Funció hermes amb el nen díonis, de praxíteles

el Contextualitzem a finals del període Clàssic grec, també conegut com segon classicisme, quan ja Es començava a entrar en l’anomenat període hel·lenístic. Amb La fi de les guerres del Peloponès (431-404 aC), que va enfrontar les dues ciutats greuges principals (Atenes i Esparta) i els seus aliats, Atenes Va començar a perdre importància. Va ser llavors, cap el 338 a.C quan les ciutats gregues encara estaven dèbils a Causa de la guerra, que el rei Filip de Macedònia va aprofitar per unificar Totes les seves polis sota el seu domini. Després De la seva mort, el 336 aC,el seu FillAlexandre el Gran formarà un immens Imperi que s'estendrà fins al riu Indus, ocupant Mesopotàmia, Egipte I Pèrsia. La democràcia desapareix ja Que el rei concentra tot el poder. Aquest Període finalitzà amb la mort d’Alexandre, el 323 aC, donant lloc a l’etapa Hel·lenística. Culturalment Destaca la  Biblioteca d’Alexandria; en l’ámbit de les Matemàtiques: Euclides i Arquímedes; i en la  Filosofia: Plató i Artistòtil. Pel que fa a la Literatura: cal posar de relleu Teòcrit, Calimac i Menandre. Escultors com Praxítiles o Lisip. 

AF: Escultura exempta, embalum rodó, es a dir treballada en tot el seu volum, de 2,13m d’alt i  unifacial (únic punt de vista)

La Figura d’Hermes apareix dempeus  -li falta una part del braç dret- recolzant-se amb el braç esquerra en un tronc cobert amb Una túnica, mentre sosté el petit Dionís.

Entre El tronc i la figura d’Hermes hi ha un suport Transversal, necessari per aguantar el pes de l’estàtua

Com La major part de les figures de marbre antigues, l’obra estava policromada.

El Moviment de la figura d’Hermes contrasta amb al verticalitat que constitueixen el petit Dionís i la túnica.

La Túnica aconsegueix naturalitat Amb la tècnica dels draps molls, manera Molt natural, marcant els plecs, i donant sensació de pes.

L’ escultura d’Hermes Segueix el cànon de Policlet (el Cos per set vegades el cap), en canvi el cos de Dionís també segueix el cànon però no queda ben proporcionat.

Els Cabells també estan tractats de Manera natural, i tant el rostre com el tors d’Hermes s’allunyen de la duresa atlètica i formal del segle Anterior.

Rostre més naturalista: Mostra tendresa al nen a través de la mirada.

La proporció del Cos de Dionís no està perfectament aconseguida encara.

Praxíteles sabia que el cap d’un nen és més gran, en Relació al cos, que el d’un adult, però no encerta plenament encara en Aquesta proporció.

Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, Creant-hi modulacions i subtils matisos, Menys als plecs de la túnica i als cabells, on Hi ha zones de clarobscur.

Els Fragments desapareguts fan que manqui certesa sobre diversos elements: Hermes no duu alguns dels seus Atributs:ni el característic barret i sandàlies alades, però sí que duia possiblement una Corona vegetal. En el braç Dret pot ser que sostingués el caduceu, Però també podria sostenir un altre objecte:instrument vegetal o, com semblaria Manifestar l’atractiu que aquest objecte suscita a Dionís, déu del vi, un Gotim de raïm.

TEMÀTICA FUNCIÓ SIGNIFICAT

TEMA: dos déus de l’Olimp:Herme: déu del Comerç iDionís: déu del vi. Hermes, fill de Zeus i la princesa Maia, va ser Encarregat de protegir Dionís, Fill de Zeus i Sèmele de Tebes, de la venjança d’Hera, esposa del rei dels déus i eternament Enfurismada per les infidelitats del seu espòs. Hermes dugué d’incògnit al seu germanastre a Tebes, on el rei Atamant i La seva esposa Ilo (germana de Sémele)varen criar al futur déu de la joia de Viure i el vi.

SIGNIFICAT: Les divinitats tradicionals gregues Eren vistes com entitats inspiradores d’influències benefactores o perjudicials Per als afers humans.  La creença amb la Textualitat dels mites anava baixant entre les persones cultes, però els mites seguien Essent representats tant pel seu interès intrínsec com per la seva manifesta Referència metafòrica a l’acció de les potències divines.

FUNCIÓ: 

Religiosa:

L’obra Es va executar com a ofrena (ex-vot) per al temple d’Hera al santuari de Zeus a Olímpia.
Representa una escena mitològica. A l’antiga Grècia aquest Santuari es considerava un dels indrets més sagrats i venerables de tot el món. 

Commemorativa

Segons La descripció de Pausànies (Segle II), l’obra havia estat encarregada per a Commemorar la Pau signada entre els d’Elis (polis sota el patronatge de Dionís)
i els d’Arcàdia (patronats per Hermes).

Mi:

Praxíteles Va seguir els cànons de bellesa imposats durant l’època clàssica, en particular la Configuració anatòmica marcada pel cànon De Policlet. Tanmateix La seva obra es precursora dels canvis en l’estil hel.Lenístic: els Déus i els herois eren presentats en actituds humanes, i per primera vegada Reflectien emocions i sentiments.La Seva influència es va notar en El període hel.Lenístic en L’obra de Lisip i Escopes, així com també en el Renaixement quan la corba praxiteliana va ser utilitzada com a Model d’equilibri.