Funció hermes amb el nen díonis, de praxíteles
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
HERMES AMB Dionís:
Partenó i ho fan ostentosament per demostrar el seu poder després d’haver liderat la lliga de Delos en tota la reconstrucció va ser feta sota les ordres de Pericles (govern de la pólis). Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338 aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol Imperi, des de l’Europa fins a l’Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base.
ANÀLISI FORMAL : La figura d’Hermes està dempeus amb el braç dret, que està tallat, però que origínàriament sostenia un gotim de raïm que l’infant Dionís, al qual Hermes sosté amb el braç esquerre, se’l mira amb esguard. Entre el tronc i la figura del Déu hi ha un suport transversal, necessari per suportar el pes de l’estàtua i és on Hermes es repenja.
Per tant, ambdós personatges estan dotats de moviment, però el que destaca és Hermes per la corba que dibuixa el seu cos, en forma de S, que s’anomena corba praxiteliana
. L’escultor ha elevat els malucs i ha flexionat la cama contrària, corbant-ne tot el tors i fent que una espatlla sigui més alta que l’altra. Això és el que dóna pas al sorgiment de la corba. S’anomena contrapposto (un recurs que ja havia sigut utilitzat per Policlet) i comporta un estudi molt minuciós per part de l’artista pel que fa a la composició dels volums.
El moviment de la figura d’Hermes contrasta amb la verticalitat que constitueixen Dionís infant i la túnica, que presenta una caiguda natural de plecs, utilitzant la tècnica dels draps molls. Els cabells i l’expressió facial també estan tractades de manera natural, lluny de la duresa atlètica i formal de l’època anterior.
Tema: Representen a Hermes i Dionís, l’episodi en el qual Hermes s’emporta a Dionís almón Nisa perquè el cuidin les Nimfes o segons una altra versió als reis d’Orcomen,per protegir-lo de l’ira d’Hera, ja que Zeus té a Dionís amb Sémele, princesa de Tebes. Zeus va encongir a Dionís perquè les nimfes el cuidessin. L’escultura ens representa la pausa que fan pel camí, quan Hermes porta en braços el seu germanastre i li dóna raïm, símbol del “déu del vi”. Aquí es veu la tendresa amb què cuida al seu germà petit i com el petit ho vol agafar amb la mà, tot i no estar conservada.
FUNCIÓ
Decorativa estètica, per exposar-la en un lloc públic. Es va trobar el s. XIX al tempre d’Hera. Es creu que erauna escultura per commemorar la Pau entre els poble d’Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró d’Elis i Hermes de l’altre.
MODELS I INFLUÈNCIES
Praxíteles va ser un artista que va seguir els cànons de bellesa imposats durant l’època clàssica tot i així, la seva obra està considerada la precursora dels canvis que van donar origen al nou llenguatge de l’estil hel·lenístic, ja que els déus i els herois eren representats en actituds humanes quotidianes i reflectien per primera vegada sentiments i emocions. La seva influència es va fer notar durant aquell proper període i posteriorment en el Renaixement i la seva tècnica de la Corba Praxiteliana va ser molt imitada com a model d’equilibri en els segles posteriors.