Funció hermes amb el nen díonis, de praxíteles

HERMES AMB DIONÍS INFANT

Autor:

praxíteles/cronologia:
350-330ac/tipologia:
escultura exempta/material:
marbre/mides:
2,13m/estil:
grec postclassic/tema:

mitologic/localitzac:

Museo arqeolog Olímpia

Descripció formal:

Grup format per un home nu dempeus recolzat en un suport i un nen nu amb una túnica penjant.

Aquesta escultura està feta a partir de dos blocs de pedra. Formada amb un eix vertical i el cos forma una corba (S invertida) la corba praxiteliana, típica de Praxíteles: el  contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el repòs. Proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que fa una pausa, aconsegueix la sensació de moviment.

L’escultura d’Hermes segueix el cànon de Policlet; el cos per set vegades el cap, en canvi el cos de Dionís també segueix el cànon però no queda ben proporcionat. Les escultures mostren uns cabells ja més naturals. Hi ha tendresa en les seves mirades, expressen els seus sentiments.

La túnica aconsegueix naturalitat amb latècnica dels draps molls, manera molt natural, marcant els plecs. Això dóna una sensació de pes.

Hi ha un contrast entre la sinuositat (el moviment) de la figura d’Hermes i la verticalitat de Dionís i la túnica (per sobre de l’arbre per suportar l’escultura).

Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs de la túnica i als cabells, on hi ha zones de clarobscur.

Braços desenganxats del cos, l’escultura segueix el cànon de bellesa de Policlet, té contrapposto, i introdueix algunes característiques del període hel·lenístic, com per exemple: la manera de representar teles i l’expressió dels sentiments. Els cossos són més efeminats (andròGinés), no són tan atlètics, i són més suaus i armònics.

Funció:

Decorativa estètica, per exposar-la en un lloc públic. Es va trobar el s. XIX al tempre d’Hera. Es creu que era una escultura per commemorar la Pau entre els poble d’Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró d’Elis i Hermes de l’altre.