Funcions i rols dels jugadors de futbol: migcampistes i atacants

c) El migcampista defensiu

És un dels principals pilars de la defensa. Té unes grans qualitats físiques, ja que és un dels jugadors que més recorregut fa. La seva missió al mig del terreny de joc l’obliga a contenir l’atac contrari sense necessitat de brillar tècnicament. El paper del migcampista defensiu varia segons la zona que ocupa en cada moment del joc:

• En defensa: Compensa els altres defensors o allarga la càrrega defensiva iniciada al mig del camp.
• En el mig del terreny de joc: Es recolza en el conductor del joc o en el central per completar la seva tasca defensiva.

3. La zona ofensiva

La zona ofensiva d’un equip és la zona defensiva de l’altre, i viceversa. Comprèn els atacants i, ocasionalment, els migcampistes amb vocació ofensiva, el lliure i els defensors laterals que s’incorporen a l’atac.

a) Els extrems

L’extrem, ja sigui esquerre o dret, ha d’unir velocitat i qualitat tècnica. Un gran esprinter no és, forçosament, un bon extrem. Sovint, provoca permutacions amb el davanter centre per pertorbar la defensa rival. L’extrem corre menys temps que altres jugadors, però ho fa a una intensitat més elevada. Ha de reaccionar ràpidament i estar preparat per arrencar en qualsevol moment.

La seva capacitat de desbordament (driblings i fintes) permet buscar la centrada cap al davanter centre o un altre migcampista ofensiu. És cada vegada més freqüent veure l’extrem apartat de la seva posició per alliberar el pas a un defensor lateral o a un migcampista que avança. Aquests moviments només són eficaços si els jugadors implicats tenen una bona entesa.

b) El davanter centre

És el golejador per excel·lència; té l’instint de marcar i és el jugador que finalitza les accions ofensives. No corre necessàriament molta estona, sinó que la seva missió principal consisteix a distreure l’atenció del defensa central i llançar a porteria.

Aquesta funció ha variat al llarg dels anys. Actualment, també s’ha convertit en un punt de suport per als seus companys, afavorint les passades curtes dins l’àrea de penal. Per ser eficaç, ha de moure’s, demanar la pilota i fintar per oferir solucions al seu equip. A més, ha de ser molt fort psicològicament: després d’un llançament fallat, no s’ha de desesperar mai, ja que la seva perseverança sovint acaba tenint recompensa. El davanter centre té una importància capital en l’evolució del partit; si aconsegueix marcar el gol de la victòria, haurà complert el seu paper.