Funcions i característiques del llenguatge humà

Funcions i característiques del llenguatge

Funcions del llenguatge

Hem dit que el llenguatge humà comparteix amb altres espècies la funció comunicativa, però que n'inventa una de nova que hem denominat simbòlica o representativa. Si emprem la terminologia de la lingüística, a aquestes funcions les denominarem com a:

• Funció referencial: és la simbòlica o representativa; per mitjà del llenguatge podem transmetre un seguit d'informacions, captar la realitat, interpretar-la i informar-ne.
• Funció dialògica: és la que hem denominat com a comunicació; amb el llenguatge ens comuniquem amb els altres i exterioritzem els nostres pensaments, desitjos, necessitats, etc.
• Funció social i cultural: el llenguatge posa de manifest uns contextos socials i culturals, transmet opinions socials, crea creences i és vehicle de formació d'opinió.

Característiques del llenguatge humà

Vegem ara algunes de les característiques pròpies del llenguatge humà:

• Caràcter simbòlic: utilitzem signes lingüístics, convencionals, per referir-nos o representar la realitat. Amb aquests símbols —les paraules bàsicament, però no tan sols— ens referim a la realitat com a conjunt de coses (substàncies) que expressen processos o accions (fets).
• Convencionalitat: el llenguatge és convencional, això és, utilitzem senyals o signes que no tenen cap relació natural amb la cosa denominada.
• Arbitrarietat: el caràcter arbitrari del signe emprat. Per exemple, si l'evolució o la convenció dels parlants decideix utilitzar un nou terme per referir-se a l'objecte "rellotge" i en diem "abracalabra", el nom per referir-nos a aquest objecte passaria a ser aquest últim.
• Caràcter articulat: o sistemàtic del llenguatge; amb pocs elements i regles podem formar missatges infinits.
• Creativitat: el llenguatge ens du a la creativitat; cadascun de nosaltres com a parlants generem infinits missatges diferents, tot i emprar els mateixos signes o paraules.
• Desplaçament: el llenguatge humà també té la capacitat de desplaçament.
• Reflexivitat: per últim, el llenguatge no és tan sols referencial, sinó autoreferencial. Podem emprar el llenguatge per referir-nos a la realitat (ús del llenguatge objecte) o bé per analitzar el propi llenguatge. En aquests casos estem fent menció del llenguatge i ja no farem ús del llenguatge objecte, sinó del metallenguatge. A aquesta capacitat en direm reflexivitat.