Funció del sac amniòtic

CONSELL GENÈTIC

Fibrosi quística: mutació d’un gen que codifica per una proteïna que Controla el transport de Clor i Oxigen de dins a fora de la cèl·
lula, Substàncies responsables de la viscositat de la mucosa.

L’amniocentesi és una prova de diagnòstic prenatal que serveix per Analitzar els cromosomes del fetus. Aquesta tècnica es basa en l’obtenció i L’anàlisi de cèl·lules fetals presents en mostres del líquid amniòtic. Normalment es fa entre les setmanes 14 i 16 de gestació. 

Ovogènesi: s'inicia a la fase embrionaria, quan les cèllules embrionaries Es diferencien i es creen ovogònies. Aquestes cèllules proliferen per mitosi, Repliquen el seu DNA i inicien un procés de meiosi que queda aturat a la Profase I, passant a ser oòcits primaris. A la pubertat un d'aquests Oòcits madura cada 28 dies, en els que prosegueix la meiosi fins aturar-se a la Metafase II, passant a ser un oòcit secundari, que s'alliberarà durant L’ovulació. L'oòcit està envoltat de cèllules que el nodreixen, formant una Estructura anomenada follicle, de la qual es desprèn l'oòcit parcialment durant L'ovulació. DE GÀMETES A NADÓ: gonadotropina coriònica és una hormona que Secreta l’embrió i que actua sobre el cos de la mare fent que la paret de L’úter es mantingui en condicions per acollir i nodrir el nadó. S’inicia Al cap de poc dies de la fecundació, al seté dia aquesta hormona s’elimina per La orina i així és com es detecta en el test d’embarás. La cèl·lula Resultant de dos gàmetes s’anomena zigot, quan l’oòcit completa la meiosi es Quan és pot anomenar òvul. A partir d’aquest moment comença la segmentació , al Cap d’una setmana el preembrió ja és a l’úter i comença la implantació. A Partir d’aquest moment l’embrió i la mare és mantindran units fins poc més del Naixement. Les cèl·lules que formen l’embrió fins que en té nomé setze són Cèl·lules mare totipotents , quan augmenta s’anomena cèl·lules mare Pluripotents. Còrion: membrana amb vellositats que faciliten la Implantació del blactocist. Sac vitel·lí:
sac que proveeix nutrients a L’embrió fins s’estableixi la circulació maternofetal. Produeix cèl·lules Sanguínies i productores de gàmetes. Amni: bossa plena de líquid amniòtic Que tanca i envolta l’embrió per protegir-lo. Placenta i cordó umbilical: òrgan format per teixit embrionari i matern. Aporta nutrients i oxigen a més de Protecció contra patògens. El cordó umbilical també s’encarrega de l’expulsió De residus. Al·lantoides: extensió del sac vitel·lí que forma part del Cordó umbilical i després de la bufeta de l’embrió. la progesterona és L’hormona ovàrica  que manté l’úter dilatat durant tot l’embaràs i per Això en les darreres setmanes i en el part hi ha una complexa interacció D’aquesta. L’oxitocina que causa intenses contraccions de l’úter i que es Produeix per hipòfisi (glàndula del cervell que fa possible la homeostasis) i Per  pel fetus al final de l’embaràs, a més augmenta la producció D’estrògens (que havien estat inhibits durant la gestació), els quals estimulen La formació de receptors d’oxitocina a l’úter. Les tensions físiques i Emocionals relacionades amb les contraccions produeixen la secreció de més Oxitocina. Així es crea un bucle de retroalimentació positiva (els efecte De l’oxitocina provoca un augment d’aquesta mateixa hormona que esdevé la base De tot el part). La gonodotropina coriònica (GCH) se secreta des de La placenta i impedeix la degradació del cos luti  després de l’ovulació Per a estimular la secreció a l’ovari de progesterona i estrògens que fan Créixer l'endometri. GERMANS DE SANG: Funcions de la sang: -Fer arribar l’ Oxigen des de l’aparell respiratori a totes les cèl·lules del Cos. Recollir les substàncies residuals produïdes als òrgans del Cos. Repartir la calor per tot el cos. Transportar Hormones. Contenir les cèl·lules i molècules necessàries per a la defensa Immunològica i la protecció de l’organisme envers determinades Malalties. Fer arribar els nutrients als teixits,òrgans ... Beta-Talassèmia: mutació en el gen que codifica per la cadena beta (pot Provocar anèmia). Transplantament medula ossia: 1Aplicar fàrmacs (quimioteràpia) que maten les cèl·lules mare hematopoètiques de la mèdula òssia. El moll de l’os s’havia de buidar de les cèl·lules mare indeficients. 2Protegir d’infeccions (havia de deixar de produir leucòcits) i mantenir-lo Aïllat de l’exterior en una cambra de transplantament esterilitzada. 3Transfondre-li les cèl·lules mare del cordó del seu germà, per tal de que S’instalin als buits de la mèdula òssia, es multipliquen i comencen a elaborar Cèl·lules sanguínies. OLI DE LA VIDA: els peroxisomes són orgànuls molt petits que internvenen en el metabolisme dels àcids grassos. deficiencia de l’enzim dels perixomes encarregat de trencar les cadenes llargues d’acids grassos. Ara se sap que el problema es troba en la membrana dels peroxisomes, que no deixa passar els àcids grassos i aquests queden dins la cèl·lula. Neurones: Morfologicament poden ser unipolar bipolar i multipolar , fisiologicament poden ser aferents eferents i interneuronals. La beina de mielina està formada per un material lipoproteic que envolta l’axó de la neurona. La mielina es forma a partir dels àcids grassos que, en una cèl·lula sana, estan degradats a l’interior del peroxisoma. Aquets àcids després de ser degradats pels enzims, surten de la cèl·lula i van a formar la mielina.