Funcionament del sistema nerviós

El sistema nerviós és l'encarregat de controlar les diferents funcions de l'organisme conjuntament amb el sistema endocrí. Aquest control permetrà:

• Garantir l'homeòstasi o equilibri intern de l'organisme que permetrà el seu correcte funcionament.
• Provocar les respostes adients que permeten a l'organisme adaptar-se als canvis produits al medi exterior.

El sistema nerviós actua com un ordinador. Integra tota la informació que entra, selecciona la resposta més adequada, ordena i controla les parts del cos implicades perquè iniciïn l'acció pròpia, inicia, planifica i coordina els moviments del cos humà. La neurona és la unitat bàsica del sistema nerviós, no es reprodueix i té una vida molt llarga. La neurona típica té tres regions:

• Cos cel·lular/soma que conté el nucli i unes prolongacions que s'anomenen dendrites.
• Axó: que és el transmissor de la cèl·lula.
• Peu sinàptic que són ramificacions en què acaba l'axó i que contenen els botons sinàptics on es guarden els neurotransmissors.

L'impuls nerviós és el senyal que es transmet d'una neurona a la següent. Aquest impuls és una càrrega elèctrica que viatja per la neurona. L'impuls nerviós sempre viatja en el mateix sentit en una neurona. Entra per les dendrites. La conducció elèctrica consisteix en els canvis de potencial elèctric a través de la neurona fins arribar als peus sinàptics que alliberen els neurotransmissors del seu botó sinàptic. L'homeòstasi és l'equilibri intern del cos, quan s'està malalt, per exemple. Aquest alliberament dels neurotransmissors és la part química de la conducció. Quan els arriba l'impuls elèctric als botons sinàptics, aquests obren les vesícules sinàptiques i alliberen els neurotransmissors a l'espai sinàptic per tal d'arribar a les dendrites de la següent neurona.

Potencial de membrana en repòs. La membrana celular de la neurona té un potencial elèctric negatiu d'aproximadament -70 microvolts en repòs.

Despolarització. Un canvi de la permeabilitat de la membrana als ions Na+ pot provocar que la diferencia de potencial entre l'interior i l'exterior es redueixi.

Potencial d'acció. És una ràpida i substancial despolarització de la membrana de la neurona que dura 1 ms. Es produeix quan una despolarització arriba a uns valors mínims (llindar: 15-20 mV). Si la despolarització no arriba al llindar, no es produirà el potencial d'acció.

Propagació del potencial d'acció. L'impuls viatja per la neurona en direcció a les terminacions dels axons.

Sinapsis. És l'acció de transmissió de l'impuls d'una neurona a una altra. Està format per:

• Terminals de l'axó de la neurona presinàptica.
• Receptors de la neurona postsinàptica.
• Espai sinàptic.
• Unió neuromuscular. És la unió d'una neurona motora amb una fibra muscular.

El sistema nerviós central. El SNC té més de 100.000 milions de neurones. Està compost per l'encèfal i la medul·la espinal.

Meninges. Són 3 membranes fibroses que recobreixen tot el SN (encèfal i medul·la). S'hi troben els vasos que irriguen l'encèfal i la medul·la.

L'encèfal. Diferencia 4 regions:

• El cervell. Es compon dels hemisferis cerebrals drets i esquerre. L'escorça cerebral o substància gris forma la porció exterior dels hemisferis i es considera el lloc de la ment i de l'intel·lecte, cervell conscient que ens permet ser conscients dels estímuls.
• Lòbul frontal: Intel·lecte general i control motor.
• Lòbul temporal: Entrada i interpretació auditora.
• Lòbul parietal: Entrada i interpretació sensora general.
• Lòbul occipital: Entrada i interpretació visual.

Diencèfal. Format principalment per el tàlam que capta i regula totes les entrades sensorials que arriben al nostre organisme i les transmet a les àrees apropiades de l'escorça. L'hipotàlam està ubicat sota el tàlam i és el responsable del manteniment de l'homeòstasi. Regula, per tant, la temperatura corporal, l'equilibri de fluids.

Cerebel. Està darrere del tronc cerebral i connecta amb nombroses parts de l'encèfal. Té una funció molt important en el control del moviment.

Tronc cerebral. És la tija del nostre cervell, connectant l'encèfal i la medul·la espinal. Conté un grup de neurones anomenades substàncies reticulars que ajuden a mantenir el to muscular, controlar les funcions cardiovascular i respiratòria, determinar els nostres estats. Fibres sensorials o aferents, receptors sensorials, nivells superiors SNC. Fibres motores o eferents, cervell, medul·la espinal, òrgans terminals. La medul·la espinal té dues funcions bàsiques: proporciona vies de conducció en dues direccions i serveix com a integrador o centre reflex de tots els reflexos espinals. Tota la informació sensorial generada als receptors sensitius puja cap a l'escorça cerebral per dues vies des de la medul·la: cordons posteriors i feixos espinotalàmics. Cèl·lules molt mielinitzades que transmeten molt fina i ràpidament les sensacions kirestèsiques de vibració. Transmeten totes les sensacions de caire gruller, sexual i no tan fines.

Sistema nerviós perifèric (SNP). Està format per 43 parells de nervis: 12 cranials que connecten amb el cervell i 31 espinals que connecten amb la medul·la espinal. Els nervis espinals abasteixen directament els músculs esquelètics. Cada nervi espinal té:

• Neurones sensorials: que arriben a l'arrel dorsal de la medul·la espinal, el seu cos cel·lular està al gangli de l'arrel dorsal.
• Neurones motores: des de l'arrel ventral de la medul·la espinal. És l'última anella de la cadena.

El sistema nerviós té dos sistemes principals: sistema sensor (aferent) i sistema motor (eferent). El sistema sensor rep informació de 5 tipus:

• Mecanoreceptors: Forces mecàniques com pressió, tacte o estirament.
• Termoreceptors: Canvis de temperatura.
• Nocireceptors: Estímuls de dolor.
• Fotoreceptors: Detecten concentracions en sang diferents substàncies (O2, CO2, glucosa, electròlits, olors).

A més, hi ha terminacions nervioses especials als músculs i articulacions com són:

• Receptors cinestèsics articulars: A les càpsules articulars. Són sensibles als angles articulars i els seus canvis de ritme, permetent la percepció de la posició i el moviment de les nostres articulacions.
• Fosos musculars: Perceben el grau d'estirament d'un múscul i per evitar hiperlongació i possible trencament, el contrauen.
• Òrgans tendinosos de Golgi: Detecten la tensió aplicada per un múscul al seu tendó, i el relaxen per tal de protegir les insercions òssies.

Sistema nerviós autònom. També anomenat vegetatiu, es considera part del sistema motor, controla les funcions involuntàries internes del cos. Algunes d'aquestes funcions són importants en l'exercici.