Funció dels guerrers de riace

Situació de l'obra en el temps i relació amb el context històric

La cronologia per aquestes escultures és aproximada, ja que van ser trobades a la Mar Jònia prop de Riace el 1972. Pel que fa al seu origen es planteja la hipòtesi que el guerrer
A sigui àtic i el guerrer B peloponèsic. També s'especula que les obres puguin correspondre a Pitàgores de Reggio o Alcamenes.

En l'època que es van realitzar aquestes obres, Atenes era una polis democràtica. La societat estava dividida en ciutadans i no ciutadans. Aquests primers eren una minoria i participaven en la vida política i en l’assemblea que  elegia el consell, els magistrats i els tribunals populars.

En quant a l’economia, Atenes vivia en un moment de creixement econòmic. Les principals activitats econòmiques eren el comerç i l'artesania, l'agricultura i la ramaderia.

Pel que fa a la política, cal destacar les Guerres mèdiques, conflictes que es van donar entre gran part de les ciutats gregues contra els perses al segle V aC.

En l’àmbit cultural les ciències com l'astronomia, les matemàtiques, la física i la filosofia entre d’altres, assoleixen un gran esplendor. També cal remarcar el desenvolupament del teatre i els Jocs Olímpics, que no únicament estaven centrats en l'esport, sinó també en la música i la poesia.

Estil de l'obra i elements més destacables

Els Guerrers de Riace tot i que encara presenten una certa influència de les característiques arcaiques com la rigidesa i la frontalitat, són considerats obres del primer període clàssic per la tendència dinàmica i major Naturalisme en el tractament de l'anatomia. Són escultures exemptes dempeus realitzades en bronze, però també s'han utilitzat altres materials com coure per les pestanyes, vori pels ulls i argent per les dents.

Pel que fa la composició, les dues figures presenten composicions harmòniques amb un lleuger contrapposto, és a dir el contrast entre una part tensa i una altra distesa, que s'aconsegueix amb una lleu elevació d'un dels malucs i la flexió consegüent de la cama contrària. En el guerrer A el lleuger dinamisme provocat per l'ús del recurs descrit es potencia més a causa de la inclinació del cap en la direcció contrària a la cama flexionada.

Les textures estan molt ben treballades i el color negrós del bronze permet un joc de llum i ombres. Els cabells i les barbes esta treballats de manera molt acurada. El guerrer A sembla de més edat i porta els cabells llargs amb una diadema mentre que el B sembla més jove i porta un casc; té els llavis molsuts i només conserva un ull. Totes dues figures es presenten nues i els seus tenen molta expressivitat a causa del Realisme anatòmic (muscles, venes, tendons...)

Significat i funció

Les dues escultures van ser trobades el 1972 a 7 m. De profunditat entre les restes d'un naufragi, a prop del poble de Riace a la província de Reggio di Calabria. Aquesta localització es relaciona amb l'enfonsament d'un vaixell el destí del qual devia ser la Magna Grècia, és a dir, les colònies gregues del sud d'Itàlia. Això ha dificultat la interpretació, però les darreres recerques consideren que les estàtues podrien representar dos dels guerres que van participar en la guerra de Troia: el guerrer A seria Aiax Oileu i el B Àliax Telamó, gran guerrer aqueu que va combatre amb Aquil·les a l'esmentada guerra. Altres teories relacionen les obres amb la Guerra de Tebes...

La funció pot ser simbòlica i/o commemorativa. Les característiques principals de l'art grec estan presents en aquestes escultures: l'antropocentrisme (“l'home és la mesura de totes les coses”), la recerca de la bellesa a través de la proporció i l'harmonia. També es pot observar que presenten les característiques de l'escultura del període clàssic amb una clara tendència a representacions que evolucionen des de l'idealisme cap a un major Naturalisme (anatomia, rostres, cotrapposto...)

Finalment cal remarcar que aquestes obres tenen un gran valor pel fet que són dels pocs originals de l'escultura grega en bronze conservats i, per tant, són peces de gran valor per a l'estudi de les tècniques emprades en la seva època.