Funcionament i característiques de les bateries de plom

Nombre de plaques i configuració dels tassons

Dins de cada tassó, tenim un nombre més alt de plaques negatives i un nombre menor de plaques positives (+). Això és perquè, al reaccionar, les plaques positives a cada costat en tenen una de negativa (-) i així poden reaccionar correctament. Per exemple, una configuració de 4- i 3+ en un tassó genera aproximadament 2,1 V; per tant, 2 V per tassó multiplicat per 6 tassons resulta en una bateria de 12,6 V.

Tensió de gasificació i seguretat

La tensió de gasificació pot ocórrer quan carreguem una bateria. Quan se supera el voltatge de càrrega recomanat, durant el procés, la bateria augmenta la seva temperatura i l'electròlit es pot començar a evaporar. La bateria disposa de vàlvules de seguretat que amollen aquests gasos a l'exterior en cas de superar la pressió tarada. Cal tenir en compte que aquests gasos són irrecuperables.

Connexió de bateries en sèrie

Quan connectem dues bateries en sèrie i una és de menor capacitat que l'altra, la de menor capacitat es descarregarà abans. En cas de ruptura o curtcircuit d'una de les bateries, el circuit pot quedar inutilitzat. Per exemple, en un esquema on una bateria és de 6 V i l'altra de 12 V, la de 6 V perdrà tota la càrrega abans que la de 12 V comenci a subministrar corrent.

Variació de la resistència interna

La resistència interna d'una bateria varia segons el seu nivell de càrrega. En el cas que una bateria estigui carregada, la seva resistència serà menor, ja que l'electròlit conté una major proporció d'àcid sulfúric. Quan una bateria està descarregada, té una major resistència perquè la seva composició té més parts d'aigua destil·lada que d'àcid. Quan carreguem una bateria, convertim l'aigua destil·lada en àcid sulfúric, i quan s'aprofita la seva energia, el procés químic s'inverteix.

Característiques elèctriques i capacitat d'arrencada

Les característiques elèctriques principals d'una bateria són:

• El voltatge (V).
• Els ampers per hora (Ah).
• Els ampers que pot subministrar en un instant (A).

A l'hora d'elegir una bateria, tindrem en compte el cubicatge del vehicle i el tipus de combustible que usa. Dins el recipient d'una bateria, podem augmentar la seva capacitat incrementant la superfície de les plaques o augmentant la quantitat d'àcid en relació amb l'aigua (tot i que això darrer és perillós).

Components i procés químic de la bateria

Les parts d'una bateria són plaques positives i negatives col·locades de forma alterna. Entre la placa + i la -, hi col·loquem un aïllant per evitar curtcircuits. A cada tassó hi vertim un líquid anomenat electròlit.

Durant el procés de càrrega, fem passar electrons de la placa negativa a la positiva a través de l'electròlit, canviant la composició química del líquid: disminueix l'aigua destil·lada i augmenta l'àcid. En el procés de descàrrega, la reacció química passa de manera inversa, de la placa positiva a la negativa.

Bateries segellades amb aliatge de calci

Afegim calci a les plaques de plom per aconseguir que l'àcid no corroeixi les plaques i, alhora, per evitar que s'evapori l'aigua destil·lada. D'aquesta manera, s'aconsegueixen fabricar bateries segellades sense manteniment.