants incrementen els beneficis econòmics i la projecció internacional de la imatge de la ciutat. S’atreuen els turistes mitjançant campanyes de màrqueting, organització d’actes (exposicions, fires…) o construccions d’edificis espectaculars.

Funció militar: Antigament era el motiu fundacional de moltes ciutats que servien de refugi, fortalesa o base estratègica. Encara es pot apreciar aquest origen a ciutats com Ceuta o Toledo. Actualment ciutats situades en punts estratègics (fronteres o de pas) o bé perquè són bases aèries o navals (Ferrol o Rota) s’han mantingut actives i s’han convertit en nusos de comunicacions o en centres de la indústria bèl·lica.

Funcions exteriors: Les ciutats influeixen en les àrees del voltant. El territori que queda vinculat a una ciutat a causa de l’atracció que aquesta exerceix s’anomena hinterland o àrea d’influència, mentre que els nuclis que exerceixen aquesta atracció són coneguts com a llocs centrals. En general, aquestes àrees es defineixen per els llocs on satisfan les demandes de productes i serveis dels ciutadans. Per tant, com més gran és la ciutat, més gran és la seva àrea d’influència. També existeixen les ciutat global, és a dir, la seva influència va més enllà del seu propi país i abasta territoris més extensos o fins i tot la totalitat del planeta.

Anàlisi d’un pla urbà

1. Anàlisi de l’emplaçament i la situació
   • Emplaçament de la ciutat i evolució històrica que es pot veure respecte el nucli antic i els barris que s’han afegit.
   • Situació de la ciutat. Costanera? Rius? Muntanyes?...
2. Anàlisi de la trama urbana
   • Diferencia les zones, districtes o barris.
   • Elements que defineixen la morfologia: edificacions ordenades o desordenades i el tipus de plànol de cada barri.
   • Identifica les infraestructures, equipaments i zones verdes
3. Anàlisi de les funcions urbanes
   • Quines zones es reconeixen per la funció.
   • Hipòtesis i justifica-les
4. Futur de la ciutat
   • On és més probable que l’ajuntament tingui plans urbanístics (correctius o prospectius). En què et bases?