Friedrich Nietzsche: Filosofia, Voluntat de Poder i Etern Retorn

Friedrich Nietzsche: La Filosofia de la Vida i la Transmutació dels Valors

El Naixement de la Tragèdia: Dionís vs. Apol·lo

En la seva primera obra, El Naixement de la Tragèdia, Nietzsche estableix el nucli de la seva filosofia: la vida com a valor fonamental. Critica la cultura occidental per rebutjar o témer la vida i afirma que la tragèdia grega revela els dos principis de la realitat:

• Esperit Dionisíac: Representa la vida en harmonia amb la natura, la passió i l'instint.
• Esperit Apol·lini: Representa la raó, l'ordre i la mesura, que busca emmascarar la realitat.

Nietzsche considera que la Grècia presocràtica mantenia un equilibri entre aquests dos esperits, però amb Sòcrates i Plató s'inicia la decadència, amb el predomini dels valors apol·linis. Nietzsche defensa l'actitud dionisíaca d'acceptació de la vida, amb el seu dolor i la seva mort, i critica la renúncia a la vida, actitud que atribueix a Sòcrates i al cristianisme.

La Transmutació dels Valors i la Moral

Nietzsche proposa la transmutació de tots els valors, destruint els antics ideals per crear-ne de nous, amb la vida com a fonament. Analitza l'origen dels valors i afirma que la moral depèn de com es reconeix el valor de la vida i com s'ajusta la voluntat de poder. Distingeix dues morals:

1. Moral del Senyor: Moral noble que jutja amb la contraposició bo/dolent. Bo és allò que eleva l'individu i afirma la vida.
2. Moral de l'Esclau: Moral de la mediocritat, amarada de ressentiment contra la vida superior. Glorifica allò que fa suportable la vida als dèbils.

Nietzsche considera que la moral del senyor, que lloa la força i la independència, es troba a l'origen de la cultura. Però una rebel·lió dels esclaus, obra dels jueus i del cristianisme, va invertir els valors morals, generant valors que lloen els febles. Nietzsche critica aquesta inversió i l'enderrocament d'ídols com l'Estat, la moral cristiana, la raó i la ciència.

La Mort de Déu i l'Aparició del Superhome

La Mort de Déu i el Nihilisme

La mort de Déu, per a Nietzsche, significa la mort de les veritats absolutes i dels ideals immutables. Déu representava allò suprasensible, i amb la seva mort s'enderroca la civilització occidental, que fonamentava els seus valors en la creença que el sentit del món era extern a ell. Ara vivim la fi d'aquesta civilització, sense valors vàlids.

Nietzsche veu en el seu temps el regne del darrer home, que viu la fi d'una civilització sense valors, precipitat al nihilisme. El nihilisme és l'estat de l'home sense objectius ni força per transcendir-se, que només busca la comoditat i el plaer. La civilització occidental és nihilista quan descobreix que els seus valors eren falsos.

El Superhome

Però aquesta negació absoluta obre la possibilitat d'afirmar nous valors. El superhome és l'ésser capaç d'estar a l'alçada de la mort de Déu, el nou déu terrenal. La creació de nous valors serà el seu gran risc, ja que no compta amb cap suport extern. El superhome serà un esperit lliure, amb la innocència i l'espontaneïtat del nen.

Nietzsche descriu les tres transformacions de l'home cap al superhome:

1. El Camell: Suporta càrregues feixugues, representa l'home que accepta la llei moral.
2. El Lleó: Es desfà de les càrregues opressores, lluita contra la moral i els valors.
3. El Nen: De voluntat creadora i espontània, representa la llibertat vertadera i l'afirmació de la vida.

La Voluntat de Poder i l'Etern Retorn

La Voluntat de Poder

La voluntat de poder significa la voluntat de força, de domini, de potència vital. La vida és una energia que crea i destrueix formes de vida constantment. La voluntat de poder no és la llei del més fort, sinó el poder dels creadors. S'oposa a la voluntat d'igualtat, que Nietzsche identifica amb la Revolució Francesa, el socialisme, la democràcia i el cristianisme.

L'Etern Retorn

L'etern retorn és la idea que els cicles temporals es repeteixen infinitament. Nietzsche ho interpreta com una afirmació de la vida i l'acceptació del destí. L'amor al destí consisteix a estimar allò necessari, acceptant el destí enigmàtic del món.