Frida Kahlo: El marxisme sanarà els malalts

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,87 KB

 

EL MARXISME GUARIRÀ ELS MALALTS 1. FITXA TÈCNICA Títol: EL MARXSME GUARIRÀ ELS MALALTS Autor: FRIDA KAHLO (1907-1954) Dimensions: 76x61 cm Data de la seva realització: 1954 Localització: MUSEU FRIDA KAHLO. CIUTATS DE MÈXIC Estil: Surrealisme (F.K.)

2. CONTEXT HISTÒRIC: 2ª meitat s. Xx

La Segona Guerra Mundial va marcar un punt d’inflexió en molts aspectes de la història del món contemporani, entre els quals es trobem: la divisió del món en dos blocs, capitalista i comunista, fins el 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i l’ensorrament de la URRSS. El lideratge indiscutible dels EEUU sobre tot el món occidental. La dissolució dels imperis colonials, també, l’ aparició en l’escena mundial dels països de l’anomenat Tercer Món. I, per últim, a nivell socioeconòmic, es produeix la generalització dels gustos i de les pautes d’un model de vida americà basat en la producció massiva i en el consum sense límit. A nivell artístic, la capitalitat artística passa de París a Nova York, on es van trobar molts artistes europeus que fugien dels horrors de la guerra amb l’impuls vitalista de la jove societat americana; aquesta uníó donà lloc als moviments artístics de la segona meitat del Segle XX, amb una gran diversitat d’artistes, grups i tendències. El mercat de l’art assoleix un gran protagonisme, liderat pel paper dels crítics, dels galeristes, dels mitjans de comunicació i de les grans institucions econòmiques i culturals. En aquest context, la producció artística entra en el circuit de producció i consum general al sistema; l’obra esdevé un article el valor del qual depèn de l’opinió d’un grup reduït d’expert.

3. ANÀLISIS FORMAL Descripció:
pintura figurativa que té com a element central un autoretrat de cos sencer de l’artista. Al seu voltant tot un seguit d’objectes que formen part del seu món. Per tant, tot i que hi ha una certa voluntat realista tot està condicionat a la intenció del tema.

Aspectes formals: Tècnica: oli sobre tela. En aquesta obra la línia juga un paper important perquè veiem com el color negre ressegueix amb molts casos el contorn de les figures. Això fa que el dibuix tingui un paper un paper rellevant. F.K. Utilitza el color amb un valor simbòlic important, destaca sobretot el vermell, negre, blau i els grocs i ocres i la llum està utilitzada també simbòlicament. La composició es un dels aspectes més importants en aquesta pintura. Inicialment, podem parlar d’una composició simètrica perquè la figura de Frida és l’eix vertical que travessa tota la pintura de d’alt a baix i la divideix en dos, aquest eix vertical és reforçat per el corsé. A part de l’eix vertical destaquen un seguit de diagonals que donen a la tela un cert dinamisme i desastre aparent. Dos diagonals són les que dibuixen les dues crosses que Frida ha deixat anar. També destaquen la diagonal que dibuixen a la part superior, que l’abracen i protegeixen sense tocar-la.

Estil: és difícil vincular a Frida en un estil concret perquè és una pintura molt personal resultat de la suma de moltes influències (art indígena Mèxicà, simbolisme, pintors moralistes com Diego de Rivera, Realisme social comunista i fins hi tot es parla amb la seva vinculació amb el Surrealisme) per damunt de tot ella mostra les seves experiències vitals molt traumàtiques. Betrón quan va viatjar a Mèxic l’any
38, va veure la seva obra i la va associar amb el Surrealisme, tot i que ella no acabava de veure aquesta relació. Si bé és veritat que alguns elements de l’obra de Frida són molt característics del Surrealisme com són les mans i els ulls.


4.COMENTARI I INTERPRETACIÓ:

BIOGRAFIA: Frida.K. és una pintora mexicana de les més importants del s. XX que va pintar sobretot autoretrats i va néixer al Sud de la ciutat de Mèxic (Coyocán). Als 18 anys quant anava a estudiar amb autobús té un accident i està tres anys en repòs. Durant aquest temps comença a pintar. Va conèixer a Diego Rivera que era un pintor molt famós i l ensenya els seus dibuixos. Ell l’animarà a seguir pintant i inicien una relació que els portarà a casar-se l’any 29 però també més tard a separar-se. La relació ma es va trencar, Diego la va acompanyar fins al final i per Frida ell sempre va ser el més important. Els seus quadres mostren una certa influència de Diego i ella volia accentuar la seva identitat mexicana. Frida, sobretot en els seus quadres ella mostra la seva experiència personal, centrada en els aspectes més dolorosos de la seva vida i en els períodes que ella va passar al llit. Va exposar a París i New York però on millor se sent es a Mèxic. Ideològicament era militant del partit comunista i l’any 54 mor i casa seva es converteix en el museu Frida Kahlo.

Tema i significat: Aquesta pintura va ser feta per F. L’any de la seva mort, en un moment que a nivell de política internacional era molt delicat (Guerra Freda), de aquí que aquesta pintura sigui considerada el seu testament pictòric però també ideològic. En aquest moment F. Ja està malalta terminal, estirada al llit però segueix pensant que l’artista ha de ser algú compromès socialment i per ella aquest compromís és la defensa del marxisme, fins al punt que és representa ella mateixa com algú que està sent salvada pel Marxisme. Frida es representa potenciant la seva identitat mexicana (celles juntes i faldilla típica) també porta el corsé que li era indispensables desprès del seu accident i a la mà un llibre vermell que eren els seus diaris. Ha deixat anar les crosses perquè hi ha unes mans poderoses que l’aguanten (Marxisme), en una de les mans hi ha l’ull de la saviesa, a d’alt a l’esquerra hi ha un cel blau, un colom de Pau i un globus una mica indefinit, on s’identifica Xina i Rússia i per tant el triomf del comunisme i a sota rierols d’aigua i dunes de tons grogosos. A l’altre costat trobem enllaçant amb el colom el cap de Marx i per tant el gran ideòleg del que surt una mà que escanya una mena d’animal que és l’oncle Sam, a sota el vermell potencia l’idea de perilli l’amenaça que pot representar el capitalisme. Finalment destaca una mena d’ou gegant que pot simbolitzar l’origen d’un nou món comunista, la bomba nuclear o la maternitat frustrada de Frida.

La seva funció és ideològica (compromís polític), estètica, comercial i d’auto coneixement. Els models són tot l’art indígena Mèxicà i l’art dels moralistes. Tot i que a l’any 39 F. Viatja a París i l’art europeu no li agrada ni li interessa tret de Marcel Duchamp. Ella per la seva part va crear una obra molt personal d’influència bastant limitada. Destaca la columna trencada i els seus autoretrats. 5.CONCLUSIÓ:

Entradas relacionadas: