Funcions del llenguatge, tipus de textos i connectors

Funcions del llenguatge

Funció metalingüística

Aspecte lingüístic concret: centra la comunicació en el codi. El referent és la pròpia llengua; missatges ordenats i precisos i tecnicismes lingüístics. Jocs lingüístics que es basen en característiques fonètiques, lèxiques i sintàctiques.

Funció conativa

Apel·la l'oient perquè actuï d'una manera determinada; per exemple, cridar algú pel carrer. Són ordres, suggeriments, amenaces. Poden ser exclamatives i interrogatives.

• Vocatiu: tu, Joan, fes això ("tu" és vocatiu)
• Imperatiu: Calla! (exemple d'imperatiu)
• Interrogatives: M'ho dones ja?
• El·lipsi: La porta! Posa la taula!

Funció expressiva

L'emissor parla d'ell mateix; és d'ús habitual i manifesta emocions i estats d'ànim. Predomina l'aspecte subjectiu i el llenguatge no verbal. La trobem en la conversa, cartes i poesia lírica. Són oracions exclamatives i interrogatives.

Funció fàtica

Poc informativa, però molt freqüent; s'acostuma a trobar al principi de les converses. Si es cara a cara fem servir gest i expressió visual; en llengua escrita, els subratllats i la lletra en negreta poden tenir funció fática per facilitar la lectura.

Funció identificativa

Expressa la identitat del parlant: qui és i on pertany. Parlants d'un dialecte s'identifiquen per la fonètica, el lèxic o partícules gramaticals. També es veu en grups marginals o professionals que tenen argot (ex. Barça! Barça! Barça!).

Funció referencial

El llenguatge com a vehicle de transmissió d'informació: podem intercanviar idees o opinions, informar d'un fet o descriure les característiques d'alguna persona. S'utilitza en anuncis a diaris; la finalitat és transmetre una informació objectiva. S'empren en textos científics, tècnics, informes i periodisme informatiu (ex.: Avui està plovent a bots i barrals).

Tipus de textos

• Narratiu: acció o procés que modifica un estat o situació inicial. Estructura: plantejament, nus i resolució.
• Descriptiu: descriu una realitat sense pretendre informar de la progressió cap al final.
• Explicatiu: no només informa, sinó que fa comprendre; intenta explicar el perquè.
• Argumentatiu: presenta arguments i conclou amb la tesi que s'ha de defensar o demostrar.

Connectors

A continuació, connectors ordenats per funció:

Introduir tema nou

Exemples: amb respecte a, sobre això, en relació a

Exemples i detall

Exemples: per exemple, així, posem per cas, amb mostra

Aclarar i continuar

Exemples: en altres paraules, millor dit, com estàvem dient, breument

Resumir i concloure

Exemples: en poques paraules, per finalitzar, en resum, en conclusió

Ordenar en l'espai

Exemples: fins aquí, en el punt anterior

Ordenar en el temps

Exemples: llavors, després

Senyalitzar l'ordre d'una exposició

Exemples: en primer lloc, per una part, per últim

Oposició o contrast

Exemples: però, no obstant, de totes maneres

Causa i efecte

Exemples: doncs, perquè, en conseqüència, per tant, en efecte

Exclusió o excepció

Exemples: fora de, excepte, contràriament